You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
El análisis de textos es una de las actividades principales en Secundaria Obligatoria y sobre todo en Bachillerato. Los enfoques comunicativos y discursivos en la lingüística y en su aplicación a la enseñanza de la lengua y la literatura ha impulsado el análisis textual basado en las tres propiedades del texto: adecuación, coherencia y cohesión. Con todo, existe un vacío importante en lo que respecta a estudios completos y aplicables a la enseñanza de lo que podemos denominar gramática del texto, y más aún de materiales que puedan servir de apoyo para una actuación didáctica eficaz. Esta obra intenta llenar ese hueco.
The studies collected in this volume deal with pragmatic factors involved in the evolution of grammatical or lexical forms or in the emergence of complex syntactic structures in various languages (Dutch, French, Italian, Portuguese, Romanian, Serbian and Spanish). They are set against the theoretical framework of grammaticalization. The main methodological tools are cross-linguistic contrastive analysis and diachronic perspective. The two main issues that emerge from these studies are the place of pragmatic factors in language change (input, output or setting/frame of the process) and the existence or otherwise of a prevailing mechanism for explaining change phenomena.
Partint de la polèmica al voltant de la subagrupació romànica del català i procurant superar-la, Germà Colón analitza el nostre lèxic des de diverses perspectives, confirma la seua vinculació al diasistema gàl·lic, to tenint en compte els elements constitutius, les afinitats i les discrepància amb l'aragonès i l'occità, i explica les causes històriques i d'evolució interna que han donat al català la seua fisonomia lèxica al sí de la Romània. La sèrie de qüestions ací plantejades prova que l'estudi atent del nostre cabal lexical és un aspecte prioritari de la lingüística neollatina, el qual ajuda a comprendre molts problemes d'abast general europeu.
Els professors, com els alumnes, ens planyem sovint de les dificultats que comporta la coexistència en l ́ensenyament secundari de teories gramaticals i terminologies diferents. Tan sols canviant de llibre de text, de professor o de llengua, l ́alumnat es troba que termes com lexema, frase, complement preposicional o atribut poden referir-se a fenòmens lingüístics distints. La necessitat d ́acostar posicions és àmpliament sentida, però només és possible amb la coordinació del món de la investigació i el de la docència. Aquest llibre, resultat d ́un curs que va abordar aquesta problemàtica, aplega treballs d ́especialistes en tres llengües (català, castellà i francès) i en diferents aspectes de la lingüística. El seu objectiu és contribuir a aclarir el panorama, revisar el material escolar del mercat i fer propostes practiques.
Aquesta és una «crònica lingüística i discursiva» de com es va conceptualitzar i presentar la pandèmia de la COVID-19 en el període que va des dels inicis, al febrer de 2020, fins al juny de 2021. Basant-se en conceptes de la retòrica i l’anàlisi del discurs –com la metàfora, el símil o la multimodalitat–, i de la terminologia –com els neologismes o la creativitat lèxica– reflexiona, en un to divulgatiu però rigorós des d’un punt de vista teòric, sobre la relació entre llenguatge i pandèmia. L’obra desgrana els episodis més destacats d’aquell període explicats gairebé en directe a partir de notícies i altres testimonis procedents dels mitjans de comunicació.
En aquest volum s ́apleguen treballs que, des de diferents camps disciplinaris, poden contribuir a fonamentar l ́ensenyament de la llengua, tant en els vessants comunicatius com en els de l ́activitat metalingüística que hi estan necessàriament associats en els nivells de l ́educació secundària. S ́hi reflexiona sobre el llenguatge com a activitat verbal humana, la complexitat de les situacions plurilingües, les característiques de l ́activitat metalingüística, l ́aproximació al discurs, la fonamentació d ́una sintaxis per a l ́ensenyament, els estudis literaris per a la fonamentació de la comprensió i el comentari de textos, les implicacions de la xarxa digital en l ́aprenentatge i l ́ús de la llengua escrita i, finalment, les prescripcions curriculars per a l ́educació lingüística a secundària.