Welcome to our book review site go-pdf.online!
You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Dies de frontera
Aquesta novel·la comença amb un petó llarg davant la porta d’uns grans magatzems, entre vianants carregats amb bosses de plàstic. Qui són ells dos? Tardarem a saber-ho. Els protagonistes de la novel·la es diuen Pau i Teresa i són membres d’una parella de fet que es va prorrogant de manera automàtica, fins que es produeix el que ell anomena “la relliscada”, que té com a conseqüències un daltabaix emocional, un canvi de domicili i també un viatge a la frontera. En Pau i la Teresa es troben en trànsit, però no saben cap a on. Al capdavall, la provisionalitat també és provisional. Més d’un centenar de capítols, sovint brevíssims, formen una imatge en moviment, que sedueix, commou i diverteix el lector. Dies de frontera és una novel·la sobre les parelles que triem, els pares que ens trobem i els fills que portem –o no– al món. I també sobre la joventut, una malaltia benigna de què cada generació tarda més a guarir-se. “En Pau, que és un home d’espais, conviu a gust amb els mapes. La Teresa, que és una dona de temps, prefereix la música”.
En companyia de l'altre
Els relats reunits a En companyia de l'altre giren al voltant del tema del doble. Els personatges topen amb versions insòlites d'ells mateixos, incorren en plagis i la seva vida es converteix sovint en un empedrat de desdoblaments, metamorfosis i repeticions. El resultat és un recull de contes on la incertesa tendeix a adoptar la cara amable de l'humor.
La llentia viatgera
Tot va començar amb una llentia que s'avorria. La sortida del sol, la pluja, les plantes... tot la deixava indiferent. Un dia, les seves germanes van començar a preocupar-se i li van presentar la síndria, una dona amb contactes que li presentaria algú que se l'enduria a veure món. I dit i fet, la llentia viatgera va començar a veure món. Però allà on anava, la llentia de seguida se'n cansava; Nova York, la Bretanya, l'Illa de Mai Més... Fins que un dia, després de molt viatjar va trobar un racó on era feliç; era el mateix hort que havia deixat enrere feia tant de temps.
La felicitat no és completa
Des de fa anys Àngel Mauri ha estat donant voltes a una frase inacabada que va veure en una paret de Cerdanyola: "La felicitat no és completa. Fal...". Ell no se sent feliç, però seria incorrecte considerar-lo un desgraciat integral. En qualsevol cas, no està segur de què li falta. La felicitat no és completa narra set episodis en la formació del protagonista, Àngel Mauri, entre 1971 i 2003. L'amistat, la família, l'educació, l'amor, la feina o la política són etapes de la seva socialització, en general defectuosa. A més d'un dubtós aprenentatge vital, la novel·la retrata les continuïtats i les metamorfosis, les contradiccions i les reminiscències d'un personatge, però també els escenaris, les paraules, els jocs i les músiques d'una època. Sense crítica ni nostàlgia, al contrari: amb humor, tendresa i, sobretot, amb la força de l'hiperrealisme, La felicitat no és completa recorre el foc i la cendra, els costums i les singularitats d'una generació que va veure la llum quan va morir John F. Kennedy i ofereix una visió inèdita dels anys setanta i vuitanta.
Memòria vintage
Una autobiografia generacional. Del primer home a la Lluna a Pulp Fiction, un viatge personal i col·lectiu. Amb dibuixos de Miguel Bustos. Memòria vintage és un viatge personal i col·lectiu que parteix de l'arribada de l'home a la Lluna l'any 1969 i s'acaba amb la projecció de Pulp Fiction o la primera Play Station l'any 1994. Vicenç Pagès Jordà recull quatre-cents noms, paraules i conceptes que van tenir la seva època de glòria i que avui viuen sobretot en la memòria dels que hi eren, és a dir de la generació del baby boom. L'autor recrea amb humor i intel·ligència els costums, els objectes, la música, el cinema, la televisió, els oficis i les paraules que s'han modificat o han desaparegut. Memòria vintage és un viatge que captivarà a tots els nascuts a la dècada dels seixanta, però divertirà i interessarà a absolutament tothom. Hi trobarem l'aeròbic, la cabina de telèfon, el BUP, El Víbora, l'escoltisme, la Festa del Treball, fardar, fitipaldi, John F. Kennedy, kung fu, La Clave, lumumba, macuto, Mad Max, mandanga, Mickey Rourke, pànxing, titola, Rayuela, Marisol... i conceptes gairebé desapareguts com silenci.
Carta a la reina d'Anglaterra
Joan Ferrer passa revista a la seva prolongada existència de gairebé mil anys, i exposa els fets que l'han condemnat a una pena tan dura com injusta. Per això escriu una carta a la reina d'Anglaterra. L'autor d'aquesta missiva ha passat tota mena de vicissituds, des de l'Edat Mitjana fins al llindar del tercer mil.lenni. Ha practicat tots els vicis i s'ha procurat tots els plaers. Ha freqüentat palaus i salons, ha conegut savis i poderosos, ha estimat moltes dones que li han parlat en moltes llengües en infinitat de països. Ara, després de rodolar pels segles, escriu una carta a Sa Majestat, i no precisament per demanar clemència.
Els jugadors de Whist
En Jordi viu al garatge d'una casa adossada, la seva dona es comporta com si fos adolescent i la seva filla està a punt de casar-se amb un pelao que condueix una retroexcavadora. Entranyablement ridícul, instal·lat en una crisi d'identitat permanent, en Jordi volia ser artista però ha acabat treballant de fotògraf de boda. Al llarg del casament de la seva filla, fa memòria del seu passat, que inclou un castell, un joc, una mort i un Empordà que no és de postal. En Jordi busca una sortida al seu estancament, però no s'adona que les coses encara poden anar molt pitjor. Divertida, sorprenent i fresca, Els jugadors de whist és una de les grans novel·les catalanes dels últims anys, plena de personatges vivíssims, referències pop i escenes memorables.«Tots els personatges són ficticis, però la majoria dels diàlegs són reals.».
De Robinson Crusoe a Peter Pan
«Privar la criatura de l'encís de la narració, del semigalop del poema oral o escrit, és semblant a un enterrament en vida». Aquestes paraules de George Steiner són la declaració de principis amb què Vicenç Pagès enceta aquest llibre. Avui dia són una minoria els joves que han llegit les versions originals d'El llibre de la selva, Els tres mosqueters o L'illa del tresor. A partir d'aquesta constatació sorgeix la necessitat de proposar a educadors, pares i públic lector en general un cànon de la literatura juvenil, subjectiu però raonat.
