Welcome to our book review site go-pdf.online!
You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
L'Argentera-- quan anàvem amb avarques
Aquest llibre parla de l'Argentera (Baix Camp) de mitjan segle XX a través de les vivències del seu autor. Josep Mèlich presenta un llibre de memòries sobre la seva infantesa i primers anys de joventut a l'Argentera, que li serveix per a descriure uns paratges i un estil de vida que avui gairebé ja han desaparegut. Parla de les famílies que hi vivien i de la seva procedència, de les cases, dels oficis i de les eines que s'utilitzaven, de les festes, del terme, de l'escola, dels estiuejants, de les expressions i de la parla pròpia del poble... L'Argentera... quan anàvem amb avarques és un llibre autobiogràfic de lectura atractiva, amb un llenguatge ric i ple de sentit de l'humor, on veurem reflectida la vida a pagès a la Catalunya de finals de la dècada dels quaranta, quan les espardenyes —avarques, a l'Argentera— encara eren el calçat més usat.
Talió de Fons
None
La Guàrdia dels Prats i la seva església
El motiu de l'edició d'aquest llibre és ben palès: la celebració del VII Centenari de la mort de sant Pere Ermengol. És un aniversari molt important, no tan sols per a la Guàrdia, sinó per a tot l'Arquebisbat de Tarragona i per a tota l'Església catalana. És un sant màrtir de casa nostra. I les seves relíquies, tantes vegades salvades en les revoltes de guerres passades, es guarden a l'església de la Guàrdia. Ara, en aquest VII Centenari, hem fet un llibre sobre el poble de la Guàrdia dels Prats, amb els documents que en parlen i la seva població; sobre la seva església: des de la història dels seus dirigents espirituals —els rectors, ajudats des dels inicis per mercedaris...
La custòdia de la parròquia de Sant Miquel de l'Espluga de Francolí
La custòdia gòtica de la parròquia de Sant Miquel de l'Espluga de Francolí va desaparèixer durant els primers dies de la Guerra Civil. El 1952, amb motiu del Congrés Eucarístic celebrat a Barcelona, Lluís Carulla i Canals promogué i s'encarregà de fer una nova custòdia per a la parròquia. Aquest treball està fornit de la història de la primera custòdia i dels seus trets artístics, de l'etapa de la seva realització i de la construcció del sol de vericle, de la situació local prèvia a la seva desaparició l'any 1936 i de tota la campanya d'aportacions i captació de donatius que va culminar en la custòdia nova —obra dels joiers Roig i Capdevila, de Barcelona—, així com de comparacions artístiques amb d'altres custòdies gòtiques de l'època de la de l'Espluga i, també, amb altres custòdies copó. Els autors, separadament, en el que els és més proper dels aspectes històric i artístic, aporten una obra monogràfica que vol ser un tribut als avantpassats espluguins del segle xv i als més recents que van fer possible la custòdia nova.
Crims a les comarques tarragonines (segle XIX)
CRIMS A LES COMARQUES TARRAGONINES (segle XIX) recull catorze històries —entre fets i personatges— que transcorren en diversos indrets de la província. Tots aquests esdeveniments, en una època en què les històries de sang i fetge formaven part de l'entreteniment popular, assoliren anomenada i foren recollits en diversos romanços. Les variades execucions —a la forca, al garrot i per afusellament— se celebraven en espais públics i els seus executors s'hi lluïen. El poble, que hi acudia massivament, participava també en les cerimònies: primer escridassava el reu i, un cop mort, el plorava.
20 anys fent El Pati
Aquest llibre no és ni vol ser una història en majúscules d'El Pati ni cap estudi científic i rigorós, sinó el relat de les vivències personals dels seus protagonistes. I, sobretot, un homenatge a tots els que hi van treballar a canvi de veure que la seva ciutat tenia una informació més objectiva i plural, amb un canal per opinar sense pèls a la llengua i des d'on donar veu als moviments socials. Però l'homenatge no va només per a aquests, per als que hi van treballar amb convicció sense cobrar ni un duro, sinó també per a tots els que hi han passat després. Perquè, com tots els periodistes saben, en aquesta professió, que no s'entén sense vocació, sempre es fa molt més ...
Diccionari de llargmetratges
El cinema que es fa a Catalunya és quantitativament més important del que pot semblar a primera vista. Aquest llibre, dissenyat en forma de diccionari, comença el dia després de la mort de Franco i acaba l'1 d'octubre de 2003. Durant aquest període de temps, 228 directors catalans o formats a Catalunya i 172 directors de fora del nostre país han realitzat 795 llargmetratges cinematogràfics. 234 empreses catalanes els han produït (o coproduït). Les xifres són més significatives que les paraules: més de vint produccions cada any i, el que és encara més important, amb una tendència ascendent gràcies a les noves possibilitats de l'audiovisual. Certament, no totes les pel·lícules han sigut grans èxits, i en el seu pròleg en Ventura Pons explica el perquè, i hi afegeix que "el cinema d'aquests darrers anys s'ha encarat més cap a uns productes de recerca, de risc, d'alt interès temàtic o formal d'un notable nivell", un cinema molt més apreciat en els festivals estrangers que en el nostre propi país. Per això, el cinema fet a Catalunya segueix essent el gran desconegut.
La repressió franquista a la Ribera d'Ebre (1938-1945)
En aquest llibre, l'autor, amb un criteri imparcial, tracta d'introduir-se en el context dels represaliats de la comarca en temps del franquisme; la qual cosa, per motius diversos, fins avui no havia estat possible. La consulta dels expedients li ha donat una visió més realista dels fets, que sovint eren distorsionats. La tasca d'investigació ha estat lenta i feixuga; els entrebancs per accedir a les fonts documentals sembla que a poc a poc se superen. Les diverses acusacions que sofriren els encausats han estat el fil conductor dels guanyadors, que, moltes vegades, sense escoltar les opinions dels "perdedors", els jutjaren i, en els casos extrems, els condemnaren a la pena capital. És molt difícil dir qui tenia raó. L'autor afirma que de cada encausat en concret es podria portar a terme un extens treball. Esperem que el temps, que tot ho cura, posi cada situació al lloc que li pertoca.
