Welcome to our book review site go-pdf.online!
You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
I Bytes Banking Industry
This document brings together a set of latest data points and publicly available information relevant for Banking Industry. We are very excited to share this content and believe that readers will benefit from this periodic publication immensely.
Mediterranean Seafarers in Transition
This volume discusses the effects of industrialization on maritime trade, labour and communities in the Mediterranean and Black Sea from the 1850s to the 1920s. The 17 essays are based on new evidence from multiple type of primary sources on the transition from sail to steam navigation, written in a variety of languages, Italian, Spanish, French, Greek, Russian and Ottoman. Questions that arise in the book include the labour conditions, wages, career and retirement of seafarers, the socio-economic and spatial transformations of the maritime communities and the changes in the patterns of operation, ownership and management in the shipping industry with the advent of steam navigation. The book offers a comparative analysis of the above subjects across the Mediterranean, while also proposes unexplored themes in current scholarship like the history of navigation. Contributors are: Luca Lo Basso, Andrea Zappia, Leonardo Scavino, Daniel Muntane, Eduard Page Campos, Enric Garcia Domingo, Katerina Galani, Alkiviadis Kapokakis, Petros Kastrinakis, Kalliopi Vasilaki, Pavlos Fafalios, Georgios Samaritakis, Kostas Petrakis, Korina Doerr, Athina Kritsotaki, Anastasia Axaridou, and Martin Doerr.
I-Byte Banking March 2021
This document brings together a set of latest data points and publicly available information relevant for Banking Industry. We are very excited to share this content and believe that readers will benefit from this periodic publication immensely.
Estat, patrons i obrers davant la modernització de les relacions laborals. La Junta de Reformes Socials de Mataró (1900-1923)
Creades per la Llei de 13 de març de 1900 sobre les condicions de treball de les dones i dels nens, les Juntes de Reformes Socials tenen la virtut d’haver contribuït a un procés d’articulació organitzativa de patrons i obrers força més estable que l’existent fins llavors en el món del treball. Van ser els primers organismes paritaris entre obrers i patrons, amb intervenció de l’Estat, per tal de negociar la conflictivitat laboral, la legislació sociolaboral i l’aplicació d’aquesta.
Cronologia i poblament a l’àrea rural d’Iluro (I)
Catàleg exhaustiu sobre els jaciments arqueològics del món romà a la nostra comarca, amb el detall de totes les troballes: ceràmica, monedes, i altres vestigis que permeten conèixer d’una manera fefaent com era la vida i l’estructura del món rural en les èpoques més reculades.
De la civitas d’Iluro a Alarona (Mataró, Barcelona). Entre la tetrarquia i els carolingis
La ciutat d’Iluro, fundada pels romans, va ser la primera urbs que es va aixecar en el solar on ara hi ha la ciutat de Mataró. Va néixer en un moment, al nostre entendre, políticament oportú, precisament quan a Roma es qüestionava, enmig de conflictes intermitents, la continuïtat del domini polític i econòmic de l’aristocràcia o govern dels optimates sobre Roma i els territoris mediterranis annexionats per dret de conquesta, la qual cosa els feia propietaris de la major part de l’ager i el saltus, bàsicament al Laci i a la resta d’Itàlia.
Qui era qui a l’Escola de Bibliotecàries. Notícies biogràfiques del professorat (1915-1972)
Creada el 1915 per la Mancomunitat de Catalunya com a part del Projecte de Biblioteques Populars dissenyat per Eugeni d’Ors, l’Escola Superior de Bibliotecàries va ser una de les institucions més representatives de l’obra cultural del govern català. D’una banda, i encara que fos a una escala molt reduïda, la posada en marxa de l’Escola va significar una sortida professional qualificada per a la dona quan encara tenia poques oportunitats laborals fora de la fàbrica, el taller o les feines de la llar; d’una altra, el fet que, tant en els anys fundacionals com en l’etapa de la Generalitat, hi donessin classe els intel·lectuals més reconeguts del país va contribuir a envolt...
Carrers i serveis viaris a les ciutats romanes del Conventus Tarraconensis (s. II aC - VI dC)
El volum planteja un estudi aprofundit sobre les vies urbanes romanes dins l’àrea que engloba des de l’antiga Emporiae fins a Valentia. Recull i contrasta dades en un catàleg descriptiu de cadascuna de les ciutats investigades. La primera part fa referència a l’evolució urbanística i a les tècniques constructives i dels seus serveis (la xarxa de distribució d'aigua, el clavegueram). La segona part, presentada en format DC-ROM, tracta de vestigis arqueològics de la xarxa viària. L’estudi demostra com una aproximació arqueològica acurada als carrers de la ciutat antiga pot enriquir enormement el seu coneixement, ja que en definitiva, són una part essencial i indissociable de l’urbs: els seus eixos de comunicació interna i un dels grans escenaris de la seva vida pública. [l'edició d'aquesta obra ha estat a cura de Josep Guitart i Duran]
Premsa i autodeterminació
Presentem una síntesi de l'estat actual del que coneixem hores d'ara de la ubicació i monumentalització de les ciutats romanes de Catalunya des del desembarcament dels Escipions a Emporion (Empúries) el 218 aC i l'establiment primerenc a la part alta de Tarragona que esdevindria la plataforma esencial contra els cartaginesos i es convertiría en la capital de la provincia més extensa de l'Imperi romà, la Hispania citerior. L'estructuració segueix un esquema cronològic per tal d'oferir desenvolupaments sincrònics que tanquem al segle IV dC. La segona part tracta de l'urbanisme romà i el fet artístic, prenent com a referència bàsica la mateixa ciutat de Roma que és a la vegada model i, per la seva inconmensurable dimensió, cas únic al llarg dels més de mil anys de la seva història en el període antic, la qual cosa fa difícil l'extrapolació a d'altres nuclis urbans més modestos.
