You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Little attention has been paid to Merce Rodoreda (1908-1983) as a modernist writer. This study addresses the relationship of her production with Catalan, Spanish, and European modernism. Foregrounded is Rodoreda's negotiation of the overlapping subjects of gender, class, modes of representation, and national identities. In the first three chapters her pre-Civil War novels Soc una dona honrada?, Un dia de la vida d'un home, and Del que hom no pot fugir are read against key Catalan texts, particularly Eugeni d'Ors', to emphasize debates surrounding modernist aesthetics and models of Catalan national identity. The modernist preoccupation with high versus low literature is developed in Aloma, while El carrer de les Camelies reconfigures the flaneur vis-a-vis the female writer's positioning in the modernist enterprise. The modernist debt to realism and the revindication of early Catalan modernism in the 1970s are examined in Mirall trencat. Christine Arkinstall is a Senior Lecturer in Spanish at The University of Auckland.
Organitzat al voltant de cinc eixos bàsics: el paper que té la poesia en la formació de la persona; les estratègies que cal tenir en compte a l'aula; les característiques del corpus triat; el perquè d'una selecció bàsicament contemporània; i els resultats aconseguits en l'aplicació de la poesia a l'aula, aquest llibre pretén aconseguir tres objectius: l'aprenentatge de la llengua i la integració cultural de l'alumnat nouvingut tant a primària com a secundària; l'ampliació d'horitzons culturals a batxillerat gràcies al treball amb poemes que es relacionen intertextualment amb altres arts; i la introducció dels infants a la poesia mitjan‡ant un recorregut sentimental.
Aquest volum conté la segona part de les comunicacions que van tractar de la literatura catalana de postguerra, les comunicacions sobre relacions germano-catalanes i tres importants taules rodones sobre la literatura catalana actual, sobre l’ensenyament del català als Països Catalans i sobre el català a la Comunitat Europea.
Maria Aurèlia Capmany (Barcelona 1918-1991) és una intel•lectual indispensable en la història de la literatura i la cultura catalanes de la segona meitat del segle XX. Aquest volum, que recull els estudis exposats en el Col•loqui Internacional Maria Aurèlia Capmany, celebrat a la Universitat Rovira i Virgili en el desè aniversari de la seva mort, fa palès, amb anàlisis aprofundides de la seva intensa dedicació a l'ofici d'escriure des de diverses vessants (narrativa, teatre, traduccions, assaigs, guions radiofònics i cinematogràfics, articles periodístics...) i de la seva personalitat pública, compromesa en molts fronts de lluita a favor de les llibertats individuals i col•lectives, la riquesa de la seva veu literària, ben personal, polèmica i sòlida.
El llibre que teniu a les mans pretén analitzar les formes de relació entre l’escriptor i la societat. Aquest objectiu genèric pot semblar vague, però si ens detenim a calibrar aquesta relació en el context definit per la seixantena d’anys que van des de 1920 a 1980 podem concretar que s’aprofundeix en la funció intel·lectual de l’escriptor sota els diversos registres històrics, polítics, sociològics, culturals i artístics inclosos en aquests anys, esdevinguts centre de la modernitat. Aquest compromís intel·lectual amb la literatura serà, doncs, el fil conductor del present volum.