You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Twenty-nine tales from the folklore of Turkey, India, Denmark, Armenia, and the Sudan.
Monografia on s’expliquen els problemes motivats per la fam, la pesta i el bandolerisme al segle XVI a la Marina de la Selva, i l’amenaça que patien les poblacions costaneres per culpa de la pirateria. Un testimoni de l’època són les torres de defensa per prevenir els atacs. Si les coses anaven mal dades, només quedava el recurs del rescat dels captius, confinats a les miserables presons d’Alger i Tunis.
Estudi de la marina catalana de la costa de Llevant en la seva etapa d’or, els segles XVIII i XIX, un període històric en el qual els calafats construïren el major nombre de naus que havien avarat mai les drassanes catalanes. Els mariners, portant tota mena de mercaderies a les bodegues de les seves naus, solcaren els mars més llunyans en les seves singladures i els pescadors abandonaren els caladors més propers per atansar-se amb els seus arts a les aigües oceàniques.
Monografia sobre la història de l’ensenyament a la ciutat on es fa un anàlisi del naixement del sistema educatiu del segle XIX inscrit en una conjuntura de grans canvis, sobretot socials, que afecten molt directament a l’escola i que a més, contribueix a omplir un buit en el camp de la historiografia local del segle XIX.
L’evolució del catolicisme social, la crida a la beneficència, els principis morals en l’activitat empresarial, el foment de la instrucció, la previsió social-mutual, l’estalvi… En aquest context és fonamental l’aparició de la Rerum Novarum, l’encíclica de Lleó XIII, que denuncia la insensibilitat del capitalisme respecte a la condició obrera. L’autor destaca el paper de les institucions confessionals, entre les quals la Secció Acadèmica (la taula rodona) del Círcol Catòlic d’Obrers.
El domini senyorial dels castells de Vilassar de Dalt i de Burriac (Cabrera) i la integració històrica de les seves rendes dins del nou sistema econòmic que permeté al burgès accedir a la propietat de la terra, i conseqüències que se’n derivaren. M. Assumpció Zapata i Buxens (Argentona, 1954). Llicenciada en Geografia i Història i doctora en Història Moderna. L’objecte principal de les seves investigacions han estat les jurisdiccions feudals, els diferents sistemes fiscals, el tipus de propietat i la seva evolució a la comarca. En la seva tesina sobre jurisdicció feudal en el domini Desbosch, analitzà la figura del batlle de sachs, la fiscalitat i l’exercici de la justícia local. L’estudi sobre Les jurisdiccions locals en el pas de l’Edat Mitjana a l’Edat Moderna. Els batlles de Sachs i els batlles reials a la baronia Desbosch, guanyà l’accèssit al Premi Iluro 1997.
Amb motiu dels tres-cents anys de l’obtenció de Mataró del títol de Ciutat, sortia a la llum la segona edició, ampliada, de la publicació de Joaquim Llovet que va merèixer el Premi Iluro 1965. L’autor documenta i aporta més dades sobre la realitat demogràfica i urbana del Mataró de l’època i incideix en els problemes que es derivaren de la Guerra de Successió i la implantació del règim felipista. Joaquim Llovet (Mataró, 1921-2017). Historiador, membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres (Barcelona, 1967) i de la Reial Acadèmia de la Història (Madrid, 1990). Els estudis de Llovet versats en Mataró i el Maresme constitueixen un referent de primer ordre. S’especialitzà també en temes marítims i del comerç amb Amèrica, durant el segle XVIII. A mitjan segle passat adquirí popularitat la seva obra La Ciutat de Mataró, una síntesi històrica global de la capital del Maresme, publicada per l’editorial Barcino en dos volums, entre els anys 1959 i 1961. L’any 2000 sortia a la llum la seva obra cabdal Dels orígens de la vila a la ciutat contemporània.
Política i interessos del patriciat mataroní, sobresortint en el camp de l’economia, i amb notable influència sobre el govern de la ciutat. Com a annex, uns quadres dels casals i arbres genealògics de totes aquestes famílies de la burgesia local.