You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
El manuscrit original de La mort i la primavera, amb les seves múltiples reelaboracions, és un dels millors testimonis de la manera de treballar de Mercè Rodoreda. És, a més, una mostra clara que el seu estil «pur i inesperat» era fruit d’una conquesta: L’autora reescrivia i revisava el que ja havia escrit moltes vegades fins a aconseguir dotar de nitidesa i d’efecte unes imatges extremament punyents. Al novembre de 1961, després d’haver treballat durant mesos en la novel·la i d’haver-ne fet diverses versions, Rodoreda va mostrar per primer cop La mort i la primavera al seu company Armand Obiols. Aquest, admirant-ne la qualitat, es va abocar a convèncer la seva companya q...
Les pàgines de l’obra de Mercè Rodoreda narren més de cinquanta somnis. Són experiències oníriques plenes d’imatges suggeridores i inquietants que tenen un efecte poderós sobre el lector, que el corprenen. Són imatges literàriament meravelloses, excelses pel que fa al treball de l’idioma, colpidores en elles mateixes i que ens proporcionen alguna cosa d’universal i d’atàvica que no es pot dir amb unes altres paraules. L’escriptora de Sant Gervasi, la veu més clara i brillant que han donat les lletres catalanes del segle XX, considerava que els somnis constituïen «la vida veritable de l’home» i per això es va atansar a l’esfera de l’inconscient i va plasmar de...
En un escenario de crisis global, el sector de la prensa augura el final de su difusión en soporte papel, pero no el fin de la industria periodística. Durante los tres últimos años, los diarios, que arrastraban una crisis de identidad no siempre reconocida por la industria, han sufrido mermas dramáticas en los dos pilares que le dan estabilidad: las ventas, especialmente afectadas por la migración de los lectores al soporte digital, y la publicidad, sin que el crecimiento de la inversión comercial en las ediciones digitales marque aún expectativas de rentabilidad que equilibren la economía del medio. No obstante, comienzan a vislumbrarse soluciones de futuro. A ello ha contribuido el hecho de que las empresas editoras hayan aceptado que el negocio de la prensa en soporte papel ya no es plenamente recuperable. Un reconocimiento al que se habían resistido durante demasiado tiempo, con la pérdida de muchas de las oportunidades que el nuevo escenario tecnológico abría a la comunicación periodística.
El dossier central de esta entrega, número ya 75 de TELOS, muestra la articulación inevitable entre los “viejos” debates sobre la comunicación masiva y los nuevos desafíos económicos y políticos, de sostenibilidad financiera y de pluralismo en el sistema de medios de comunicación. Resultado de la investigación de un equipo que ha abordado desde hace tiempo la evolución y situación actual de las políticas públicas sobre la prensa escrita, sobre sus filosofías nacionales y resultados, aboca también a la consideración central de cómo ayudar a construir la diversidad en el nuevo entorno comunicativo que está naciendo. Las ayudas a la prensa escrita fueron efectivamente uno de los asuntos pioneros de la investigación en comunicación, especialmente en Europa, pero el brillo hipnótico del audiovisual apagó en buena medida este debate en las últimas décadas; mientras la investigación sobre la prensa era postergada y marginada. Y ello a pesar de un peso e influencia social sostenidos por la prensa diaria y de su precoz traslación a Internet.
La radio y la producción sonora actual enfrentan importantes desafíos e interrogantes. La regulación, la estructura de mercado y las políticas públicas destinadas al sector, ofreciendo una visión fundamentada de las claves empresariales políticas que estructuran la radio española en el contexto europeo. Los últimos avances técnicos y las tendencias y aplicaciones más importantes de las nuevas tecnologías de producción, distribución y consumo sonoro y radiofónico. Relaciones entre lenguaje radiofónico, estética y arte, por un lado, y programación y contenidos, por otro. (Tomado del ditor)
Premi Proa de Novel·la 2024 La polèmica història d'amor de Mercè Rodoreda i Armand Obiols Una novel·lista de trenta anys, vital i amb ganes de menjar-se el món. Un articulista extremament culte i mordaç. I un escenari que s'obre com un parèntesi entre dues guerres: els jardins del Château de Roissy-en-Brie, on coincideixen escriptors i intel·lectuals que fugen el 1939, com Joan Oliver, Anna Murià, Francesc Trabal, Pere Calders... Tots els elements semblen diposar-se perquè neixi un dels amors més polèmics, fascinants i tempestuosos de la història literària del país. Mercè Rodoreda i Armand Obiols es transformen en aquestes pàgines en la Mercè i en Joan —així és com es deien l'un a l'altre—. La seva relació, profunda i empeltada d'amor a la literatura, va ser tan forta que els va allunyar de les seves pròpies famílies i de molts dels seus amics. A cavall de París, Bordeus i Llemotges, la Mercè i en Joan van viure de ple alguns dels episodis més esfereïdors de la història europea del segle XX. Eva Comas-Arnal ha fet d'aquesta història d'amor una novel·la plena de vida.