Welcome to our book review site go-pdf.online!
You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Beckett’s Voices / Voicing Beckett
Beckett’s Voices / Voicing Beckett uses ‘voice’ as a prism to investigate Samuel Beckett’s work across a range of texts, genres, and cultures. Twenty-one international contributors evaluate Beckett’s contemporary artistic legacy in relation to music, media, performance, and philosophy.
Influencing Beckett Beckett Influencing
How many playwrights, novelists, philosophers, artists, composers, performers, filmmakers and critical thinkers influenced Samuel Beckett? And how profound has Beckett’s impact been on creative artists worldwide, who have responded to the stimulus of his work using every available medium, from theatre and television, through opera and contemporary art, to the internet and virtual reality? This book approaches these two questions. With contributions from eight countries, this volume emerges from the first Beckett conference to be held in Hungary. It captures the international, experimental, and collaborative spirit of the Samuel Beckett Working Group of the International Federation for Theatre Research.
Comparatisme i crítica literària. La literatura comparada a Catalunya
En l’àmbit català, la literatura comparada no va tenir una tradició acadèmica estable fins a finals del segle XX, la qual cosa no vol dir que no hi hagués comparatisme. Els primers comparatistes són els mateixos escriptors i, en el nostre cas, molts dels millors autors van ser també els principals crítics literaris de la primera meitat d’aquell segle. En els seus escrits mostren una actitud implícitament comparatista, en consonància amb la dimensió internacional i cosmopolita que els va caracteritzar, atès que molts d’ells van ser excel·lents traductors. Escriptors de gran talent i mirada europea com Ventura Ametller, Ferenc Olivér Brachfeld, Aurora Bertrana, Josep Maria Corredor, Joan Crexells, Jaime Gil de Biedma, Josep Palàcios, Jaume Pérez Montaner, Josep Maria Poblet, Rafael Tasis i Llorenç Villalonga representen una història alternativa de la crítica comparatista. Amb la seva manera de llegir palesen que la nostra és, com deia Joan Fuster, una literatura entre literatures.
Comparatistes sense comparatisme. La literatura comparada a Catalunya
La literatura comparada té, a Catalunya, una tradició que pot considerar-se lògica i paradoxal alhora. La modernitat cultural que ha caracteritzat el país ha afavorit una crítica literària amb una dimensió internacional, cosmopolita, coherent amb les relacions entre la literatura catalana i les literatures europees. Ara bé, els principals crítics catalans que van adoptar en els seus escrits una actitud implícitament comparatista (molts d’ells van ser, a més, grans traductors) van obviar les pautes marcades des de les càtedres universitàries i, en alguns casos, van discutir l’orientació donada per l’acadèmia a aquesta perspectiva crítica. Aquest llibre reuneix una mostra d’aquests «comparatistes sense comparatisme»: crítics de talent, amb vocació i mirada europees, que exemplifiquen una història alternativa de la literatura comparada i revelen amb la seva manera de llegir que la nostra és, com deia Joan Fuster, una literatura entre literatures.
comparatisme en els escriptors catalans, El. La literatura comparada a Catalunya
L’etapa esplendorosa de la literatura catalana de principis del segle XX es produí gràcies a un estol d’escriptors que desplegaren la seva activitat tant en el terreny de la ficció com en el de la crítica i la traducció. Molts d’ells compartien una mirada obertament europea, universal, fins i tot en èpoques en què el context polític suscitava reaccions col·lectives de desafecció al vell continent, si no d’oposició frontal. Aquest volum, centrat en alguns dels autors que —no sempre de manera premeditada— van entrelligar la creació catalana amb la dels principals corrents europeus, ens ofereix una lectura innovadora de la història literària basada en el comparatisme. Crítics de la categoria de Carles Riba, Joaquim Folguera, Marià Manent, Lluís Montanyà, Joan Sales i Joan Ferraté, entre d’altres, es van avançar al seu temps advocant per una visió comparatista que van difondre abans del reconeixement públic de la disciplina. El seu enfocament no sols permet de redescobrir-los com a escriptors clàssics, sinó de rellegir-los més enllà del cànon, posant-los en relació amb l’estètica europea.
Weltliteratur i literatura comparada. Perspectiva des d’Europa
El 31 de gener de 1827, en una conversa amb J. P. Eckermann, Goethe va afirmar: «Jo no puc sinó sentir-me a gust contemplant les obres d’altres nacions, i aconsello a tothom d’adoptar aquest camí. Literatura nacional és un concepte que ja no diu gran cosa; està començant l’època de la literatura universal (Weltliteratur), i tots hem d’aportar el nostre esforç per accelerar el seu adveniment». En aquestes paraules es troben els fonaments, els valors i els ideals del que, amb el pas dels anys, ha esdevingut la literatura comparada. Ara bé, no sempre s’han entès de la mateixa manera: des de fa més d’un segle, cada generació literària ha sentit la necessitat de pregunta...
Capitals culturals. Entre pedres i literatura
Tothom té prou clar què és una ciutat, i fins i tot una metròpoli, però no és tan evident què es pot considerar una capital cultural. Aquest terme s’empra sovint per parlar de Londres, Berlín o París, centres gairebé indiscutibles d’Europa i, per tant, també de la cultura d’aquest continent. Tanmateix, la idea d’Europa no s’escriu només des dels grans nuclis de poder econòmic o polític, sinó també des de totes i cadascuna de les corresponents geografies culturals. I quan aquestes s’observen des de la perspectiva de la literatura, emergeix un altre mapa amb uns altres barris, unes conurbacions i viles espirituals, unes ciutats aparentment gens poderoses, però que han fet una contribució insubstituïble a la cultura europea.
Cartografies de la desaparició. Vestigis de la vida quotidiana en la literatura
La representació de la vida quotidiana, un tema que s’ha estudiat sobretot des de les ciències socials, recentment ha interpel·lat els investigadors i teòrics de la cultura, que han centrat l’atenció en la literatura i les arts. Basant-se en els treballs de Ben Highmore, Michael Sheringham i d’altres, aquest llibre explora cinc aspectes crucials de la quotidianitat: les rutines i la desaparició d’algunes tradicions; l’experiència del dia a dia en la literatura; els transports públics (mapes dels recorreguts, estacions que ja no existeixen, espais subterranis oblidats); les visites als escenaris de la mort, i els sentits de l’alimentació. A partir d’una tria de textos, l’autor aborda la poètica del quotidià amb un enfocament innovador que proporciona el traçat alternatiu d’un món que desapareix i que la literatura pot fer emergir.
Qui acusa? Figures de l’intel·lectual europeu
La figura de l’intel·lectual europeu implica concebre Europa com un espai en què hi ha una tradició de pensament compartit sobre les problemàtiques i els debats públics, i també una història i una cultura comunes, però que tenen significats molt diferents segons la perspectiva amb què són considerades. Aquest doble punt de partida per a pensar Europa no està exempt de paradoxes i contradiccions, fins i tot en un mateix pensador. En aquest sentit, el paper de la literatura és central, i cal preguntar-se com ha evolucionat, en cada literatura europea i en el seu conjunt, la figura de l’escriptor respecte de la de l’intel·lectual, i quina és l’aportació específicament literària a la internacionalització del camp intel·lectual. Des de la perspectiva de la literatura comparada, Qui acusa? Figures de l’intel·lectual europeu proposa endinsar-se en aquest espai, en tota la seva complexitat, no per enfortir el mite de la vella Europa ni per desqualificar-lo, sinó per donar-li el caràcter d’una interrogació oberta, plenament actual, sobre la qual és imprescindible reflexionar.
Joan Fuster
None
