You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Alcidamant d’Elea, una rètor i sofista poc conegut que va viure entre els segles V i IV aC, ens ha llegat dos discursos que versen sobre qüestions de gran interès, titulats respectivament Sobre els qui componen els seus discursos per escrit i Odisseu. El primer aborda les diferències entre la declamació improvisada i la lectura pública de textos escrits, però també s’endinsa en la discussió del model d’educació més escaient i en qüestions polítiques més generals. El segon s’insereix en un subgènere d’estudis antropològics que s’interrogaven sobre l’origen de la societat i l’evolució de les seves formes d’organització. Altres discursos que va escriure només ens han arribat fragmentàriament. Aquesta edició recull tota l’obra conservada de l’autor (en grec i en català), acompanyada dels testimonis sobre la seva vida i precedida d’un detallat estudi introductori.
When taken together the diverse writings found at Qumran and in the New Testament demonstrate participation in a common wisdom worldview.
Les Argonàutiques expliquen la història dels herois que van fer-se a la mar per primer cop a fi d’anar a cercar un velló d’or màgic al llunyà país de la Còlquida. Valeri Flac narra aquesta història plena d’elements de rondalla amb un estil dens i preciosista, amb moments d’ironia i de dramatisme. L’obra va exercir una influència notable sobre els poetes llatins posteriors, i durant molts segles va constituir el relat canònic del mite dels argonautes.
Aquest nou volum de l’obra de Quintilià conté el llibre VIII de la Institució oratòria, el manual de retòrica més complet que ens ha llegat l’Antiguitat. Després de tractar de la inuentio i de la dispositio, les dues primeres parts de l’art de l’oratòria, Quintilià passa ara al tractament de l’elocutio, és a dir de la tria i la col·locació dels mots amb què s’expressen els pensaments. Aquest llibre en concret se centra a donar consells sobre alguns principis fonamentals de la bona escriptura: la propietat de les paraules, la claredat, l’ornament, les sentències i els trops.
Amb aquest nou volum, la Bernat Metge reprèn el projecte d’edició de les obres completes d’Eurípides, el més jove dels tres grans poetes tràgics grecs. Hipòlit, el primer dels dos títols que ara presentem, forma part d’un grup de tragèdies centrades principalment en la descripció de la passió amorosa; en aquest cas assistim a les conseqüències de l’amor funest de Fedra pel seu fillastre. En l’Andròmaca, en canvi, les passions humanes es dibuixen sobre un rerefons més de caràcter polític: després de la caiguda de Troia, Andròmaca ha esdevingut esclava de Neoptòlem i viu sota l’amenaça constant d’Hermíone, l’esposa legítima del seu amo.
«Com si fos una divinitat inefable i desconeguda, Pitàgoras estenia la seva oïda i fixava l’intel·lecte en les elevades simfonies del cosmos. Només ell podia escoltar i entendre l’harmonia i la unió universal de les esferes i dels estels que es mouen amb elles, una tonalitat més completa i més intensa que cap de les dels mortals.» A Iàmblic de Calcis, filòsof neoplatònic que visqué a cavall dels segles III i IV dC, devem un dels textos més minuciosos sobre la llegendària i misteriosa figura de Pitàgoras. En La vida pitagòrica, el lector hi trobarà descrit el proverbial poder hipnòtic del filòsof sobre les feres, la seva influència tranquil·litzadora sobre les persones, la seva presència semidivina, però també els costums i la manera de viure dels seus seguidors, els pitagòrics: des dels seus estrambòtics hàbits alimentaris i normes de comportament fins als rituals iniciàtics d’ingrés a la comunitat, passant pel desenvolupament del seu sentit de la justícia, el valor, l’amistat.