Welcome to our book review site go-pdf.online!
You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Gramàtica històrica catalana
Medio siglo después de su publicación, la Gramática histórica catalana de F. de B. Moll (Madrid, Gredos, 1952) conserva intactas las virtudes originales de la obra –claridad expositiva, aportaciones de primera mano sobre la formación de palabras y diferentes cuestiones de sintaxis, etc.–, con las correcciones y la actualización bibliográfica que incorpora esta presente edición en catalán. Una obra de consulta imprescindible para los estudiosos de la filología catalana.
Teoría del conocimiento
Aproximación sistemática y actualizada a los problemas filosóficos que plantea el conocimiento humano, dividida en cinco grandes apartados: método, definición y posibilidades de conocimiento, justificación, base empírica del conocimiento y relación entre semántica y epistemología. El libro de J. L. Blasco y T. Grimaltos aporta una exposición clara y rigurosa de la epistemología contemporánea.
A Synoptic Hamlet: a Critical-Synoptic Edition of the Second Quarto and First Folio Texts of Hamlet
A Synoptic Hamlet is an alternative response to the editorial problems of this multiple-text play. Like most critical editions, it presents the early texts in a manner helpful to the general reader by modernizing spelling and punctuation, and emending non-sensical readings. However, it does not hide the text’s diversity by exclusively selecting readings from either the Second Quarto or the First Folio in order to reconstruct a single-reading version corresponding to the authentic Hamlet. Rather, it makes their significant variants immediately available in the line itself (offering alternative editorial interpretations of identical or similar readings at certain points). Thus the reader can have a direct appreciation of the divergence and similarity between these early texts from which the Hamlet of today is known.
Hume
Pot la societat desenvolupar-se adequadament si es troba immersa en la intolerància i la superstició? Quin valor té la paraula de la ciència? Quines cauteles hem de prendre davant aquelles afirmacions que se'ns imposen com a veritats universals? És possible construir un projecte vital que deixe de banda els sentiments morals? És vàlida qualsevol postura moral? Mitjançant qüestions d'aquesta mena, Hume posa en dubte alguns dels supòsits més arrelats en el nostre sistema de creences, alguns dels fonaments de la nostra societat. Els textos que presentem fan una proposta que no deixarà indiferent el lector i que tres segles després manté tota la seua vigència primigènia.
Cartografia, ideologia i poder
Amb els mapes, a més de ciència, es fa política. El 1939 els catalans algueresos, i altres pobles d'Itàlia, foren eliminats d'un mapa etnogràfic de tot Europa elaborat a Milà pel Touring Club Italiano. Les minories en qüestió hi havien figurat des de 1927, però finalment els mussolinians van imposar sobre aquella obra els postulats feixistes més extrems. Aquest llibre, bastit sobre mapes «de pobles i llengües» dels segles XIX i XX, es deté en la confluència de les disciplines cartogràfica, etnològica i lingüística, les conviccions ideològiques i l'exercici del poder polític. L'obra, que ha estat mereixedora del Premi Joan Coromines 2013 d'investigació filològica, històrica o cultural, patrocinat per la Societat Coral «El Micalet», reflexiona sobre les visions exògenes d'unes identitats socioterritorials que continuen concitant estudis i pulsions.
Fuster, una declinació personal
Aquest volum recull alguns dels treballs esparsos de Josep Iborra sobre el pensament i l'obra de Joan Fuster, i sobre el seu perfil personal i humà. Analitza l'assaig fusterià i alguns dels seus aforismes, i també la relació entre Fuster i Montaigne, Valéry o Pascal, entre d'altres. Inclou ressenyes i articles sobre la publicació de la correspondència de Fuster amb escriptors i intel·lectuals catalans de renom, i descriu el context en què va escriure la seua obra. Finalment, també assenyala la influència de Fuster en la literatura catalana, especialment al País Valencià. Josep Iborra, des de la seua experiència com a estudiós i amic de l'escriptor de Sueca, ens ofereix amb aquest conjunt de textos, alguns dels quals són inèdits, una excepcional anàlisi que amplia i completa els estudis precedents de l'obra fusteriana.
Intelligent Human Systems Integration (IHSI 2022): Integrating People and Intelligent Systems
Proceedings of the 5th International Conference on Intelligent Human Systems Integration (IHSI 2022): Integrating People and Intelligent Systems, February 22–24, 2022, Venice, Italy
Fundamentos de visión binocular
'Fundamentos de visión binocular' recopila los principales aspectos teóricos de este campo, ordenándolos y adaptándolos para el estudiante y el docente de ciencias de la visión. Su recorrido por las principales características motoras y sensoriales de la visión binocular lo convierte en un manual de gran utilidad tanto en optometría como en oftalmología. Álvaro M. Pons Moreno es doctor en Física y profesor titular de la Universitat de València. Su docencia se centra en la diplomatura de Óptica y Optometría de esa universidad, en especial en el área de Óptica Fisiológica y Visión Binocular. Su actividad investigadora se desarrolla también en el campo de las ciencias de la visión, con más de cuarenta trabajos publicados. Francisco M. Martínez Verdú es doctor en Física por la Universitat Politècnica de Catalunya. Es profesor titular en la Escuela de Óptica y Optometría de la Universitat d'Alacant. Su actividad docente e investigadora se centra en las ciencias de la visión, sobre todo en óptica visual, visión binocular, visión de color y ergonomía visual.
Arguments
La singularitat d'Arguments no solament es funda en la claredat i l'ordre amb què recupera aspectes de la lògica i de la retòrica que han de servir a la teoria de l'argumentació, el paper central de la qual en l'elaboració d'una teoria de la racionalitat és inqüestionable. Arguments també articula, amb una claredat exemplar, les discussions quotidianes amb preguntes bàsiques i d'indubtable abast sistemàtic com per exemple: Criticar què?, a què ens obliga la participació en una comunitat de diàleg argumentatiu?, com establir normes que ens permeten viure junts d'una manera desitjable?, etc.
