Welcome to our book review site go-pdf.online!
You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Teatre, guerra i revolució
L’autor, professor de literatura catalana a la UAB, analitza el sistema teatral de la Barcelona del període bèl lic i revolucionari del 1936 al 1939. La interrelació entre els àmbits sindical, polític i específicament teatral permet d’oferir, per primer cop, un estudi exhaustiu de l’escena catalana del trienni.
El teatre en català a TVE (1964-2005)
El 27 d’octubre de 1964 la televisió franquista emetia el primer espai en llengua catalana. Es tractava d’una obra de teatre: La ferida lluminosa de Josep M. de Sagarra. Aquesta aparent contradicció va resultar l’espai pioner d’una llarga trajectòria que arriba als nostres dies. Pel que fa als espais dramàtics en català, durant 41 anys TVE a Catalunya va emetre un miler de títols. I ho va fer en temps de dictadura, de transició i ja de democràcia, gràcies al compromís dels homes i dones que hi treballaven i que van aprofitar les escletxes de llibertat que la situació política permetia per a defensar la llengua, la cultura i el teatre català i en català. Aquells espais ajudaren el teatre català i la seva gent a subsistir en moments molt difícils i a cimentar els èxits, teatrals i televisius, que han vingut posteriorment.
El Carxe
El Carxe és una comarca conformada en el segle XIX a la Regió de Múrcia com a resultat d'un corrent migratori valencià que anava a la recerca de noves terres de conreu. El llibre pretén ser testimoni de la cultura tradicional, expressada a través de la literatura popular, d'aquest enclavament de llengua catalana dins Múrcia. S'hi recullen mostres de narrativa (contes, llegendes, història oral, etc), de "jocs de pallissa" (peces parateatrals), del cançoner (amb partitures de cançons de Nadal, de Pasqua, escatològiques) i de refranys i frases fetes.
De llengua i societat. De la reforma fabriana a la reforma normativa de l'IEC
De llengua i societat. De la proposta fabriana a la reforma normativa de l’IEC aplega les contribucions fetes en el V Col·loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fabra». El Departament de Filologia Catalana i l’Equip de Recerca en Llengua, Estructura i Ús de la Universitat Rovira i Virgili van organitzar aquesta trobada acadèmica, que es va celebrar els dies 28, 29 i 30 de novembre de 2018 a Tarragona. Seguint la línia dels darrers col·loquis, el conjunt d’aportacions abraça des de l’estudi de l’obra de Pompeu Fabra i el seu entorn sociohistòric fins a la compleció normativa que ha portat a terme recentment la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Més enllà del debat tècnic sobre diferents aspectes de la codificació catalana, en l’obra també es poden trobar aportacions fetes amb mirada sociolingüística. I, encara, reflexions sobre els aspectes glotopolítics de les codificacions de les llengües i l’anàlisi dels grans eixos dels processos d’estandardització de llengües com el romanès i el portuguès.
