You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
L’objectiu de l’obra Catalan Sociolinguistics. State of the Art and Future Challenges és donar compte, de manera sumària, dels grans vèrtexs en què s’ha manifestat l’estudi de la relació entre llengua i societat en la comunitat lingüística catalana, la recepció que s’ha fet dels plantejaments internacionals i l’adaptació domèstica. Cada tradició sociolingüística ha interpretat la interacció esmentada amb plantejaments específics. La catalana, per exemple, ha apostat per una visió integradora de tot un seguit de treballs que arriben des d’àmbits temàtics diversos (economia, dret, ciència política, comunicació, ecologia, variació lingüística, antropologia,...
The articles in this volume highlight the fact that the chivalric novel Tirant lo Blanc – written in Valencia by Joanot Martorell in the 15th century and translated into Italian in the 16th century – keeps being relevant in both the Italian and the Iberian Peninsulas, so closely related in past and present. The knight Joanot Martorell wrote a classic of universal literature despite the fact that he belonged to a minority culture. Nowadays, after having been translated into numerous languages, it is studied in many European and American universities and elicits great interest among researchers, as proven by the contributions included in this book.
Essays exploring the importance of archives as artifacts of culture
Joan B. Pastor Aicart (Beneixama, 1849-1917) va ser metge rural i un escriptor molt prolífic, tant en castellà com en valencià. Si bé ha estat conegut com a poeta, la seua obra abraça tot tipus de gèneres literaris: assaig, teatre, articles de premsa, crítica literària, narrativa curta, etc. Fins ara, la seua figura ha passat desapercebuda dins del moviment de la Renaixença valenciana, tot i ser l'autor més premiat al llarg dels territoris de parla catalana durant aquells anys de renaixement lingüístic. El caràcter conservador i religiós d'una bona part de la seua obra i el seu tarannà social discret, que el va fer viure lluny de la capital i sempre més atent al treball que no a l'aparició en els cenacles literaris de l'època, han mantingut probablement oculta la importància dels seus escrits. Aquest llibre, que intenta ser una reconstrucció de la seua biografia intel·lectual, presenta també una breu selecció dels seus textos més rellevants.
La figura i l’obra de Josep Bernat i Baldoví (Sueca, 1809 - València, 1864) equivalen, en la consciència de molts valencians i en els clixés de la cultura oficial, a populisme rural, a obscenitat bròfega i irreverent i a clientelisme polític. En els seus textos teatrals i en els periodístics destaquen la rima fàcil, la broma grollera i l’estirabot excessiu. La seua trajectòria pública evoca, d’altra banda, les contradiccions del liberalisme i l’escassa visió política de les classes dirigents del seu temps. Però, més enllà dels tòpics, Bernat i Baldoví reflecteix la vivacitat i riquesa expressiva de la llengua col•loquial, les tensions de la societat valenciana del Vuitcents i la disparitat dels codis culturals que hi conflueixen.
None
Aquest volum, coordinat per Ferran Archilés, professor del departament d'Història Contemporània de la Universitat de València, no s'ocupa tant de l'Exposició en si com de la societat valenciana de 1909 i del conjunt del primer terç del segle xx, amb una especial atenció a aspectes diversos d'història política i cultural, habitualment menystinguts o valorats de manera separada i que per primer cop tracten de ser interpretats ací de manera conjunta. A més, es fa un èmfasi especial en els marcs de construcció identitària de la societat valenciana: el marc regional inserit en el de la nació espanyola de la Restauració. l'Exposició Regional va ser el resultat, i alhora un esperó, d'una identitat regional, contradictòria i complexa, destinada a consolidar-se al llarg del segle xx i arribar fins al nostre present.
Recull de treballs sobre Josep Lluís Bausset que vol ser una mostra d’afecte i de reconeixement envers la seva trajectòria discreta i no gens cridanera, però exemplar i indefallent. Hi prenen par amics i deixebles, que sense haver-se posat prèviament d’acord coincideixen en un munt de coses.
Malgrat la diversitat d’estudis existents sobre l’obra de Joan Fuster, la seua faceta com a traductor ha rebut fins ara una atenció parcial i superficial, limitada a articles esparsos i a aspectes molt concrets. En aquest estudi s’aborda la figura del Fuster traductor des de diferents vessants –l’activitat traductora, el seu paper com a promotor de traduccions, el model de llengua i les solucions de traducció–, dins un marc general de recerca històrica i descriptiva. El buidatge del seu fons epistolar, d’expedients de censura de les traduccions, pròlegs, anotacions dietarístiques, etc. permet de reconstruir la informació contextual necessària per a entendre el seu ‘...