Welcome to our book review site go-pdf.online!
You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
La vida que aprenc
Carles Capdevila fa anys que pren apunts cada dia, i els comparteix, sobre el que li passa i com hi reacciona, posant en pràctica un periodisme que vol prioritzar la vida per sobre de les notícies. A La vida que aprenc trobareu els temes que li són essencials: la memòria íntima, la vida en bona companyia, leducació, la salut i la condició humana amb totes les seves contradiccions. Retrata els escenaris de la seva infantesa, les nostres maneres de ser i de fer, les revolucions individuals necessàries per arreglar el món i les actituds dels que sarremanguen per fer-ho possible. Capdevila està convençut que la nostra missió principal és cuidar-nos els uns dels altres i pels seus textos circula la gent que més estima: els professionals artesans que es preocupen pels acabats, els educadors vocacionals, les infermeres que entenen que tenir cura és més que curar, el voluntariat que desafia el desànim i els optimistes pencaires que treballen per mantenir viva la il·lusió de tirar endavant.
Entendre el món
Recull d'onze entrevistes a pensadors contemporanis: ZYGMUNT BAUMAN, JOHN GRAY, ÁGNES HELLER, ALAIN TOURAINE, JUDITH BUTLER, SASKIA SASSEN, JEREMY RIFKIN, SEYLA BENHABIB, RICHARD SENNETT, TZVETAN TODOROV i GEORGE STEINER. Cadascun des de la seva disciplina de coneixement i des de la seva trajectòria vital, tots els intel·lectuals entrevistats donen arguments per interpretar la vida contemporània. Hi ha alguns temes recurrents: l'educació, el paper de la filosofia, les creences i les religions, limpacte de la crisi econòmica, les desigualtats i la pobresa, el potencial de les dones en un nou ordre social, el paper de lesquerra i la necessitat duna nova política, Europa en el context global... És un llibre que ens permet introduir-nos als universos daquests pensadors i ens ajuda a entendre el món davui, a través de les converses conduïdes per Carles Capdevila, periodista i director del diari Ara.
Educar millor
Recull donze entrevistes a personalitats del món de leducació: CARME THIÓ, JAUME CELA, MARIA JESÚS COMELLAS, JAUME FUNES, EVA BACH, GREGORIO LURI, MARIANO FERNÁNDEZ ENGUITA, JOAN MANUEL DEL POZO, ROSER SALAVERT, JOSÉ ANTONIO MARINA, FRANCESCO TONUCCI. Carles Capdevila creu que educar és apassionant i que també ho és parlar-ne, des de lexperiència i des de la reflexió. Lhumor i la responsabilitat no són incompatibles en aquest terreny, i tot allò que pugui fomentar confiança i alegria entre tots els agents implicats contribueix a crear un teixit de complicitats imprescindible en la tasca deducar. Les onze converses que recollim en aquest llibre són una invitació al debat: professionals de procedències diverses i visions ben diferents ens permeten conèixer no solament els camins que han consolidat les seves vocacions sinó lambició de fer bé les coses cada dia a les aules, al carrer i a casa. Si hi ha una cosa que es proposa aquest llibre és acompanyar les famílies i els mestres, i aprendre junts a educar amb convicció i optimisme.
Educar mejor
El libro reúne once entrevistas a profesionales del mundo de la educación (pedagogos, psicólogos, educadores, filósofos): CARME THIÓ, JAUME CELA, MARIA JESÚS COMELLAS, JAUME FUNES, EVA BACH, GREGORIO LURI, MARIANO FERNÁNDEZ ENGUITA, JOAN MANUEL DEL POZO, ROSER SALAVERT, JOSÉ ANTONIO MARINA, FRANCESCO TONUCCI. Carles Capdevila cree que educar es apasionante y hablar de ello también, desde la experiencia y desde la reflexión. El humor y la responsabilidad no son incompatibles en este ámbito, y todo lo que pueda infundir confianza y alegría entre todos los agentes implicados contribuye a crear un tejido de complicidades imprescindible en la tarea de educar. Estas conversaciones son una invitación al debate. Cada uno de los participantes en este libro habla desde experiencias y visiones muy distintas pero con una sola vocación: la ambición de llegar a hacer bien las cosas en las aulas, en la calle y en casa. Este libro quiere acompañar a las familias y a los maestros, y aprender juntos a educar con convicción y optimismo.
Filosofia de la cura
La nostra civilització té com a propòsit essencial protegir les vides humanes. La societat ens fa responsables de cuidar-nos a nosaltres mateixos i de tenir cura dels altres, directament i a través de les institucions, a fi de preservar la salut individual i col·lectiva, però també la cultura, la memòria històrica, els espais públics, la manera de viure... La idea de la cura té una llarga tradició filosòfica, i Boris Groys la ressegueix –de Plató a Foucault, passant per Hegel, Nietzsche i Bataille, entre molts altres– per plantejar una qüestió central: ¿qui és el subjecte de la cura? ¿M'he de cuidar jo o bé confiar-ho a altres, al sistema, a les institucions? Tenir cura d'un mateix és un principi revolucionari que confronta l'individu amb els mecanismes dominants de control.
Postcreixement
Hem confós l'excés amb el progrés. La dinàmica del creixement exponencial i el consum desbocat ens ha dut a graus de desigualtat social extrems, a una gran inestabilitat financera i a una crisi mediambiental sense precedents. Hi ha vida més enllà del capitalisme i Tim Jackson, en aquest assaig, proposa reflexionar sobre les seves condicions de viabilitat. L'economia de demà s'ha de construir al voltant de les tecnologies i energies renovables, unes condicions laborals justes, una governança transparent i la protecció dels actius socials i mediambientals, en lloc de la seva destrucció sistemàtica, amb empreses al servei de la comunitat i en harmonia amb la natura. El final del creixement no és el final del progrés social. Postcreixement és una invitació a fer un canvi de vida i de sistema, en què les nostres accions i el valor de les interdependències humanes siguin més importants que els beneficis econòmics i el poder.
Contra la caritat
La caritat sempre ha estat plena de bones intencions però mai no ha deixat d'expressar una relació de desigualtat. Avui, aquesta disposició a fer el bé envers els més desafavorits, canalitzada a través d'institucions i empreses, i gratificada fiscalment o en termes d'imatge, no fa més que agreujar la divisió entre la minoria rica i la gran majoria pobra. Si volem que la llibertat, la justícia i la dignitat regeixin la vida de tota la humanitat, hem d'abandonar la caritat i reivindicar el dret d'una existència materialment possible, i la renda bàsica incondicional per a tota la població pot ser una de les vies per aconseguir-ho. Julie Wark i Daniel Raventós en fan la defensa i donen arguments per demostrar que és econòmicament factible. No és l'única solució per capgirar les enormes desigualtats planetàries, però atenuaria l'impacte d'una pobresa insofrible.
Els llegats
¿Les societats contemporànies viuen sense passat? La pèrdua del llegat de la història ja és una realitat entre nosaltres. En la mesura que la memòria no va gaire enllà, el sentit històric queda reduït al present més efímer i deixem de tenir una noció clara dels fets i dels lligams socials dels quals provenim. Desconnectar-nos del que ens ha precedit ens fa encara més vulnerables davant l'amenaça de tota mena de populismes. Els llegats proposa una reflexió al voltant del paper de la tradició, com es forja, es transmet i perdura a través del temps. Aquest assaig s'endinsa en un món que es mou enmig de la fabricació de falsos prestigis, el narcisisme, les imatges de marca efímeres, el pànic davant la posteritat i la conversió del veredicte de la tradició en una qüestió de màrqueting. Lluís Calvo advoca per recompondre una certa manera de viure que permeti recuperar el temps, ara que les societats contemporànies el deixen escapar de manera inexorable.
¿Què ens fa humans?
Els humans disposem d'una capacitat única d'entendre la nostra existència. Conèixer les nostres característiques genètiques, bioquímiques i cel·lulars, en el context de la història, la cultura i l'evolució, ens pot ajudar a comprendre'ns millor com a espècie i a respondre, des de la metodologia científica, algunes de les preguntes que ha plantejat tradicionalment la filosofia. En aquest assaig, Macip proposa analitzar la condició humana a través del que anomena «biohumanisme racionalista», una eina que ens ha de permetre transgredir el determinisme biològic per assolir una vida en societat digna i justa.
Coneixement posthumà
"Posthumà" és un terme que vol descriure, des de múltiples perspectives, la mena de subjectes que estem esdevenint, més enllà de l'humanisme clàssic i de l'antropocentrisme. Rosi Braidotti l'adopta com a hipòtesi de treball per determinar quins són i com es generen els nous coneixements que hi estan associats. La consciència del que estem deixant de ser i del que estem en procés d'esdevenir és el punt de partida per comprendre un nou subjecte posthumà, un "nosaltres" lligat a la Terra, tecnològicament mediat i participat per agents humans i no humans. Amb aquest assaig, Braidotti ens convida a pensar sobre nosaltres d'una altra manera a fi de poder dur a la pràctica una ètica afirmativa, la que alimenta el nostre desig de perseverar en una vida millor en aquest planeta malmès, en companyia dels altres (orgànics, materials i tecnològics).
