You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
During discussion of psychoanalysis and virtual reality in the new millennium, it was predicted that in the next century the differences between the conscious, unconscious, and the pre-conscious will have to be reconsidered in view of the ever-expanding concepts created by virtual reality. There will be virtual sexual acts over the Internet, ovum parthenogenesis will be possible without the intervention of the male, and clonic reproduction of the human being will be carried out in the laboratory. The child born in these circumstances will relate to a widening array of potential parental figures: the classic heterosexual couple, the single-parent family, the homosexual couple, the transsexual...
First multi-year cumulation covers six years: 1965-70.
This volume explores a central paradox in the evolution of psychoanalytic thought and practice and the ways in which they were used. Why and how have some authoritarian regimes utilized psychoanalytic concepts of the self to envisage a new social and political order?
None
Com comprendre i acompanyar l'adolescència dels nostres fills. L'adolescència és una etapa de canvi que molts pares i mares viuen amb por i angoixa. Els adolescents estan en un moment en què han de tenir la possibilitat d'explorar i descobrir el món per si mateixos, però és cert que encara no són prou madurs, ni el seu cervell està prou desenvolupat, per ser capaços de discernir les conseqüències o els perills de les seves accions. Com a adults, nosaltres els hem de guiar, però no des del control, sinó des d'un espai de confiança i acompanyament. Quines pautes hem de seguir com a pares? Com es poden fomentar canals de comunicació? Quines conductes de risc no ens poden passar per alt? La psicòloga Anna Romeu ens presenta aquest manual en què dona resposta a aquestes preguntes i a moltes altres i ens anima a comprendre i acompanyar els nostres fills adolescents.
El pensament no té gènere, però, així i tot, el cànon filosòfic és presidit per un il·lustre panteó d’homes blancs, i les dones —malgrat les aportacions notables que han fet a la història de les idees— encara no hi tenen entrada. En aquest volum, Núria Sara Miras Boronat contribueix a bastir una tradició alternativa de la filosofia contemporània, més plural i diversa, que doni a conèixer els textos d’algunes de les pensadores més rellevants i que incorpori alhora la seva praxi política i els moviments socials emancipadors que han impulsat. Jane Addams, Charlotte Perkins Gilman, Judith Shklar, Angela Davis, Audre Lorde i Vandana Shiva —les sis autores incloses en aquesta breu genealogia de filòsofes dels segles XX i XXI— són dones valentes, pioneres que han provat de comprendre els canvis ràpids i convulsos de la seva època i han donat resposta a les qüestions més candents del moment amb reflexions i estratègies innovadores. Filòsofes de la contemporaneïtat reivindica la plena actualitat dels seus punts de vista i l’originalitat de les seves obres transgressores, i es proposa de preservar-ne el llegat.
Con excesiva frecuencia, las experiencias de las personas consideradas «locas», en particular las mujeres, han sido colonizadas o explicadas por otros, ya sea por la teoría o por la ciencia. Aquello que constituye el «saber» o la «verdad» está dictado por quienes poseen poder institucional. De allí que en este libro se busque desestabilizar adrede los textos académicos tradicionales de un modo que honre las experiencias femeninas, subjetivas y marginadas, de lo que, comúnmente, recibe el nombre de «psicosis». La obra se divide en cuatro partes: «Las mujeres y la psicosis en el arte y la cultura»; «Las mujeres, la psicosis y el cuerpo»; «Las mujeres, la psicosis y la espirit...
El autismo es una criatura reciente. Pero, pese a su escaso tiempo de existencia, ha dado lugar a un profundo debate entre psiquiatría y neurología, abandonando a veces el enfoque social. Este libro nos propone entender el autismo como un trastorno que no se pliega a la simplificación biologista a la que tiende la psiquiatría. Para ayudar en el sufrimiento de quien lo padece y de su entorno, conviene aplicar multitud de enfoques, ajustándolos a las necesidades particulares del paciente. En espera de tratamientos farmacológicos más útiles y específicos que los actuales, aún insuficientes, resulta imprescindible complementarlos con un enfoque social y un tratamiento que incluya la relación terapéutica en una perspectiva integradora de tratamientos y enfoques. Alberto Lasa propone un encuadre psiquiátrico a contracorriente. En un momento en que los ritmos humanos adoptan una velocidad vertiginosa, defiende una psiquiatría pausada, en la que el tiempo para la reflexión sea más importante que el tiempo de la acción. El objetivo es simple: mejorar la vida de las personas autistas, permitiendo que superen situaciones que limitan sus capacidades y libertades.