You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
L’autor, professor de literatura catalana a la UAB, analitza el sistema teatral de la Barcelona del període bèl lic i revolucionari del 1936 al 1939. La interrelació entre els àmbits sindical, polític i específicament teatral permet d’oferir, per primer cop, un estudi exhaustiu de l’escena catalana del trienni.
El 27 d’octubre de 1964 la televisió franquista emetia el primer espai en llengua catalana. Es tractava d’una obra de teatre: La ferida lluminosa de Josep M. de Sagarra. Aquesta aparent contradicció va resultar l’espai pioner d’una llarga trajectòria que arriba als nostres dies. Pel que fa als espais dramàtics en català, durant 41 anys TVE a Catalunya va emetre un miler de títols. I ho va fer en temps de dictadura, de transició i ja de democràcia, gràcies al compromís dels homes i dones que hi treballaven i que van aprofitar les escletxes de llibertat que la situació política permetia per a defensar la llengua, la cultura i el teatre català i en català. Aquells espais ajudaren el teatre català i la seva gent a subsistir en moments molt difícils i a cimentar els èxits, teatrals i televisius, que han vingut posteriorment.
L’any 2004 es va publicar el primer volum d’Obres gramaticals d’Antoni Febrer i Cardona, a cura de Jordi Ginebra. En aquell volum s’editava per primera vegada l’obra Principis generals de la llengua menorquina (1804), juntament amb un parell de textos més, de caràcter gramatical: les Observacions sobre la llengua menorquina per mitjà del pròleg del Pronòstic de l’any 1811, i les Observacions del doctor Parpal sobre l’ortografia menorquina (s/d). En la presentació d’aquell volum s’anunciava ja la preparació d’un segon volum d’obres gramaticals —aquest que teniu ara entre les mans— que aplegaria la resta de les produccions conegudes de Febrer en l’àmbit de l...
El Carxe és una comarca conformada en el segle XIX a la Regió de Múrcia com a resultat d'un corrent migratori valencià que anava a la recerca de noves terres de conreu. El llibre pretén ser testimoni de la cultura tradicional, expressada a través de la literatura popular, d'aquest enclavament de llengua catalana dins Múrcia. S'hi recullen mostres de narrativa (contes, llegendes, història oral, etc), de "jocs de pallissa" (peces parateatrals), del cançoner (amb partitures de cançons de Nadal, de Pasqua, escatològiques) i de refranys i frases fetes.
La situation de la langue catalane dans le « nord de la Catalogne », à savoir la zone septentrionale de l’aire linguistique également connue sous le nom de Catalogne du Nord, est somme toute fragile. L’ancienneté du dialecte que l’on y parle a été fortement secouée par une histoire contemporaine néfaste pour son développement au sein du cadre politico-administratif français. On y trouve maintenant un dialecte en transition, parlé par des secteurs de la population isolés dans le temps, l’espace et la société, un modèle dans lequel coexistent le côté intime de la langue multiséculaire et une « revernacularisation » naissante basée sur le standard. Tout ceci se pro...