You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
En aquest treball s'estudien les dades referents al santuari ibèric de la Cova de les Encantades del Montcabrer, que presenta un gran volum de material arqueològic. Cronològicament cal situar-lo entre els segles IV aC i II dC, com a lloc on es practicaven sobretot rituals d'ofrena i de comensalitat. Fins alguna resta permet afirmar que el lloc encara fou visitat esporàdicament amb finalitats cúltiques en la tardoantiguitat. L'anàlisi inclou l'estudi del material preibèric, datable majoritàriament en l’edat del bronze, que a priori no tindria a veure amb cap cerimonial religiós.
Aquest treball focalitza -en un àmbit tan concret com el de Mataró- l’impacte de les tensions i debats socials que planaren sobre Europa, Espanya i Catalunya entre els anys 1936 i 1945. La confrontació es produí entre els partidaris d’anorrear la realitat econòmica i social precedent -amb el desig de construir un món més just i solidari- i els qui intentaven salvar el model social que els havia vist néixer. Com a tota tragèdia humana això es féu enmig d’un aiguabarreig dels ideals més nobles amb les passions més vils. Vuitanta anys després dels fets és l’hora de donar la paraula als seus protagonistes.
El present treball és una aproximació a la història medieval de Mataró en la qual s’exposa com era la realitat política i jurisdiccional del nostre territori. Se centra, sobretot, en els perfils biogràfics dels seus senyors feudals i en les seves principals accions de govern.
Després de l’entrada de les tropes italianes a Mataró, el 27 de gener de 1939, els vencedors de la Guerra Civil Espanyola s’afanyaven a implantar a la ciutat un model polític i social que s’emmirallava en els projectes que ja s’havien instaurat a Itàlia i a Alemanya els anys precedents. Es tractava d’un model que propugnava un rebuig absolut a la democràcia participativa i parlamentària i instaurava una rígida dictadura que perseguí amb duresa qualsevol dissidència.
Creades per la Llei de 13 de març de 1900 sobre les condicions de treball de les dones i dels nens, les Juntes de Reformes Socials tenen la virtut d’haver contribuït a un procés d’articulació organitzativa de patrons i obrers força més estable que l’existent fins llavors en el món del treball. Van ser els primers organismes paritaris entre obrers i patrons, amb intervenció de l’Estat, per tal de negociar la conflictivitat laboral, la legislació sociolaboral i l’aplicació d’aquesta.
Mentre la França de Lluís XIII i Lluís XIV maldava per esdevenir una superpotència europea, molts dels seus súbdits es desplaçaven cap al sud a la recerca d’unes millors condicions de vida. El present llibre se centra en l’estudi d’aquest moviment migratori al Maresme durant els segles XVI i XVII i presta especial atenció a la distribució i l’arrelament d’aquests immigrants a l’interior de la comarca, a la seva procedència geogràfica, a les causes d’aquests moviments migratoris, a la seva inserció professional a la comunitat d’acollida, a les seves xarxes de sociabilitat, així com a les raons per les quals uns van esdevenir immigrants temporers i uns altres van acabar arrelant i integrant-se al territori.
El 1967, quan va celebrar les seves Bodes d’Or, Joan Brufau Cusidó va voler deixar constància de la seva vida escrivint unes memòries. Les va redactar, en llenguatge viu i planer, a Salamanca, en català prefabrià. A més del caràcter biogràfic, contenen un feix notable de dades que il·lustren els fets d’un llarg i variat procés històric, tot i que deixen grans buits volguts per l’autor, per no haver de recordar esdeveniments i situacions que li resultaven penosos d’evocar. Amb la seva tenaç memòria i labor de ratolí d’arxiu, el seu fill Jaume ha omplert aquests buits conscients del seu pare.
El pintor Dionís Baixeras i Verdaguer (Barcelona, 1862-1943) va ser un dels més destacats paisatgistes del tombant de segle. La seva trajectòria artística va iniciar-se a l’Escola Llotja de Barcelona, on el seu mestre Antoni Caba el va iniciar en l’anàlisi de la realitat com a font directa per a la creació. En el decenni de 1880, Baixeras va merèixer guanyar l’adjudicació de tres grans plafons de tema històric en el Paranimf de la Universitat de Barcelona, alhora que va conrear amb gran èxit la pintura marinista.
Joan Pujol és un dels autors clàssics del Renaixement català que, com pocs altres en la nostra història literària, va incorporar el batec de la història del seu temps als versos que va compondre. Autor d’un important aplec de composicions poètiques i d’una obra de teatre inacabada, la seva poesia reflecteix i canta temes cabdals del moment com la difusió, traducció i interpretació de la poesia de l’autor més important de la nostra tradició literària, Ausiàs March, en un context de reafirmació cultural autòctona.
Monografia on s’expliquen els problemes motivats per la fam, la pesta i el bandolerisme al segle XVI a la Marina de la Selva, i l’amenaça que patien les poblacions costaneres per culpa de la pirateria. Un testimoni de l’època són les torres de defensa per prevenir els atacs. Si les coses anaven mal dades, només quedava el recurs del rescat dels captius, confinats a les miserables presons d’Alger i Tunis.