Welcome to our book review site go-pdf.online!
You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Elegies
None
Elegies
None
La literatura llatina
La literatura llatina és una de les bases de la història universal de les lletres. Els gèneres que van conrear els autors llatins, sovint inspirats en els seus predecessors grecs, han marcat l'evolució de la literatura. L'èpica, la lírica, la sàtira i les faules, i creadors com ara Ovidi, Horaci, Catul o Juvenal han estat i són font constant d'inspiració. Aquest llibre descriu les característiques essencials de la literatura llatina mitjançant una divisió per gèneres. No oblida explicar l'origen d'alguns dels tòpics que iniciats en època romana són encara avui habituals: el carpe diem o l'elogi de la vida retirada.
Tragèdia i articulacions del tràgic
La noció del tràgic s’ha anat articulant al llarg de la història en un procés continuat que, des de les tragèdies representades a Atenes al segle V a. C. fins a l’actualitat, ha recorregut camins molt variats. Aplicant una metodologia filològica a l’anàlisi tant dels textos antics com dels posteriors, les contribucions reunides a Tragèdia i articulacions del tràgic estudien aquesta evolució en els àmbits de la creació literària i cinematogràfica, la traducció, la interpretació dels mites i la filosofia, entre d’altres. Aquesta obra col·lectiva aporta noves aproximacions als grans problemes plantejats per la tragèdia, com ara el conflicte entre la llibertat de l’individu i la necessitat del destí, qüestions que no han deixat mai de tenir vigència i que encara avui ens interroguen.
Les fonts literàries de la novel·la
Al segon volum es presenten, de manera introductòria o preliminar, aspectes lingüístics de la novel·la catalana Curial e Güelfa, com ara les preferències lèxiques valencianes, els nombrosos italianismes (per influència sobretot de Boccaccio, però també del registre col·loquial) i alguna interferència del castellà, el francès i l’occità. Però, sobretot, s’estudien detalladament les fonts literàries que Enyego d’Àvalos emprà per a enriquir la seua ficció: catalanes, castellanes i provençals; italianes (Dante, Pretarca, Boccaccio i, sobretot, els commenti dantescos de Da Imola i Pietro Alighieri); obres de temàtica religiosa i patrística... Es presta atenció a la petjada de clàssics antics (Homer, Virgili, Ovidi, Lucà, Llucià, Plató...), que marquen determinats passatges d’una novel·la de “cavalleria humanística”, on es palesa l’accés del cavaller ibèric a clàssics redescoberts per l’Humanisme italià.
Apèndix virgiliana (vol. II)
No s'ha proporcionat res
Art amatòria
None
