You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
A partir dels anys setanta del segle XX es produeix en la narrativa catalana una tendència a la incorporació de nous models culturals i teòrics (el textualisme dels crítics francesos de Tel Quel –especialment Barthes i Kristeva-, el marxisme revisat d’Althusser, la psicoanàlisi lacaniana...) al costat de la reivindicació d’una tradició literària alternativa (Artaud, Bataille, Lautrémont, Mallarmé, Sade...) i de la pràctica de noves tècniques d’escriptura. El resultat és una escriptura autoreflexiva que s’allunya del model mimeticorealista per comprometre’s en un canvi de referents polítics i morals. Aquest volum s’ocupa del context contracultural en que sorgeix la...
Segon volum del primer treball de conjunt sobre l’activitat escènica produïda a les Illes. Obra de síntesi i de recerca, defuig intencionadament d’identificar el teatre únicament amb la literatura dramàtica i inclou entrades referides a actors i actrius, espais escènics, cantants lírics, grups i companyies teatrals, directors, tramoistes, decoradors, empresaris i productors, músics i promotors, així com també recull informació sobre la música dramàtica o sobre les manifestacions folklòriques o tradicionals que contenen més elements teatrals o parateatrals. Promogut per la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern Balear. Coeditat amb Lleonard Muntaner, editor.
Aquest volum reuneix un conjunt de reflexions sobre la incidència de les dinàmiques de transformació en les pràctiques culturals dels darrers quaranta anys. El llibre analitza com les dinàmiques de canvi social han interactuat amb les institucions culturals i, específicament, amb les literàries. Així mateix, estudia com aquesta imbricació entre cultura i canvi social ha condicionat l'evolució dels gèneres literaris, la percepció de la identitat cultural i de gènere, la dramatúrgia i les possibilitats de l'art i de la literatura de redefinir l'espai públic. En suma, el volum és fruit d'una recerca de noves vies per conceptualitzar la relació productiva i dinàmica entre textos i contextos, entre els marcs disciplinaris i la multiplicitat de mirades crítiques a què ens obliga l'anàlisi de la societat i la cultura contemporània.
Primer treball de conjunt sobre l’activitat escènica produïda a les Illes. Obra de síntesi i de recerca, defuig intencionadament d’identificar el teatre únicament amb la literatura dramàtica i inclou entrades referides a actors i actrius, espais escènics, cantants lírics, grups i companyies teatrals, directors, tramoistes, decoradors, empresaris i productors, músics i promotors, així com també recull informació sobre la música dramàtica o sobre les manifestacions folklòriques o tradicionals que contenen més elements teatrals o parateatrals. Promogut per la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern Balear. Coeditat amb Lleonard Muntaner, editor.
DE FELTRE Per pentinar un capell cal fer-ho en el sentit invers de les agulles del rellotge. Per escriure un poema cal viure en la direcció de les manetes del temps, recollir el pèl i els cabells que l'edat abandona, i prémer-ho tot amb els dits del pensament i la força de la tristesa. (Març 2013)
Two years after Hurricane Maria hit, Puerto Ricans are still reeling from its effects and aftereffects. Aftershocks collects poems, essays and photos from survivors of Hurricane Maria detailing their determination to persevere. The concept of "aftershocks" is used in the context of earthquakes to describe the jolts felt after the initial quake, but no disaster is a singular event. Aftershocks of Disaster examines the lasting effects of hurricane Maria, not just the effects of the wind or the rain, but delving into what followed: state failure, social abandonment, capitalization on human misery, and the collective trauma produced by the botched response.
Els quatre relats encadenats de La bandera de Brigadoon poden ser llegits de manera individual com una experiència narrativa completa, però adquireixen el sentit final recorreguts conjuntament. Enllaçats pel fil de la memòria, exploren l'experiència de l'amor i la paternitat a través de la descripció de relacions de parella en diferents moment de la vida del narrador, i conformen un mosaic que dibuixa la seva educació sentimental. Amb una veu narrativa en primera persona i l'evocació d'episodis que es revelen mitjançant salts temporals que ressonen entre ells, de forma inesperada i sorprenent, sovint irònica, La bandera de Brigadoon és la constatació, una vegada més, que la matèria de què està feta tota ficció és el temps.