You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Introducción al lenguaje se presenta como libro de divulgación y primer peldaño en el conocimiento y estudio de la facultad expresiva que más claramente diferencia a los humanos de cualesquiera otras especies animales. Esta obra tiene su inicio con una discusión sobre los orígenes del lenguaje, al que sitúa en el marco general de los procesos de comunicación, y pasa a mostrar una visión panorámica de las lenguas del mundo. Otros apasionantes temas de la obra son asimismo motivo de estudio: las variedades lingüísticas (geográficas y de uso), la planificación, el cambio lingüístico y la muerte de las lenguas. La obra se cierra con una visión general sobre la historia de los estudios lingüísticos y ofrece un glosario y una bibliografía comentada. Una introducción especialmente útil para todas las personas que siguen estudios de filología, periodismo, traducción, etc., así como para todo aquel que quiera obtener respuestas a una cuestión primordial: qué es el lenguaje.
Se presenta como libro de divulgación y primer peldaño en el conocimiento y estudio de la facultad expresiva que más claramente diferencia a los humanos de cualesquiera otras especies animales. Esta obra tiene su inicio con una discusión sobre los orígenes del lenguaje, al que sitúa en el marco general de los procesos de comunicación, y pasa a mostrar una visión panorámica de las lenguas del mundo. Otros apasionantes temas de la obra son asimismo motivo de estudio: las variedades lingüísticas (geográficas y de uso), la planificación, el cambio lingüístico y la muerte de las lenguas. La obra se cierra con una visión general sobre la historia de los estudios lingüísticos y ofrece un glosario y una bibliografía comentada. Una introducción especialmente útil para todas las personas que siguen estudios de filología, periodismo, traducción, etc., así como para todo aquel que quiera obtener respuestas a una cuestión primordial: qué es el lenguaje.
La lliçó magistral de Jesús Tuson. Un elogi del llenguatge. Un cant a la intelligència humana. Després de tota una vida a la Universitat, Jesús Tuson es buida en un llibre imprescindible. Un assaig lliure i global sobre el llenguatge, aquest regal únic que la natura ens ha fet a nosaltres, els humans. La facultat del llenguatge és una dotació natural exclusiva de lespècie humana. Els sapiens, doncs, ni ens podem pensar, ni tan sols imaginar, sense el llenguatge, perquè aquest forma part inalienable de lunivers mental que ens fa ser com som. Sense el tresor lingüístic, ens trobaríem de cop en un passat ben llunyà, potser a una distància aproximada de sis milions danys, constituint una espècie probablement parallela a la dels actuals ximpanzés. No és aquest, el cas.
“Si m’ho permeteu” és un llibre dual. D’una banda, Josep Maria Virgili ens explica la seva trajectòria com a professor de llengua, filòleg, politic i twitstar. A la segona part, el mestre ens explica els principals problemes actuals de la llengua catalana, les seves correccions més habituals a Twitter (ara X), gairebé sempre iniciades amb la formula “Si m’ho permeteu...” i les seves principals idees lingüístiques. Un llibre destinat, a parts iguals, a la divulgació i al debat.
A l ́entorn dels prejudicis lingüístic "Mal de llengües és una defensa aferrisada de la llibertat lingüística i una denúncia dels prejudicis ( de la gent de lcarrer, d'alguns il· lustrats i sobretot, dels inductors de la confusió) que tendeixen a menstenir algunes llegües. Al llarg del llibre l'autor revista a dicotomies com ara llengües "fàcils" o "difícils"; "suaus" o "aspres"; amb "molts" o "pocs" parlants; llengües "de comunicació" i "de silenci"; "internacionals" o "regionals". Jesús Tuson es veu aquí forçat a criticar els intel·lectuals que promouen la mort d'algunes llengües o que mostren el seu neguit davant la normalització dels idiomes "minoritaris"."
Una imatge no val més que mil paraules parteix de la negació del conegut tòpic per fer una dissecció crítica de clixés i estereotips que massa sovint imposen una visió reduccionista del món de les llengües. Tuson revisa tant els mites innocents (com ara el que ha fet creure a molta gent que la pròpia llengua és la més fàcil de totes) com els mites perversos del neoliberalisme més cínic (que postulen que "hi ha llengües que han perdut el tren de la modernitat" o que "un estat plurilingüe és molt car de mantenir"). Tuson és un comunicador excepcional i la matèria que toca, amb un tacte molt particular i sempre suggeridor, és precisament la comunicació, tant oral com escrita. Lluny de l'enfarfegament terminològic, de l'hermetisme propi dels especialistes, Tuson sap presentar qualsevol noció per més subtil que sigui o transmetre idees complexes i articular-les d'una manera rigorosa i amena sense domesticar-les ni baratar-ne el sentit.