You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
L'esguard de la Societat Catalana de Geografia és una mirada a la Geografia des d'aquesta societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), al llarg de la seva trajectòria (1935-2020). Aquest llibre és el resultat d'un programa de recerca finançat per l'IEC durant tres anys i executat per sis membres de la Societat Catalana de Geografia (SCG), que hi han exercit diverses tasques directives. Hom hi analitza el desenvolupament de la Geografia a Catalunya a través de la pròpia SCG, en el context científic, social i polític dels seus vuitanta-cinc anys. És per això que el repàs de l'activitat desplegada per la Societat es fa tenint en compte la història de l'entitat i la del país, amb la mirada fita en l'evolució de la ciència geogràfica, parant atenció als seus paradigmes i a les metodologies i tècniques emprades. Aquest llibre fa balanç d'anys en els quals ha mancat una major complicitat amb el món universitari i adreça la mirada a un futur en què la SCG vol continuar contribuint a la difusió de la recerca i a garantir la plenitud científica de la llengua catalana.
Aquesta Història d'un coratge és fruit del recull que, l'any 1981, Maria dels àngels S. Crespo féu de la gran quantitat de notes, de descripcions i de comentaris que havia anat aplegant des de l'any 1930, quan vivia a Palma, i fins a la seva arribada a Santiago de Xile, exiliada, l'any 1941. L'escrit és el testimoniatge viu d'una època convulsa, narrat per una dona, amb la seva sensibilitat, amb les seves vacil·lacions, amb els seus neguits, però sempre amb el seu admirable coratge. És precedit d'un pròleg -Parlarem, encara i encara, de l'exili- que precisa alguns aspectes del marc general de la història i que és encapçalat per uns versos al·lusius a l'exili escrits per Clementina Arderiu, també exiliada, i el clouen uns altres versos, plens de malenconia, escrits per la sensible poeta xilena Gabriela Mistral.
Aquest treball recull tota la informació que els autors han pogut recopilar sobre la història del teatre a Taradell. Per una banda, consultant els diferents arxius locals, l’Arxiu del Grup de Recerca Local de Taradell, l’Arxiu Parroquial de Sant Genís de Taradell, l’Arxiu Josep Miret, les col·leccions de l’Andreu Ramírez i de Josep Autonell, l’Arxiu Comarcal d’Osona i l’Arxiu de la Biblioteca Episcopal de Vic. D'altra banda, la recerca també s'ha documentat en llibres i articles d’autors taradellencs o furgant entre els diaris de l’època. La darrera font, però no per això menys important, ha estat recollir els records teatrals de la gent gran de Taradell.
The Religious Polemics of the Muslims of Late Medieval Christian Iberia examines the corpus of polemical literature against the Christians and the Jews of the protected Muslims (Mudejars). Commonly portrayed as communities in cultural and religious decay, Mònica Colominas convincingly proves that the discourses against the Christians and the Jews in Mudejar treatises provided authoritative frameworks of Islamic normativity which helped to legitimize the residence of their communities in the Christian territories. Colominas argues that, while the primary aim of the polemics was to refute the views of their religious opponents, Mudejar treatises were also a tool used to advance Islamic knowledge and to strengthen the government and social cohesion of their communities.
L'home i el territori. Vint converses geogràfiques és un llibre d'entrvistes amb vint persones d'àmbits professionals, socials i acadèmics diversos, però amb un denominador comú: que al llarg de la seva vida -i/o de la seva obra- han tingut una relació especialment intensa amb el territori: és a dir, amb un entorn concret -que tant pot ser una ciutat com una comarca, un país o un conjunt de països del món- que, d'una manera o d'una altra, ha esdevingut l'escenari per excel·lència de la seva experiència vital.