You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
None
Professor, investigador, mestre i amic, Manuel Sanchis Guarner ha estat un dels nostres més grans filòlegs, compromès no sols en l’estudi de la llengua sinó també en la defensa del seu ús i del seu prestigi social. Aquest llibre ens acosta al savi i al mestre, de la mà d’una sèrie de testimonis autobiogràfics, d’amics i de col·laboradors.
Quart volum d'un homenatge ben merescut a un gran coneixedor de la literatura contemporània, antic president de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes.
Aquest volum recull alguns dels treballs esparsos de Josep Iborra sobre el pensament i l'obra de Joan Fuster, i sobre el seu perfil personal i humà. Analitza l'assaig fusterià i alguns dels seus aforismes, i també la relació entre Fuster i Montaigne, Valéry o Pascal, entre d'altres. Inclou ressenyes i articles sobre la publicació de la correspondència de Fuster amb escriptors i intel·lectuals catalans de renom, i descriu el context en què va escriure la seua obra. Finalment, també assenyala la influència de Fuster en la literatura catalana, especialment al País Valencià. Josep Iborra, des de la seua experiència com a estudiós i amic de l'escriptor de Sueca, ens ofereix amb aquest conjunt de textos, alguns dels quals són inèdits, una excepcional anàlisi que amplia i completa els estudis precedents de l'obra fusteriana.
Aquest volum aplega les actes de les Jornades al voltant d'El descrèdit de la realitat de Joan Fuster. 50 anys desprès. Art, modernitat i descrèdit?, celebrades el 2005 al (MuVIM), en col·laboració amb la Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València. Es tractava d'estudiar el fet significatiu que justament l'any 1955 es publicara el primer assaig de Fuster, centrat en una temàtica artística que ocupava, en aquella conjuntura històrica de postguerra, determinades claus polèmiques entre el realisme i l'abstracció pictòrica. Les reflexions que el jove Fuster va desgranar llavors, entorn d'aquestes qüestions, zigzaguejaven hàbilment per la història de l'art, des del Renaixement fins a la segona meitat del segle xx. I aquella particular mirada, cinquanta anys després, podia tenir el seu propi espai en un museu valencià, tot convertint-se en motiu d'estudi i de recerca.
El 1972, George Steiner va publicar l’article premonitori «Després del llibre, què?», en el qual ja albirava alguns dels problemes que afligeixen avui el món dels llibres, com ara la inflació editorial i la decadència de la lectura «atenta». D’aleshores ençà, en alguns aspectes s’han acomplert les pitjors previsions d’aquest gran humanista, perquè el boom audiovisual i, sobretot, l’esclat de les xarxes socials ho han canviat tot. El rigor propi de l’alta literatura va de baixa. La lectura sofreix els embats d’una manera de fer fragmentària i sincopada, que va en detriment d’aquella altra activitat, exigent i concentrada, que demana temps i silenci, dos béns cada...
Dues visions (1964) ofereix, per primera vegada, dos textos del dietari de Joan Fuster que l’editor Joan Ballester Canals havia previst de publicar i dels quals la censura espanyola del moment denegà l’autorització. Hem cregut adient d’oferir la totalitat del text programat en primera instància com a volum individualitzat, format per dos apunts fusterians: «Maragall, burgès» i «Per una anàlisi del nacionalisme», que ha restat inèdit fins ara. Més enllà d’aquestes reflexions assagístiques, que alhora esdevenen un cert model d’anàlisi historiogràfica, el lector trobarà el to de revulsiu —incitador, motivador— amb què Fuster sempre orientava els seus posicionaments davant els fets socials que maldava per comprendre amb una actitud crítica, allunyada del tòpic convencional.
Una important contribució als estudis sobre llengua i literatura catalanes, centrada en la dialectologia i la literatura dels segles XIX i XX.
La figura de Jaume I, ja des de l'edat mitjana, va assolir una dimensió mítica com a creador d'un regne nou i restaurador de la cristiandat a terres valencianes. Amb el pas del temps, la visió que els erudits, historiadors i literats de cada època tindrien de la figura del rei Conqueridor va anar transformant-se, però mantenint sempre el caràcter de fundador d'un poble dotat d'unes lleis i d'una identitat pròpies. Des de les grans cròniques medievals fins als escrits històrics i polítics del segle XX, aquesta obra recull i analitza una immensa documentació que permet resseguir la interpretació que els valencians han fet de Jaume I. Rei sant, heroi providencial, guerrer valerós, savi legislador, pare de la pàtria i fins i tot precedent de les idees progressistes o reaccionàries dels segles XIX i XX, la figura del gran monarca es presenta en aquest estudi clàssic que ara es reedita, des de totes les perspectives possibles, en un viatge fascinant cap al passat que ens permet seguir la construcció del mite més vigorós de l'imaginari històric dels valencians.