You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
L'objecte d'aquest recull és editar una selecció, suficientment extensa o representativa, de lletres reials i de documents de caràcter diplomàtic en llengua catalana continguts en la sèrie de registres de la Cancelleria de l'Arxiu de la Corona d'Aragó o Arxiu Reial de Barcelona. Els textos corresponen a un segment temporal que arranca a la fi del segle XIII, amb el començament del llarg regnat de Jaume II; l'elecció d'aquesta època rau en el fet que és llavors quan comencen a sovintejar els documents reials redactats en llengua vulgar, sempre al costat de la prevalença del llatí. Fineix en el primer quart del segle XV, quan s'observa, d'una banda, una major presència escrivans d'origen valencià i aragonès en les oficines de la Cancelleria, i, en segon terme, l'entrada i la gradual difusió d'algunes innovacions en la llengua cancelleresca.
Monografia sobre la història de l’ensenyament a la ciutat on es fa un anàlisi del naixement del sistema educatiu del segle XIX inscrit en una conjuntura de grans canvis, sobretot socials, que afecten molt directament a l’escola i que a més, contribueix a omplir un buit en el camp de la historiografia local del segle XIX.
Aquest treball focalitza -en un àmbit tan concret com el de Mataró- l’impacte de les tensions i debats socials que planaren sobre Europa, Espanya i Catalunya entre els anys 1936 i 1945. La confrontació es produí entre els partidaris d’anorrear la realitat econòmica i social precedent -amb el desig de construir un món més just i solidari- i els qui intentaven salvar el model social que els havia vist néixer. Com a tota tragèdia humana això es féu enmig d’un aiguabarreig dels ideals més nobles amb les passions més vils. Vuitanta anys després dels fets és l’hora de donar la paraula als seus protagonistes.
None
Polítics de Lleida vol abordar l’anàlisi de la biografia social del poder en una ciutat, Lleida, des d’una perspectiva avaluadora de llarga durada que aniria des de 1716, any en què començà el govern absolutista borbònic, fins el 1868, en què acabaria el procés de la revolució burgesa a Espanya. La singularitat sociològica de Lleida ens serveix d’exemple de l’adaptació al nou poder en el municipi per part dels grups socials de les ciutats catalanes davant la reforma borbònica. Tanmateix, paral·lelament, aquells canvis foren el punt d’arrancada d’una nova lluita per adquirir influència, ja que el grup de privilegiats controlà el poder durant tot el període i la res...