Welcome to our book review site go-pdf.online!
You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
The Oxford Handbook of Greek and Roman Mythography
The field of mythography has grown substantially in the past thirty years, an acknowledgment of the importance of how ancient writers "wrote down the myths" as they systematized, organized and interpreted the vast and contested mythical storyworld. With the understanding that mythography remains a contested category, that its borders are not always clear, and that it shifted with changes in the socio-cultural and political landscapes, The Oxford Handbook of Greek and Roman Mythography offers a range of scholarly voices that attempt to establish how and to what extent ancient writers followed the "mythographical mindset" that prompted works ranging from Apollodorus' Library to the rationalizi...
Catalònia Culture
None
Catasterismes
None
Eratosthène
" Parmi les grammairiens, Eratosthène de Cyrène, fils d'Aglaos, qu'on pourrait appeler non seulement grammairien, mais aussi poète, philosophe, géomètre, vécut quatre-vingt-deux ans " (Lucien, XII, 27). Cette présentation, volontairement lacunaire que Lucien fait du savant, pourrait presque servir de sommaire à ce volume qui représente les actes d'une journée d'étude qui s'est tenue à Saint-Etienne le vendredi 2 juin 2006 au Centre Jean Palerne. Mais Lucien ne dit rien ici de l'activité essentielle de géographe d'Ératosthène, ni de son intérêt pour la mythologie et l'astronomie, rien non plus de son rôle majeur dans les mathématiques. Lucien ne signale même que quatre domaines d'excellence du Cyrénéen, qui était ironiquement surnommé pentathlos : or, c'est à bien plus de cinq épreuves ou disciplines que s'est adonné Eratosthène et, s'il ne fut en tous ces domaines que le second, aucun savant ne put rivaliser avec lui pour l'éclectisme de son savoir encyclopédique. C'est à cette diversité même que ce volume veut s'intéresser, même si les traces en sont parfois difficiles à retrouver et à expliquer.
Music Cultures in Sounds, Words and Images.
"Music cultures in sounds, words and images", edited by Antonio Baldassarre and Tatjana Markovic, is dedicated to the 60th birthday of the Croatian-American musicologist Zdravko Blažekovic (b. 1956, Zagreb). After his studies of musicology and first working experiences in Zagreb, Blažekovic moved to New York City, where he is since 1996 the executive editor of the RILM - Répertoire International de Littérature Musicale, and since 1998 director of the RCMI - Research Center for Music Iconography as well as editor of one of the leading journals for music iconography, "Music in Art", in the framework of the Barry S. Brook Center for Music Reserach and Documentation at the Graduate Center of the City University of New York. In view of Blažekovic's very broad multidisciplinary interests, including historical musicology, music iconography, organology, archeology, lexicography and databases, this book contains 38 studies in six languages (English, German, Italian, Serbian, Croatian, Chinese) organized in six chapters: Sounds of nations, Words on musics, Performance of musical cultures, Images on musics, Organology, and Classifying data on music.
Tragèdies (vol. IV)
Amb aquest nou volum, la Bernat Metge continua el projecte d’edició de les obres completes d’Eurípides, el més jove dels tres grans poetes tràgics grecs, i ho fa amb la traducció i edició bilingüe de dues noves tragèdies. L’Hècabe, que situa l’acció en el Quersonès traci, on s’ha aturat Agamèmnon amb les tropes en el camí de retorn a Argos, està construïda com un díptic, amb dues parts clarament diferenciades que es corresponen amb la mort dels dos fills d’Hècabe: la primera part gira al voltant del sacrifici de Políxena, i la segona se centra en la venjança de la reina troiana, ara esclava, per la mort de Polidor. En canvi, Les suplicants, la segona de les obres que ara presentem, té un rerefons polític: la protecció i l’empara que Adrast i les dones suplicants d’Argos troben a la ciutat d’Atenes, que s’enfrontarà a un enemic més poderós com a garant del dret dels suplicants i de les lleis panhel•lèniques que vetllen pel respecte a la sepultura dels difunts
Històries (vol. I)
Ferecides d’Atenes fou un mitògraf i genealogista grec que escriví a la primeria del segle v aC. Pertany al grup dels primers prosistes que assumiren la tasca d’administrar i organitzar el patrimoni mític de Grècia. La seva obra, de la qual conservem gairebé dos-cents fragments, ens transmet, en un estil simple i clar, nombrosos relats mitològics, i fou una font molt important per a Apol·lodor, l’autor del gran recull mitològic de l’Antiguitat que coneixem amb el títol de Biblioteca.
Geschichte des Hellenismus
Der Band behandelt die Zeit vom Herrschaftsantritt Alexanders des Großen (336 v. Chr.) bis zum Tod Kleopatras VII. (30 v. Chr.). Die Eroberung des Perserreiches durch Alexander markierte eine Zäsur mit weitreichenden Folgen für die Gebiete des ehemaligen Perserreiches und weitere Teile des Mittelmeerraumes. Die Herrschaftszeit Alexanders, der Charakter der nach seinem Tod neu entstandenen Königreiche, die politischen, gesellschaftlichen, wirtschaftlichen und kulturellen Entwicklungen sowie sein Nachwirken bilden wichtige Schwerpunkte. Der Band führt in die Forschungsdebatten ein und enthält eine ausführliche Bibliographie.
Tragèdies (vol. II)
Amb aquest nou volum, la Bernat Metge segueix amb el projecte d’edició de les obres completes d’Eurípides, el més jove dels tres grans poetes tràgics grecs, i ho fa amb una actualització bibliogràfica detallada i completa a càrrec de Jaume Almirall, curador del volum. Medea, una dels seus drames més coneguts i representats, forma part d’un grup de tragèdies centrades principalment en la descripció de la passió amorosa; en aquest cas assistim a la traïció de Jasó a Medea i a la terrible venjança de l’esposa repudiada. En canvi, Els fills d’Hèracles, la segona de les obres que ara presentem, té un rerefons polític: la protecció i empara que la progènie d’Hèracles, que Euristeu ha fet fora del Peloponnès, troba a la ciutat d’Atenes, que s’enfrontarà a un enemic més poderós per defensar el seu deure d’hospitalitat.
