Welcome to our book review site go-pdf.online!
You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Els refugiats de la Guerra Civil a les comarques del Gironès i el Pla de l'Estany, 1936-1939
L’estudi dels refugiats durant la guerra civil en terres gironines és un treball pràcticament inèdit en relació amb l’àrea geogràfica que abasta i amb la metodologia que s’hi empra. La informació ha estat obtinguda a partir de documents municipals, documents de la Generalitat republicana i premsa de l’època. D’altra banda, ha estat complementada amb els testimoniatges de persones que en la infantesa varen arribar a Catalunya com a refugiats i que per circumstàncies diverses s’hi varen quedar a viure.
Entre la violència política i el conflicte social
Recuperació de la memòria col·lectiva de dos dels comitès antifeixistes més coneguts de les comarques gironines. Gràcies a la col·laboració de molta gent, s’han reconstruït uns fets i unes experiències dels avantpassats més immediats i de la societat i les circumstàncies que els varen tocar viure.
After the Civil War
The Spanish Civil War was fought not only on the streets and battlefields from 1936 to 1939 but also through memory and trauma in the decades that followed. This fascinating book reassesses the eras of war, dictatorship and transition to democracy in light of the memory boom in Spain since the late 1990s. It explores how the civil war and its repressive aftermath have been remembered and represented from 1939 to the present through the interweaving of war memories, political power and changing social relations. Acknowledgement and remembrance were circumscribed during the war's immediate aftermath and only the victors were free to remember collectively during the long Franco era. Michael Richards recasts social memory as a profoundly historical product of migration, political events and evolving forms of collective identity through the 1950s, the transition to democracy in the 1970s, and in the bitterly contested politics of memory since the 1990s.
La província marítima de Mataró. Economia i conflictes socials (1750-1870)
Estudi de la marina catalana de la costa de Llevant en la seva etapa d’or, els segles XVIII i XIX, un període històric en el qual els calafats construïren el major nombre de naus que havien avarat mai les drassanes catalanes. Els mariners, portant tota mena de mercaderies a les bodegues de les seves naus, solcaren els mars més llunyans en les seves singladures i els pescadors abandonaren els caladors més propers per atansar-se amb els seus arts a les aigües oceàniques.
Josep Irla, la tenacitat d'un compromís
Els Irla, dedicats a la representació del suro i adscrits al republicanisme, contribuïren a l’apogeu republicà dels anys trenta del segle XX. Després de la Guerra Civil vindria l’exili que significà per a la família Irla un punt i a part. Començava una llarga etapa en què la família hauria de lluitar novament per aconseguir l’estabilitat econòmica. Paral·lelament en Josep Irla esdevindria, l’any 1940, el President de la Generalitat de Catalunya a l’exili.
Pujalt i la base d'instrucció del XVIII cos d'exèrcit (1936-1939). Canvis, ruptures i continuïtats
La primavera de l’any 1938, després del trencament del front d’Aragó per part de l’exèrcit de Franco, les tropes republicanes van haver de reorganitzar tots els seus serveis militars. Poblacions lleidatanes i del centre de Catalunya, que fins aleshores havien patit tímidament els estralls de la guerra, van començar a patir-ne directament les conseqüències. La petita població bàsicament agrícola de Pujalt, al llindar entre les províncies de Barcelona i Lleida, n’és un cas paradigmàtic. El XVIIIè Cos d’Exèrcit republicà la va escollir com a epicentre pel descans i ensinistrament dels seus soldats. Aquest llibre ens explica, gràcies a la consulta de fonts orals, arxiv...
El primer franquisme a Mataró (1939-1950)
Després de l’entrada de les tropes italianes a Mataró, el 27 de gener de 1939, els vencedors de la Guerra Civil Espanyola s’afanyaven a implantar a la ciutat un model polític i social que s’emmirallava en els projectes que ja s’havien instaurat a Itàlia i a Alemanya els anys precedents. Es tractava d’un model que propugnava un rebuig absolut a la democràcia participativa i parlamentària i instaurava una rígida dictadura que perseguí amb duresa qualsevol dissidència.
