Welcome to our book review site go-pdf.online!
You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Migración e interculturalidad
With this publication and other initiatives, the Universitat Jaume I intends to promote the values of solidarity, diversity, interculturality and dialogue among people and nations as fundamental values to achieve a multicultural society
Spanien heute
None
La instauració del franquisme al País Valencià
La instauració del franquisme al País Valencià fou un procés de violència, repressió i imposició. Però no tota la població valenciana ho visqué de la mateixa manera: la classe benestant, que havia perdut poder durant la II República espanyola i, sobretot, durant la Guerra Civil, pogué recuperar tot allò que li havia pertangut. Persones com Francisco Javier Planas de Tovar, Joan Flors o Joaquim Manglano, el baró de Càrcer, són, potser, poc conegudes avui dia, però durant la primera postguerra foren de les més influents al País Valencià. A través de l'estudi de les principals institucions locals i provincials de València i de Castelló de la Plana, aquest treball recupera els noms del personal polític del primer franquisme. I a través d'ells, s'analitzen els conflictes entre institucions, entre les diferents faccions de la dreta i entre velles i noves generacions de l'oligarquia.
El (re)descobriment de l'edat moderna
El (re)descobriment de l’edat moderna ha estat l’eix vertebrador de l’activitat docent i investigadora d’Eulàlia Duran. Amb motiu de la seva jubilació com a catedràtica del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona hem volgut impulsar aquesta miscel lània d’estudis en reconeixement, admiració i homenatge a la persona, a la rellevància de la seva obra científica i a l’amplitud de les activitats acadèmiques que ha dut a terme. Els vint-i-vuit treballs que publiquem, elaborats per col legues, deixebles i col laboradors d’Eulàlia Duran, volen contribuir a aquest (re)descobriment de l’edat moderna en l’àmbit català. Hi apareixen les línies mestres de les seves investigacions: la recerca arxivística, l’epistolografia, la historiografia, la base històrica de les creacions literàries, els models culturals, els gèneres literaris... i també l’exigència, el rigor, la precisió i la claredat dels seus treballs, aportació de nous textos i revisió d’obres ja conegudes. Volen, doncs, explicitar l’assumpció i consolidació d’un itinerari de recerca, amb la lògica renovació temàtica i metodològica.
