Welcome to our book review site go-pdf.online!
You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
El paso del noroeste
None
Els orígens de la xarxa escolar de Mataró (1808-1868)
Monografia sobre la història de l’ensenyament a la ciutat on es fa un anàlisi del naixement del sistema educatiu del segle XIX inscrit en una conjuntura de grans canvis, sobretot socials, que afecten molt directament a l’escola i que a més, contribueix a omplir un buit en el camp de la historiografia local del segle XIX.
Els orígens de la tradició política liberal catòlica a Catalunya. Mataró, s. XVIII i XIX
Política i interessos del patriciat mataroní, sobresortint en el camp de l’economia, i amb notable influència sobre el govern de la ciutat. Com a annex, uns quadres dels casals i arbres genealògics de totes aquestes famílies de la burgesia local.
Terenci Thos i Codina (Mataró, 1841-1903). Un home de la Renaixença
Biografia fonamental sobre aquest mataroní il·lustre, com a poeta i polític. Publicació de la seva extensa producció poètica, literària i periodística, i escrits diversos tant en català com en castellà. Jaume Vellvehí i Altimira (Mataró, 1961). Historiador, membre del Grup d’Història del Casal, obtingué l’any 1998 el primer premi Mataró Multimèdia amb un treball on line sobre el 150è aniversari del primer ferrocarril peninsular entre Barcelona i Mataró. Participà amb diversos estudis en l’elaboració del volum XVIII de Catalunya romànica editat per Enciclopèdia Catalana (1991) i és coautor de la publicació Molrà el gra. Els molins de la Baixa Tordera (2003).
Els Abadal, un llinatge de gravadors
A la Catalunya del segle XVII destaquen alguns gravadors xilogràfics, com Llorenç Deu (ca.1580-1648) o Joan Jolis (1675-1705), però,sens dubte, el lloc estel·lar i de primer ordre correspon a Pere abadal (ca.1630-1684), que, tant per la quantitat com per la qualitat de la seva producció, supera amb escreix la resta dels gravadors xilogràfics coneguts a Espanya en aquest moment. Pere Abadal grava les seves excel·lents estampes entre els anys 1650 i 1684 al taller de Moià (Barcelona) i és el patriarca d'un fecund llinatge de gravadors-impressors que posteriorment es bifurcaran per diferents zones del país (Igualada, Manresa, Mataró, Puigcerdà o la mateixa ciutat de Barcelona). Els seus descendents donaran també lloc a tallers molt actius que es prolongaran fins ben entrat el segle XX. L'obra gràfica dels Abadal és un exponent de la cultura majoritària, que ens revela els gustos i l'imaginari social de la Catalunya dels segles XVII i XVIII.
El periodisme català contemporani : diaris, partits polítics i llengües, 1875-1939
El periodisme català contemporani. Diaris, partits polítics i llengües, 1875-1939 estudia el sorgiment del periodisme industrial a Catalunya des del final del Sexenni Democràtic fins a la Guerra Civil. Malgrat la inestabilitat política espanyola i el recurs permanent a les suspensions de garanties i la censura, la força de la premsa com a fenomen social i econòmic produeix un creixement exponencial de la publicació de periòdics, amb un pluralisme ascendent, l’expansió de l’ús de la llengua catalana i la formació d’una cultura professional. En una seixantena d’anys es produeix un salt molt fort, ja que de quatre diaris a Barcelona i vuit a altres ciutats es passa a dos-cents nou i cent vuitanta-vuit, respectivament, i d’un tiratge conjunt estimat de 70.000 a 872.000 exemplars. El resultat és un sistema periodístic català autosuficient, basat en uns diaris de negoci en castellà que dominen el mercat i un conjunt de diaris polítics d’una gran pluralitat, entre els quals la llengua catalana va guanyant espai amb l’auge del catalanisme polític i dels nous corrents culturals.
