You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
This book discusses current market-based educational discourses and how they have undermined the notion of “the public” in public education by allowing private visions of education to define the public democratic imagination. Against this discouraging background, this text embraces Freire’s understanding of hope as an ontological need and calls for finding new public grounds for our public imagination. It further articulates Freire’s mandate to unveil historically concrete practices to sustain democratic educational visions, no matter how difficult this task may be, by (1) presenting an indepth description of the pedagogies and curriculums of eleven schools across historical and geog...
El 5 d’octubre de 1867 s’inaugurava la Escuela Normal de Maestras de València amb el suport de la Universitat, l’Ajuntament i la Diputació de València. Al llarg de 150 anys, aquesta institució pública, seglar i, en el seu origen, de caràcter específicament femení, ha format les mestres que han educat les dones en les escoles valencianes. El recorregut per la seua història ens mostra el doble compromís pedagògic i social de professores i alumnes, els esforços per convertir-la en un centre renovador i de prestigi en el primer terç del segle XX, la desfeta durant el franquisme i les dificultats per la recuperació pedagògica fins arribar a l’actual Facultat de Magisteri. Al mateix temps, ens permet una mirada a l’evolució de la societat valenciana i les tensions produïdes entre els models de dona més innovadors i aquells més tradicionals. Tot plegat, unes pàgines de la història de l’educació valenciana, fins ara desconegudes, on les dones van ser les protagonistes indiscutibles.
Les mestres republicanes han estat invisibilitzades històricament per raons professionals, polítiques i de gènere. Aquest llibre recupera els noms, les experiències vitals i les pràctiques pedagògiques de quatre mestres i una normalista, compromeses amb la política educativa republicana, que treballaren a les comarques valencianes. Rescata, per tant, la nostra memòria historicoeducativa a partir de memòries individuals, i conforma un discurs col·lectiu amb veus i materials plurals. Pretén donar visibilitat unes dones, ciutadanes modernes, que, intentant canviar l’educació i la societat, es convertiren en les autèntiques llums de la República.
El règim totalitari i feixista que va imposar Franco després de la Guerra Civil espanyola va suposar la negació de les llibertats i els drets fonamentals de la població civil i la repressió contra els vençuts. L’empresonament, l’exili, la censura i les execucions són algunes de les formes més conegudes de depuració que va imposar el Generalísimo arreu de l’Estat. La dictadura franquista va marcar el destí de tots els pobles d’Espanya. Les particularitats, però, de la repressió, derivades de la capacitat omnímoda d’adaptació del règim a les circumstàncies i als llocs –les regiones– de l’Estat, foren tan extraordinàries com perverses. Aquest llibre parteix de l’anàlisi d’algunes de les claus generals de la repressió franquista i centra l’estudi historiogràfic en les especificitats que aquesta repressió va cobrar als Països Catalans. Franquisme i repressió aplega, de manera ordenada i sistemàtica, la majoria de les ponències i intervencions del simposi sobre la repressió franquista que tingué lloc a València en el marc de la XXXII edició dels Premis Octubre.
This is a book with an interest in the materiality of schooling. It is focused on objects in schooling, which, taken individually and together, constitute the sites of schooling. It does not assume a fixed dichotomy between objects and people, in other words, that there is a life of imagination and action, and there are collections of inanimate objects. Nor does it assume that the technologies and objects of schooling, chained together by routines and action, should remain invisible from inquiry into schools as sites of learning and work. Instead, by drawing attention to the materiality of schooling, that is, the ways that objects are given meaning, how they are used, and how they are linked into heterogeneous active networks, in which people, objects and routines are closely connected, it is hoped that a richer historical account can be created about the ways that schools work.
Els instituts d’estudis locals i comarcals desenvolupen una tasca important com a centres dinamitzadors de les sensibilitats culturals al territori valencià. Conscient del protagonisme i rellevància d’aquests centres, la Universitat de València ha conreat en els últims anys una estreta i fructífera relació amb FedinesPV que, entre altres resultats, ha donat lloc a una sèrie de congressos i publicacions entorn d’aspectes importantíssims per al present i per al futur de la societat valenciana. Aquest text recull les aportacions de la desena edició d’aquestes trobades anuals, que tingué per objecte la recopilació de reflexions sobre les xarxes territorials valencianes, foname...