You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
La retórica creativa es un método riguroso, sistemático y con un alto nivel de formalización, que posibilita que, en los procesos de creatividad de mensajes publicitarios, el sujeto disponga de un mapa conceptual en el que aparecen, de forma exhaustiva y ordenada, las distintas vías que se pueden seguir para generar ideas. A la vez, el método permite controlar, en cada momento, los resultados obtenidos, teniendo siempre presentes las vías alternativas que quedan por explorar para crear nuevas soluciones. Este libro presenta un método innovador y eficaz para generar y analizar ideas de mensajes publicitarios. Se trata de una obra indispensable para todos aquellos que, desde el ámbito profesional o académico, pretenden profundizar en el conocimiento y la práctica de los procesos de creación y análisis de los mensajes publicitarios y de todo tipo de mensajes de carácter persuasivo.
This volume addresses some of the most important conceptual, methodological, and empirical challenges and opportunities with which the sister disciplines of semiotics and discourse analysis are mutually confronted in the context of considering new avenues of cross-disciplinary application to distinctive branding research streams. In continuation of the collective volume 'Handbook of Brand Semiotics' (Kassel University Press, 2015), which sought to consolidate relevant scholarship and to identify the main territories that have been established at the cross-roads between branding and semiotic research, the current 'Advances in Brand Semiotics & Discourse Analysis' aims at accomplishing further...
Semiotics has been making progressively inroads into marketing research over the past thirty years. Despite the amply demonstrated conceptual appeal and empirical pertinence of semiotic perspectives in various marketing research streams, spanning consumer research, brand communications, branding and consumer cultural studies, there has been a marked deficit in terms of consolidating semiotic brand-related research under a coherent disciplinary umbrella with identifiable boundaries and research agenda. The Handbook of Brand Semiotics furnishes a compass for the perplexed, a set of anchors for the inquisitive and a solid corpus for scholars, while highlighting the conceptual richness and metho...
Jaume Guillamet planteja una lectura global de l’evolució del periodisme, des dels fulls de notícies manuscrites i impreses dels segles XVI i XVII fins a la diversitat present de mitjans impresos i electrònics, textuals i audiovisuals. L’objectiu d’aquest llibre, concebut com a manual per a universitaris i com a lectura d’interès per a un públic ampli, és marcar les línies principals d’aquesta evolució, posant atenció als orígens, els moments de canvi, les tendències principals, els mitjans més significatius i les personalitats més influents. Per les dimensions del volum, el propòsit no és ser exhaustiu sinó fer una síntesi orientadora dels cinc segles llargs que van des de l’aparició de la impremta fins a la d’Internet, referida als principals països de referència.
Este libro trata de cómo se estructuran y configuran los discursos electorales para influir en los electores respecto a su opción de voto. La perspectiva que se toma aquí es la de que los discursos políticos son fundamentalmente relatos, que poseen una estructura profunda que es narrativa y que, por lo tanto, cuentan historias. Se ofrecen modelos teóricos y analíticos y se acompañan con ejemplificaciones de un gran número de discursos tanto de la escena política española como internacional.
Unique and timely, this Research Handbook on Luxury Branding explores and takes stock of the current body of knowledge on luxury branding, as well as offering direction for future research and management in the field. Featuring contributions from an international team of top-level researchers, this Handbook offers analysis and discussion of the profound socioeconomic, psychological, technological and political changes that are affecting the luxury industry, and that will continue to shape its future.
La imatge en moviment, que va nàixer inaugurant un nou règim de la representació visual, implica l'aparició d'una nova forma de retòrica audiovisual que supera els límits del llenguatge cinematogràfic clàssic, i afavoreix el desenvolupament de formes de pensament inèdites que amplien el règim del pensar basat en la paraula. Aquest volum presenta una sèrie d'aproximacions a diferents facetes del fenomen cinematogràfic que van des de la pràctica de les avantguardes, passant per l'acostament a cineastes relacionats amb l'assaig fílmic, com Herzog, Farocki o Rossellini, així com per l'anàlisi de territoris connectats amb la memòria o amb el cinema popular. Mitjançant aquests enfocaments diversos, es cobreixen les diferents facetes del pensar cinematogràfic, que van des de la possibilitat d'un pensament essencialment fílmic al desenvolupament d'un pensar amb el cinema.
Los trabajos que componen este volumen estudian la «calidad periodística» no circunscrita exclusivamente a la «calidad informativa», ya que abordan tanto el producto como todo el proceso de la producción informativo-comunicativa. A partir de resultados provenientes de la aplicación de metodologías cuantitativas o cualitativas y de reflexiones teóricas críticas, se conceptualiza, examina, mide y valora la cuestión de la calidad periodística. En ellos se aborda también la función de la información periodística a través de los diversos medios y tecnologías, así como el papel que aquella juega en la democracia de las sociedades avanzadas, dado que la merma de su calidad quebranta y empobrece la deliberación y la toma de decisiones de la ciudadanía. Asimismo, del contenido de los textos se desprenden interesantes sugerencias profesionales cuya aplicación resulta factible.
Aquest manual presenta les principals teories i àrees d’investigació de la comunicació i dels estudis dels mitjans partint de la clàssica subdivisió entre producció, continguts i consum. Després d’una anàlisi dels estudis sobre la indústria cultural s’hi exposa la denominada sociologia dels emissors. S’estudia després la producció teòrica relativa als continguts dels mitjans de comunicació i s’aborda la qüestió dels gèneres. L’última part està dedicada als diversos enfocaments que han atribuït als públics un paper més o menys passiu respecte dels mitjans de comunicació. Les conclusions formulen l’interrogant suscitat per l’èxit extraordinari dels anomenats nous mitjans: fins a quin punt la comunicació mediatitzada per l’ordinador requereix l’elaboració de teories noves?