You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
The clean separation between manifold phenomena and a systematic order that prevails in them is a basic feature of the rational-scientific orientation system. The first authoritative formulation of this premise is found in Plato. His discussion of constitutive forms of world events has initiated a broad development in the history of philosophy, which is also effective today in the preference for reason-guided analyses of often confusing circumstances. The authors of this volume address the lasting relevance of this idea within two interrelated areas of research, namely Plato scholarship and contemporary Platonism. Of particular interest is the relationship between Plato and Wittgenstein. Following this overall idea, this volume is divided into three sections: Plato scholarship, Platonism, and Plato and Wittgenstein. As the contributions show, Platonism proves to be not only a purely historical-exegetical field of research but rather a fruitful stimulus for contemporary discussions on logical, linguistic, and social topics.
Este libro consta de dos partes bien diferenciadas que pueden ser leídas independientemente, como si fueran dos ensayos distintos. No obstante, el lector puede optar por una lectura lineal y continuada. De hecho, ambas partes no sólo serían complementarias, sino que además la última podría ser una ilustración y un complemento de la primera en la medida que se analizan las opiniones de un autor concreto 'Ludwig Wittgenstein' con el trasfondo de las conclusiones conseguidas previamente en el que seria más bien un tratamiento sistemático del problema del significado y la comprensión en la música. Pero entre la enorme literatura escrita sobre el pensamiento de Wittgenstein destaca una curiosa laguna: los estudios de sus ideas sobre la música. Así, con el ánimo de suplir este déficit exegético se habría escrito la segunda parte de este libro.
En aquestes pàgines es descabdellen les preocupacions d'un ciutadà compromès envers la política, alhora que se'n subratlla la importància com a eina de govern de les societats i de contenció dels poders fora de control democràtic (com l'econòmic, el militar o el religiós). L'excessiu pes d'aquests poders escurça l'espai de la política, al mateix temps que la destrucció planificada de l'Estat del Benestar ofega les esperances d'una societat decent. Una bona part d'aquest llibre s'inspira en experiències valencianes, però no és un altre llibre sobre el País Valencià.
A partir d'una conversa amb Jordi Llavina en la qual s'invocava la proximitat del centenari de Joan Vinyoli (1914-2014), Josep Piera va iniciar una prolongada indagació sobre la seua relació amb el poeta: la correspondencia, els llibres de Vinyoli i els fragments d'una conversa intermitent que van mantenir entre 1978 i 1981. Llavors Vinyoli tenia una seixantena llarga d'anys. Piera ara havia arribat a una edat semblant, la de la maduresa definitiva. La indagació s'estén al cicle vital complet de Vinyoli: l'obra, la relació amb la crítica i el reconeixement literari del seu temps. A contrallum apareix l'evolució poètica i humana de Piera, la seua manera de llegir i interpretar Vinyoli i, al capdavall, del conjunt de la poesia catalana de les darreres dècades. Es tracta d'un exercici de comprensió «de poeta a poeta» d'una profunditat i sensibilitat extraordinàries.
Cinc estudis que tracten aspectes ben diversos de la producció fusteriana, en un recorregut ric, però sempre sota la guia del pensament inquiridor que l’escriptor plasmava en la seua literatura: la relació de l’assaig de Fuster amb el de Montaigne i Pla, aquest mateix assaig com a forma d’expressió del pensament crític, la connexió amb ‘hommes de lettres’, la seua relació amb el paisatge i amb la representació pictòrica d’aquest paisatge i la realitat.