You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
«Caliquenyo: cigar prim i dur de tirar. Cigar humà. Irregular. Rudimentari. Llargarut. Esguerrat. Tort. Humil. Senzill. Intens. Comprimit. Cargolat. Una perfecta imperfecció. És el cigar del poble. La gent vol fumar. El tabac és substitutiu de tot: de la misèria, la gana, les tristeses, els patiments, les angúnies, l’espera, l’amor, la mort... Cada cigar és un intent d’esgarrapar el que no tens. Cada caliquenyo és una capa per volar per sobre del vol gallinaci de la realitat.»Durant la postguerra, els pagesos del ponent català protagonitzen una història d’estraperlo, por i astúcia, en què els límits de la legalitat es traspassen en nom de la supervivència. El caliquen...
Un assaig breu i contundent a favor de la pagesia , de Lleida i sobre el problema de l'aigua a Catalunya El periodista i escriptor lleidatà Francesc Canosa ens exposa, en un assaig contundent, els interrogants del nostre futur (la sequera, l'aigua, els aliments, els pobles, les ciutats, les infraestructures, la terra...), que té en Lleida l'epicentre d'un horitzó per a tot el país, més enllà de Barcelona. Els pagesos tornen a ser l'avantguarda i posen en evidència, més que mai, que Catalunya no acaba a la Panadella. «Els pagesos venen a Barcelona perquè s'estan morint. Escanyats. Ha passat una cosa que no havia passat mai. Bé, no havia passat en cent seixanta-un anys, i esclar, abans era impossible que passés. Per primer cop el canal d'Urgell tanca l'aixeta. No hi haurà aigua».
El 27 d’octubre de 1964 la televisió franquista emetia el primer espai en llengua catalana. Es tractava d’una obra de teatre: La ferida lluminosa de Josep M. de Sagarra. Aquesta aparent contradicció va resultar l’espai pioner d’una llarga trajectòria que arriba als nostres dies. Pel que fa als espais dramàtics en català, durant 41 anys TVE a Catalunya va emetre un miler de títols. I ho va fer en temps de dictadura, de transició i ja de democràcia, gràcies al compromís dels homes i dones que hi treballaven i que van aprofitar les escletxes de llibertat que la situació política permetia per a defensar la llengua, la cultura i el teatre català i en català. Aquells espais ajudaren el teatre català i la seva gent a subsistir en moments molt difícils i a cimentar els èxits, teatrals i televisius, que han vingut posteriorment.
L’essència de la història de l’art es troba en la seva capacitat per transformar les idees, els sentiments i la informació que transmeten els objectes artístics en relats rics i evocadors. Joaquim Garriga va practicar aquesta disciplina com un art, el de narrar les imatges i l’arquitectura amb eloqüència. En record seu aquest llibre aplega un seguit de contribucions que tracen un arc temporal que va des de l’edat mitjana fins al món contemporani i que posen de manifest la varietat i la fecunditat de temàtiques, de registres crítics i d’enfocaments metodològics de la ciència que ell va dur a terme amb tanta saviesa. Llegint els articles descobrirem com els historiadors de l’art es mouen en el temps, reconstrueixen la genealogia d’un tema, assenyalen els valors estètics i històrics d’un objecte, n’identifiquen i en caracteritzen els autors, i analitzen les funcions de les obres artístiques i les relacions que la societat hi ha mantingut i hi manté. En fi, s’esforcen per apropar al públic interessat uns tresors patrimonials que ens interroguen i ens meravellen.
Passats ja 40 anys en democràcia i autogovern, diversos personatges al voltant de la quarantena reflexionen sobre el moment actual. Gent que ha crescut durant els anys 80 i 90 i que avui crea, dirigeix, gestiona o impulsa projectes destacats en el món de la cultura, de la política, de l'empresa o de la comunicació. Protagonistes de la Catalunya d'avui que fan o reclamen el seu lloc generacional, en plena post-crisi, en plena transició nacional i en plena catarsi global. Idees trencadores per corregir alguns rumbs o bé per a afermar-ne d'altres però, en tot cas, compartint la idea que s'imposa un canvi de cultura. Un canvi de xip.