You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Max Cahner és un personatge sense parió que en èpoques difícils va obrir nous horitzons a la cultura catalana amb obres tan decisives com Edicions 62 o la Gran Enciclopèdia Catalana. Després, des del Departament de Cultura, va crear una estructura nova, potent, que va donar un gran impuls a la societat civil. Professor universitari i erudit, ara, a 70 anys, rep l’homenatge d’un grup de col·laboradors o amics que recorden la majoria de les fites on Max Cahner ha excel·lit.
In Europe and North and South America during the early modern period, people believed that their dreams might be, variously, messages from God, the machinations of demons, visits from the dead, or visions of the future. Interpreting their dreams in much the same ways as their ancient and medieval forebears had done—and often using the dream-guides their predecessors had written—dreamers rejoiced in heralds of good fortune and consulted physicians, clerics, or practitioners of magic when their visions waxed ominous. Dreams, Dreamers, and Visions traces the role of dreams and related visionary experiences in the cultures within the Atlantic world from the late thirteenth to early seventeen...
In this anthology, Vincent Barletta, Mark L. Bajus, and Cici Malik treat the Iberian lyric in the late Middle Ages and early modernity as a deeply multilingual, transnational genre that needs to break away from the old essentialist ideas about language, geography, and identity in order to be understood properly. More and more, scholars and students are recognizing the limitations of single-language, nationalist, and period-bound canons and are looking for different ways to approach the study of literature. The Iberian Peninsula is an excellent site for this approach, where the history and politics of the region, along with its creative literature, need to be read and studied together with th...
El patrimoni literari pot esdevenir una «eina» on sentir-nos identificats com a societat, al mateix temps que pot convertir-se en un element diferenciador amb capacitat de posicionar-se i esdevenir agent socioeconòmic. Perquè això succeeixi cal que abandoni la seva posició perifèrica i se’n professionalitzi la gestió. Precisament l’objectiu d’aquesta publicació és evidenciar la importància de la gestió del patrimoni literari perquè es (re)conegui com a propi al si d’una societat i sobrevisqui al pas del temps reconeixent-li i reivindicant-ne la importància en termes identitaris, de cohesió social i econòmics, com a motor de desenvolupament. Per aconseguir-ho es comença investigant sobre el concepte de patrimoni literari, entès com a (poli)sistema, per després conceptualitzar-ne la gestió. Seguidament, es fa una aproximació, amb voluntat comparativa, a l’estat de la qüestió de la gestió a Catalunya i a Anglaterra, per acabar creant un model de valoració de la gestió del patrimoni literari. Finalment, s’exposen les conclusions pertinents amb la voluntat de posicionar el patrimoni literari en la centralitat del sistema cultural català.
Amb els mapes, a més de ciència, es fa política. El 1939 els catalans algueresos, i altres pobles d'Itàlia, foren eliminats d'un mapa etnogràfic de tot Europa elaborat a Milà pel Touring Club Italiano. Les minories en qüestió hi havien figurat des de 1927, però finalment els mussolinians van imposar sobre aquella obra els postulats feixistes més extrems. Aquest llibre, bastit sobre mapes «de pobles i llengües» dels segles XIX i XX, es deté en la confluència de les disciplines cartogràfica, etnològica i lingüística, les conviccions ideològiques i l'exercici del poder polític. L'obra, que ha estat mereixedora del Premi Joan Coromines 2013 d'investigació filològica, històrica o cultural, patrocinat per la Societat Coral «El Micalet», reflexiona sobre les visions exògenes d'unes identitats socioterritorials que continuen concitant estudis i pulsions.
actes del III Col·loqui Internacional "La lingüística de Pompeu Fabra" (Tarragona, 17, 18 i 19 de desembre de 2008) / Miquel Àngel Pradilla Cardona (ed.)