Welcome to our book review site go-pdf.online!
You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
La transición de la prensa
La prensa tuvo un protagonismo destacado durante el proceso de la transición democrática en España, que en esta obra es analizado de forma individual en la conducta informativa y política observada por los principales diarios. Por una parte, aquellos que ya se publicaban desde antes de la Guerra Civil, como La Vanguardia Española de Barcelona, ABC, Informaciones y Ya de Madrid, así como los dos principales órganos del Movimiento Nacional en la capital, el matutino Arriba y el vespertino sindical Pueblo, y el franquista El Alcázar. Por otra parte, nuevos periódicos aparecidos en los meses posteriores a la muerte del dictador Francisco Franco, como Avui en Barcelona, El País y Diario 16 en Madrid, Deia en Bilbao y Egin en Hernani (Guipúzcoa). El libro aporta un análisis introductorio de las condiciones políticas, legales, judiciales y profesionales en que se produjo la transición de la prensa, así como reflexiones de periodistas y políticos sobre el comportamiento y la relación entre unos y otros. Se completa con un epílogo sobre los límites y excesos del llamado «parlamento de papel».
Revistas para la democracia
Las revistas fueron un espacio arriesgado de información y opinión política en los últimos años del franquismo, lo que algunas pagaron con sanciones y suspensiones. Este libro analiza la aportación y la significación de la prensa no diaria como tribuna accesible a los movimientos de oposición, a manera de «parlamento de papel», término sobre cuyo alcance se habla en la introducción. Por una parte, se estudian algunas revistas anteriores al final de la dictadura, de neto enfoque renovador, como ‘Cuadernos para el Diálogo’ y ‘Triunfo’ o las catalanas ‘Destino’, ‘Oriflama’, ‘Presència’ y ‘Canigó’, junto al semanario informativo ‘Cambio 16’, en contrast...
L'arrencada del periodisme liberal
Jaume Guillamet ens descriu, amb solvència i rigor, la peripècia vibrant dels diaris polítics en els anys centrals del segle XIX. L'adveniment del nou règim liberal va afavorir la formació de la premsa moderna. L'estudi examina el període comprès entre 1833 i 1874, moment decisiu per a l ́arrencada del periodisme, que va ser instrument i alhora producte de l'assentament del règim liberal i dels canvis econòmics, culturals i demogràfics que van tenir lloc en aquelles dècades. Valora l'efecte de les successives legislacions d'impremta, en un procés accidentat i tardà en relació als principals països europeus. Analitza l'aparició i l'existència dels periòdics, el desplegament...
Articles
None
Història del periodisme
Jaume Guillamet planteja una lectura global de l'evolució del periodisme, des dels fulls de notícies manuscrites i impreses dels segles XVI i XVII fins a la diversitat present de mitjans impresos i electrònics, textuals i audiovisuals. L'objectiu d'aquest llibre, concebut com a manual per a universitaris i com a lectura d'interès per a un públic ampli, és marcar les línies principals d'aquesta evolució, posant atenció als orígens, els moments de canvi, les tendències principals, els mitjans més significatius i les personalitats més influents. Per les dimensions del volum, el propòsit no és ser exhaustiu sinó fer una síntesi orientadora dels cinc segles llargs que van des de l'aparició de la impremta fins a la d'Internet, referida als principals països de referència.
La premsa comarcal
None
Catalunya abierta
None
El periodisme català contemporani : diaris, partits polítics i llengües, 1875-1939
El periodisme català contemporani. Diaris, partits polítics i llengües, 1875-1939 estudia el sorgiment del periodisme industrial a Catalunya des del final del Sexenni Democràtic fins a la Guerra Civil. Malgrat la inestabilitat política espanyola i el recurs permanent a les suspensions de garanties i la censura, la força de la premsa com a fenomen social i econòmic produeix un creixement exponencial de la publicació de periòdics, amb un pluralisme ascendent, l’expansió de l’ús de la llengua catalana i la formació d’una cultura professional. En una seixantena d’anys es produeix un salt molt fort, ja que de quatre diaris a Barcelona i vuit a altres ciutats es passa a dos-cents nou i cent vuitanta-vuit, respectivament, i d’un tiratge conjunt estimat de 70.000 a 872.000 exemplars. El resultat és un sistema periodístic català autosuficient, basat en uns diaris de negoci en castellà que dominen el mercat i un conjunt de diaris polítics d’una gran pluralitat, entre els quals la llengua catalana va guanyant espai amb l’auge del catalanisme polític i dels nous corrents culturals.
