You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Queen María of Castile, wife of Alfonso V, "the Magnanimous," king of the Crown of Aragon, governed Catalunya in the mid-fifteenth century while her husband conquered and governed the kingdom of Naples. For twenty-six years, she maintained a royal court and council separate from and roughly equivalent to those of Alfonso in Naples. Such legitimately sanctioned political authority is remarkable given that she ruled not as queen in her own right but rather as Lieutenant-General of Catalunya with powers equivalent to the king's. María does not fit conventional images of a queen as wife and mother; indeed, she had no children and so never served as queen-regent for any royal heirs in their min...
This fascinating account examines the fate which overtook the principality of Catalonia in the fifteenth century, reducing it from dominance within the state of Aragon to a marginal role in the Iberian power created by the union of Aragon and Castile. It begins by studying the tensions destabilising Catalonia: unrest among a peasantry resentful of outdated burdens; merchants and artisans struggling to wrest control of the towns from entrenched oligarchies; an aristocracy devoted to endless feuding; and a monarchy thrown into disarray by the extinction of the Catalan line and its replacement by a Castilian dynasty. In 1462 , Catalonia degenerated into a civil war which lasted ten years. Part ...
Primera història global dels benedictins claustrals que van viure als monestirs de la Corona d’Aragó des de la constitució de la Congregació Claustral arrel del concili de Letran de 1215 fins a la seva desaparició després de l’exclaustració general de 1835. Després d’investigar i consultar diferents arxius, entre els quals els de la Corona d’Aragó, de Barcelona, del monestir de Montserrat, del Fons de la Santa Seu del Ministeri d’Afers Exteriors i de l’Arxiu Històric Nacional, de Madrid, l’autor ha pogut reconstruir el funcionament de l’esmentada congregació.
Al 1715 José Patiño informava a Felip V que el Braç Militar de Catalunya «se había hecho formidable y se entrometía en todas las materias de estado, publicándose celadores de la observancia de sus fueros». Aquest llibre pretén explicar com funcionava el Braç Militar i entendre de quina manera el seu desenvolupament històric en va fer una institució clau per entendre la Guerra de Successió a Catalunya. Preguntar-se pel Braç Militar suposa endinsar-se en els trets específics de la noblesa catalana al segle xvii, una noblesa que en aquell moment pateix una crisi d’identitat a nivell europeu. En aquest context: quin paper van tenir els membres de l’estament militar? Qui controlava la institució i quina va ser la reacció de la noblesa catalana davant la crisi generalitzada de l’estament? La resposta a aquesta i altres preguntes les podreu trobar dins les planes d’aquesta obra.
Anàlisis precís i amb documentació de primera mà d’una època especialment difícil de la història de Sant Cugat del Vallès i de Catalunya en general. Amb la República acaba el caciquisme a Sant Cugat i arriben al poder les forces polítiques que representaven les classes populars: els republicans federals que des del segle XIX representaven les aspiracions dels rabassaires i dels obrers que s’integraran tardanament a Esquerra Republicana de Catalunya.