You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
This book challenges the prevailing orthodoxy that sees organised violence as in continuous decline, arguing instead that evidence shows that it continues to rise.
Des d’època isabelina, el món estudiantil ha intentat organitzar-se per satisfer les inquietuds intel·lectuals que hi havia més enllà de les aules i arran d’aquesta voluntat s’han produït, amb més o menys intensitat en funció dels contextos, moltíssimes activitats culturals –des de conferències a representacions teatrals, passant per debats, publicacions periòdiques... Al seu torn, l’Estudi General s’ha maldat per impulsar i estendre la cultura més enllà de l’àmbit estrictament universitari, al servei de la ciutadania, sobretot des de principis del segle XX. Aquest text fa un recorregut, des de mitjan segle XIX fins a la creació del Vicerectorat de Cultura i Esport (1985), per la història de l’activitat cultural de la Universitat de València, que, després de la docència i la recerca, constitueix la seua tercera missió, una dimensió de la vida universitària plena d’interès i encara poc coneguda.
La creació de l’Estudi General de València a inciativa del Consell de la ciutat confirmava les aspiracions d’una societat urbana que podia comptar-se entre les més avançades de l’Europa de la fi del segle XV. Seguint el model de Bolonya, Salamanca i París, els jurats i consellers de València redactaren els capítols que haurien de regir la vida de la nova institució.
Por primera vez se recoge en una edición crítica toda la normativa que ha regido la historia de la Universitat de València desde su fundación (1499) hasta los estatutos vigentes hoy en día. Una mirada a los cambios normativos históricos hasta el reconocimiento del carácter democrático y autónomo de la institución.
La Universitat de València té la ferma voluntat d'abordar accions institucionals al territori i referides al territori, i per això dedica aquest estudi a tres ambients diferents tan diferents com el litoral (Parc Natural de l'Albufera), el fluvial (Parc Natural del Túria) i el muntanyós (Parc Natural de la Calderona). La publicació recull recerques, anàlisis i reflexions des d'una perspectiva multidisciplinar, sobre la fauna i la flora, la qualitat de les aigües, els usos del sòl, els jaciments arqueològics, les expressions artístiques i arquitectòniques, les rutes, les problemàtiques específiques, els processos de creació de les figures de protecció, els valors mediambientals i les activitats econòmiques predominants. En definitiva, aquest volum representa l'interès de la Universitat per transferir coneixements i aproximar l'acadèmia a la ciutadania.
This open access book explores the agenda of education policies in the 21st century. In the first part of the book, education is handled from a historical and political framework, and the effects of the change of states and policies on education are examined. In the second part, the effects of changes in the economy on education policies and economies’ demands from educational institutions are examined. In the last section, current policies in the international education sector, which is growing day by day as a result of increasing globalization and internationalization, are examined and future trends are tried to be revealed. In articles written by academics from different universities all over the world, the topics are presented in a comparative perspective.
This volume is a collection of essays on medieval Spain, written by leading scholars on three continents, that celebrates the career of Thomas F. Glick. Using a wide array of innovative methodological approaches, these essays offer insights on areas of medieval Iberian history that have been of particular interest to Glick: irrigation, the history of science, and cross-cultural interactions between Jews, Christians, and Muslims. By bringing together original research on topics ranging from water management and timekeeping to poetry and women’s history, this volume crosses disciplinary boundaries and reflects the wide-ranging, gap-bridging work of Glick himself, a pivotal figure in the historiography of medieval Spain.
Although Portugal was one of the first European states with stable borders, the process of the making of a Portuguese fiscal state still remains to be studied in detail. This volume brings together studies on the development of the Portuguese fiscal state within a comparative perspective in relation to other kingdoms across Europe, such as Castile and Aragon, England, Tuscany, the Papal States, Holland and France, in order to bring Portugal into the broader and comparative international debate about the development of the fiscal state. As a very distinctive case, Portugal remains understudied and underrepresented in the broader literature on the development of fiscal states. There are relati...