You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
El 22 de març de 1950 va morir el pensador francès Emmanuel Mounier. La seua vida i la seua obra estigueren dedicades per complet a perfilar filosòficament i a estructurar en forma de moviment –sobretot al voltant de la revista Esprit- una inspiració bàsica, desplegada en un conjunt de idees i de propostes per a l’acció: el lloc central de la persona humana en la vida social. És així com sorgí, enfront dels dos reduccionismes antitètics de l’individualisme (burgès) i del col•lectivisme (comunista o feixista), el “personalisme comunitari”. El conjunt de treballs aplegats en aquest volum contribueix a emmarcar la tradició personalista en el seu context històric i filosòfic i mostra la seua projecció al País Valencià, alhora que il•lustra la vigència dels plantejaments personalistes en l’era de la mundialització.
El surco trazado por la figura y la obra de Joan Calví (1509-1564) ha marcado profundamente la formación y el desarrollo de la modernidad occidental y, a través de la expansión colonial y la globalización, ha dejado su impronta sobre el conjunto del mundo contemporáneo. En este volumen se reúnen un conjunto de investigaciones y trabajos sobre Calví y el calvinismo, pertenecientes tanto a la teología como a la historia, a la filosofía como las ciencias sociales. En el s. XX, Karl Barth, en confrontación directa con el totalitarismo nazi, reiteró la permanente actualidad del "Soli Deo gloria" de la Reforma: la actitud del creyente respecto del mundo no puede ser de separación (insolidaria) ni de absorción (secularizadora), sino de testigo y compromiso en favor de una «sociedad responsable», en la cual se ejerce una crítica permanente en la hipertrofia de cualquier poder, siga político, económico o religioso.
«Dir-nos valencians és la nostra manera de dir-nos europeus». Aquesta paràfrasi de Joan Fuster resulta ben precisa: el poble valencià, amb una identitat pròpia, forma part indestriable del mosaic de nacions que anomenem Europa. Al segle XIII, a la riba occidental de la Mediterrània –el solar de les Espanyes–, es constituïa el Regne de València sobre la base d’una de les expressions més reeixides del pactisme medieval: la foralitat, que es perllongarà fins el 1707. El valencianisme polític, maduració del valencianisme cultural de la Renaixença, ressitua la recuperació de les institucions històriques en el marc de la modernitat i la democràcia. En l’actual context global podem albirar un indefugible horitzó federal: l’articulació del País Valencià dins la Unió Europea, i encara en un Estat Espanyol autènticament plurinacional. Els estudis recollits en aquest volum, pertanyents a la filosofia del dret i a altres disciplines jurídiques, així com també a la ciència política i a la història social, volen contribuir a bastir una via nacional valenciana equilibrada, justa i integradora.
En una època de perplexitats i incerteses esperonades pel «repte del fragment» (José María Mardones), s'obrin vies que malden per integrar experiència espiritual i compromís social, mística i política, contemplació i acció, profecia i diàleg. Pertoca preguntar-nos què hi pot aportar la tradició cristiana, sovint hipotecada per la seua complicitat amb ideologies i poders que redueixen, exclouen i rebutgen. Aquest volum convida el lector a recollir els fragments, reescrivint la història «a contrapèl» (Walter Benjamin) a través de la memòria, la reivindicació i el testimoni; però també a ordenar els fragments i a arribar així a compondre un mosaic, elaborant pacientment una filosofia i una antropologia no reduccionistes, sempre obertes a noves aportacions i revisions, en la recerca d'un ordre social flexible, integrador i equitatiu.
La profusion de travaux sur les Morisques, derniers descendants des musulmans espagnols convertis au catholicisme au XVIe siècle, avant et après leur expulsion d'Espagne entre 1609 et 1614, peut donner l’impression que pratiquement tous les aspects de l’histoire de cette minorité ont été abordés par l’historiographie, mais, comme le montre ce volume, il reste encore des champs à explorer, à revoir, à réinterpréter avec de nouvelles méthodes, de nouveaux postulats, en collaboration avec d’autres champs disciplinaires. La multiplication des études sur les Morisques ainsi que les thématiques développées autour de la question (assimilation, confessionnalisation de l’Esp...
None
El 1972, George Steiner va publicar l’article premonitori «Després del llibre, què?», en el qual ja albirava alguns dels problemes que afligeixen avui el món dels llibres, com ara la inflació editorial i la decadència de la lectura «atenta». D’aleshores ençà, en alguns aspectes s’han acomplert les pitjors previsions d’aquest gran humanista, perquè el boom audiovisual i, sobretot, l’esclat de les xarxes socials ho han canviat tot. El rigor propi de l’alta literatura va de baixa. La lectura sofreix els embats d’una manera de fer fragmentària i sincopada, que va en detriment d’aquella altra activitat, exigent i concentrada, que demana temps i silenci, dos béns cada...
The annals of the XXVI Congress of the Société de Linguistique Romane bring together some 500 lectures on 16 subjects: phonetics and phonology, morphology and syntax, semantics, lexicology/phraseology, morphology, onomastics, sociolinguistics, language geography, pragmatics, communication analysis, textual linguistics of earlier language stages, electronic media, translation studies, creole languages, Vulgar Latin, and linguistic history. Also included are ten plenary lectures and five round table discussions. The papers, written solely in the Romance languages (French, Spanish, Italian, Portuguese, and Romanian), offer a current panorama of Romance linguistics, its present-day fields of research, as well as the latest bibliographic information.
This book brings together some of the most interesting and innovative work being done to tackle gender-based violence in various sectors, world regions, and socio-political contexts. It will be useful to development and humanitarian practitioners, policy makers, and academics, including gender specialists.