You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
This encyclopaedia of one of the major fields of language studies is a continuously updated source of state-of-the-art information for anyone interested in language use. The IPrA Handbook of Pragmatics provides easy access – for scholars with widely divergent backgrounds but with convergent interests in the use and functioning of language – to the different topics, traditions and methods which together make up the field of pragmatics, broadly conceived as the cognitive, social and cultural study of language and communication, i.e. the science of language use. The Handbook of Pragmatics is a unique reference work for researchers, which has been expanded and updated continuously with annual installments since 1995. Also available as Online Resource: benjamins.com/online/hop/
actes del III Col·loqui Internacional "La lingüística de Pompeu Fabra" (Tarragona, 17, 18 i 19 de desembre de 2008) / Miquel Àngel Pradilla Cardona (ed.)
El despertar de la ideologia i del multilingüisme són dues novetats dels estudis sobre l’estandardització lingüística des del tombant del mil·lenni. Una ullada al món de les llengües actual ens porta a constatar l’aparició de nous règims de normativitat. Es tracta de propostes que no defugen la dimensió sociopolítica de l’estandardització, que reivindiquen l’empoderament de grups socials (i fins i tot del mateix individu) al marge de les elits, alhora que assumeixen la presència d’altres llengües en uns entorns comunicatius de més complexitat. S’observen indicadors de canvi en un món on la teoria de l’estandardització continua tenint una vigència destacadíssima. Els nous plantejaments ens arriben en el context sociològic de la postmodernitat. Serà fonamental, doncs, avaluar-ne l’adequació abans de projectar-los sobre ecosistemes de gran feblesa funcional com els que ofereixen les llengües minoritzades, una condició que en graus diversos caracteritza la constel·lació de comunitats de parla que conforma la llengua catalana.
European pluricentric languages, contact and conflict in European pluricentric languages, Human rights for pluricentric languages, Disputes about the status of Post-Yougoslav-languages and reflections on the pluricentricty of Finno-Ugric languages, Languages and identity conflicts on the Iberian peninsula and on the British Isles.
La «Introducció» de la Gramàtica de la llengua catalana, publicada el 2016, preveia l’elaboració d’una relació bibliogràfica que fes la funció de llista de referències bibliogràfiques de l’obra. No havent establert prèviament un registre sistemàtic d’aquestes referències, la Secció Filològica —mitjançant la Comissió de Gramàtica i l’Oficina de Gramàtica— ha confeccionat, com a alternativa, una llista de fonts bibliogràfiques dedicades a l’estudi d’aspectes gramaticals de la llengua catalana. Tot i l’extensió, que ultrapassa el que seria esperable en una simple llista de referències d’una obra d’aquestes característiques, no pretén pas ser una relació exhaustiva de la producció bibliogràfica sobre la gramàtica de la llengua catalana publicada d’ençà de l’establiment de la normativa gramatical ni tampoc un banc de dades bibliogràfic. En bona mesura, aquest repertori bibliogràfic permet contextualitzar documentalment la Gramàtica de la llengua catalana, encara que també pot servir com a eina de referència general a tothom qui estigui interessat en l’estudi de la gramàtica del català.