You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
La implantació del liberalisme a terres valencianes al llarg del segle XIX provocà una allau de reformes als regadius històrics. Els canvis estaven pensats per adaptar al nou ordre econòmic institucions i models de gestió molt sovint heretats del temps de la conquesta cristiana. El conflicte d’interessos al voltant de les reformes enfrontà els representants de l’Estat amb les autoritats i els camperols locals, que en ocasions es resistiren emprant tècniques com el recurs legal, el sabotatge o fins i tot la violència armada. En aquest llibre, guanyador ex aequo del I Premi d’Assaig Antoni Chabret de Morvedre l’any 2000, s’analitzen l’origen i l’evolució dels sistemes de reg des de l’època medieval, els equilibris de poder al si de la comarca i la pervivència de tradicions i de consum ancestrals que els llauradors es negaven a abandonar.
Este volumen es un análisis fundamental para entender los lazos del escritor norteamericano con la España republicana y su posterior acogida, durante los años de postguerra, por parte del gobierno del general Franco. Los primeros tres capítulos examinan las alusiones literarias e históricas de algunas de sus obras en referencia a España, su relación política y literaria con Rafael Alberti y la recepción del escritor a la luz de su ideología. Los últimos cinco capítulos ofrecen y explican los documentos españoles, depositados en el Archivo General de la Administración en Alcalá de Henares, que testimonian cómo el gobierno franquista siempre consideró a Hemingway un escritor comunista y, por tanto, peligroso y objeto de censura.
El cens d’Aranda (1768) fou el primer realitzat a Espanya amb sentit estadístic modern, per la seua finalitat no directament impositiva, per la utilització del concepte d’habitant, per abraçar tots els grups socials i per haver parat atenció a les estructures demogràfiques. A pesar d’això, i malgrat haver-se conservat en bona mesura la informació parroquial primària, aquest cens no ha estat gaire utilitzat com a font històrica. L’edició que ara es presenta de les dades corresponents a les parròquies valencianes, precedida d’una anàlisi crítica del document i d’un primer estudi demogràfic, permet posar a l’abast del lector, i especialment dels historiadors, una informació detallada i ordenada sobre la població del País Valencià en una època de canvis tan decisius com fou el segle XVIII.
La història d’Enrique Blat (1879-1951) és la biografia singular d’un home corrent i un fidel reflex, alhora, desl temors. Les esperances i les frustracions de bona part dels seus contemporanis. Moliner per tradició familiar, s’inicià en l’aventura empresarial amb una fàbrica de conserves vegetals que, fins que va fer fallida el 1929, arribà a tenir una significativa activitat exportadora a Europa i a Amèrica. D’existència més efímera fou la destil.leria de licors que muntà a Caracas amb el seu germà. L’empresari tornà malalt a Llíria dos anys més tard. Republicà des de la seua infantesa, treballà d’escrivent municipal i participà activament en la vida política local. La desteta de 1939 l’afectà tràgicament i la repressió franquista el deixà sense feina i s’acarnissà amb la seua família. Sobreviuria encara al trist ambient de la postguerra enginyant-se-les per guanyar-se la vida… La vida d’Enrique Blat és, per tant, excepcional i normal alhora, una aventura que ens situa en el temps que li tocà de viure.
La Ribera, una comarca creada pel Xúquer en el seu tram final, entre les muntanyes interiors i la mar, ha estat històricament terra de castells. Des de les torres (Espioca, Benifaió, Almussafes, Sollana, Trullàs ...) que, pel nord, conformaven el primer cinturó defensiu de la ciutat de València fins als castells que, pel sud i per l’est, controlaven els principals eixos de comunicacions (els de Cullera i Corbera, el camí de la costa; els de Castelló i Sumacàrcer, la vall del Xúquer i el camí interior, cap al centre del país i cap a Castella; i els de la Vall dels Alcalans, altres rutes secundàries cap a i des de la meseta castellana), tot el territori comarcal apareix recobert...
Amb la fundació del monestir de Valldigna, el març de 1298, el Císter arriba als límits meridionals d’Occident. Enrere l’orde ha deixat les traces d’una formidable expansió, els signes més inequívocs de la qual són els territorials. Una espesseïda xarxa monacal cobreix Europa de nord a sud. Les intervencions dels monjos blancs són decisives en tots els àmbits de la civilització europea, de l’art gòtic a la difusió de la tecnologia agrària, de la lluita contra l’heretgia albigesa a les reflexions sobre la pobresa i una nova espiritualitat. El llibre, que recull les ponències del simposi internacional sobre Valldigna i el Císter, celebrat a València l’octubre del 1998, intenta avaluar les distintes aportacions cistercenques, la influència sobre una Europa que també creix i s’expandeix, a més d’esbrinar què hi ha de mite i què hi ha de realitat tant en els orígens com en el posterior desenvolupament de l’orde.
La prosperitat de la ciutat de València al segle XVIII contrasta paradoxalment amb un Ajuntament immergit en un deute municipal que arrossega des d’època foral. L’interès d’aquest treball rau precisament en l’anàlisi detallada dels motius d’aquesta crisi que anquilosa l’activitat econòmica municipal, i en el rigor de les dades, tant dels ingressos municipals com de la destinació de les despeses (la mateixa administració, festes, beneficència, obres públiques, sanitat, educació, etc.). Tot això, en el marc d’una monarquia absoluta que no permet a l’Ajuntament disposar d’autonomia en les seues decisions econòmiques.
Durante los últimos veinte años del pasado siglo, se han intensificado los procesos de descentralización política y de transformación del Estado nación. Nuevas realidades, nuevos procesos globalizadores y rápidos cambios estructurales que aceleraron la marcha de la historia como nadie había previsto, han provocado en Europa profundas transformaciones que afectan a la estructura del Estado, a la distribución del poder político y a la capacidad de instrumentar políticas públicas. La emergencia de la escala regional y la necesidad de establecer formas de cooperación entre diferentes niveles de gobierno, son dos de las características más importantes de estas últimas décadas. En muchos casos, como los tres países de la Unión Europea que aquí se analizan, Alemania, Bélgica y España, a esta emergencia de la escala regional se añade el hecho fundamental de que las respectivas realidades estatales integran regiones constitucionales o regiones con poderes legislativos.
La historia no es una mera cadena de acontecimientos. En ella también existen experiencias, ideas, sentimientos o temores que esperan ser rescatados para devolver un cierto aliento de vida a aquella realidad pasada. No es de extrañar, pues, que muchas propuestas literarias invadan actualmente la realidad como un terreno muy fértil para la creación. Este libro no es una novela, pero intenta explorar con cierta libertad la década posterior al final de la revolución liberal, luchando por superar la atracción de aquello que históricamente se impuso. En ese esfuerzo, lo que se ha encontrado ha sido una sociedad terriblemente preocupada por explicar el fenómeno revolucionario y por construir un presente renovado. En concreto, el libro explora una respuesta a esas inquietudes, encarnadas en un proyecto político que se ha denominado “el conservadurismo conciliador valenciano” y que el moderantismo oficial logró marginar con efectividad entre los años 1843 y 1854.