Welcome to our book review site go-pdf.online!
You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Geografia regional d’Espanya
Des de mitjan dècada dels anys vuitanta s’ha experimentat una revalorització progressiva del territori. L’espai importa i hi fa des dels dos punts de vista: el teòric i el pràctic, mirant de solucionar els problemes reals. El present manual és hereu d’aquesta tendència, del que ja s’ha anomenat “el gir cap a les polítiques”, i tracta d’oferir al lector una visió eclèctica i integral de la problemàtica regional a Espanya. L’opció d’un enfocament holístic i comprensiu explica la importància que s’ha donat als quatre primers capítols, que emmarquen i guien els sis restants, dedicats a cada espai regional. L’obra, realitzada per geògrafs, presenta una abundan...
Espanya inacabada
Espanya inacabada vol suggerir una idea global positiva. Més que un «problema» hi ha una realitat complexa en construcció permanent, un procés obert. Però en comptes de percebre la complexitat i les situacions difícils com una amenaça, l’autor aposta per aproximar-s’hi analíticament i per entendre-les com a fortalesa i oportunitat. Estructurat en dos grans blocs –«Història d’un desencontre» i «Sobre l’eficàcia de l’Estat»– aquest assaig dóna compte del debat sobre la pluralitat nacional d’Espanya i avança propostes vers una superació integradora dels vells dilemes, a partir d’un concepte modern i eficaç de l’articulació dels diversos nivells de govern....
Espanya i l'Euro
None
Història d’Espanya: què ensenyar?
Des de l’ensenyament universitari i, més especialment, des del secundari, s’ha criticat molt l’anomenat decret d’humanitats per la concepció de la història que traspua. El Ministeri afirma que els joves que ingressen a la vida adulta han de conèixer la història del seu país, i per a això ha creat l’assignatura d’Història d’Espanya, que comença amb el procés d’hominització i acaba amb el segon govern d’Aznar, en la qual quasi desapareixen els conflictes socials i s’hi fomenta la memorització de llargues llistes de noms i d’esdeveniments. Aquest nou decret fuig de qualsevol temptació de conciliar la visió unitarista de la història d’Espanya amb les visions fetes des de la perifèria, alhora que estableix les noves pautes amb què els professors de batxillerat hauran de treballar d’ara endavant.
Ensenyament, cultura, justicia
En aquest volum doble s'han publicat les ponències i intervencions (tret d'algunes excepcions per causes alienes als editors) de les edicions sisena i setena dels cursos Memòria de la Transició a Espanya i a Catalunya que, des de l'any 1999, organitzem el Centre d'Estudis Històrics Internacionals en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya i diverses entitats. L'any 2004 el curs duia el títol "Educació, cultura i política" i es va desenvolupar al Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya. L'any 2005 el títol ha estat "L'Administració de justícia i la Transició política" i ha tingut lloc a les dependències del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, dependent del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Catalunya-Espanya: del conflicte al diàleg polític?
Per què Catalunya no va aconseguir la independència l’any 2017? Quines estratègies prioritzarà l’independentisme a partir d’ara? Cap on evoluciona el conflicte polític entre Catalunya i Espanya? Com s’hauria d’articular el diàleg polític entre els governs català i espanyol? Quines vies es podrien explorar per tal que la ciutadania participi i decideixi el seu futur col·lectiu d’acord amb els projectes polítics en conflicte? És viable la reforma de la Constitució espanyola? Quin paper poden tenir les institucions europees per trobar solucions democràtiques i consensuades en els conflictes de sobirania territorial? Aquest llibre vol donar resposta a aquestes i altres p...
Memòria de la transició a Espanya i a Catalunya
El text que ara es publica és la transcripció de les intervencions i del debat de cada una de les sessions del curs "Memòria de la Transició a Espanya i a Catalunya", adreçat als estudiants de segon cicle. L'objectiu del curs era encetar un marc de reflexió i debat que permeti donar als estudiants les claus interpretatives d'aquella important etapa d'ara fa vint-i-cinc anys.
Espanya no es toca
Una exhaustiva i rigorosa investigació periodística que posa les cartes de l'Estat sobre la taula. Una lectura imprescindible per saber qui ha decidit que Espanya no es toca. La Constitució del 1978 sorgida de la Transició va assentar els pilars d'un règim que sembla inamovible. Ni l'independentisme ni la irrupció de partits com Podem n'han fet trontollar els fonaments sinó que, fins i tot, han estat l'excusa per alimentar la reacció. Per què? El bipartidisme, el poder judicial i els grans grups de comunicació, entre d'altres, són els guardians d'una torre que, quan la veuen amenaçada, també defensen des de les clavegueres. Al capdamunt de tot hi ha una monarquia que, malgrat els escàndols, sembla intocable. A partir de les fonts i de l'anàlisi política dels fets més rellevants dels últims anys, Ferran Casas i Joan Rusiñol fan una radiografia descarnada dels poders fàctics de l'Estat. I en parlen amb alguns dels seus protagonistes: José Luis Rodríguez Zapatero, Esperanza Aguirre, Juan Luis Cebrián, Gonzalo Boye, entre d'altres.
Catalunya i Espanya (I)
Des de fa un temps, la societat catalana viu immersa en el debat sobre quin ha de ser l’encaix de Catalunya a l’Estat espanyol, i les diferents posicions s’han polaritzat per la complexitat d’un moment polític marcat pels esdeveniments dels darrers anys. En aquest context, la col·lecció Debats UB neix amb l’objectiu d’aportar una visió acadèmica a les qüestions que més preocupen la ciutadania, així com elements d’anàlisi que fomentin la reflexió col·lectiva. Aquest primer volum recull les aportacions de nou autors vinculats a diferents universitats que analitzen les relacions entre Catalunya i Espanya des de posicions ideològiques diverses, i guiats pel compromís amb el diàleg, la llibertat, el respecte i l’honestedat intel·lectual.
