Welcome to our book review site go-pdf.online!
You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Nobles, patrimonis i conflictes a la València moderna
Es reuneixen en aquest llibre d’homenatge a la professora Carme Pérez Aparicio catorze estudis centrats en la noblesa valenciana des de facetes diverses. Obrin les seues pàgines un conjunt de treballs que, interessats pels habitatges nobles, permeten assistir a la fundació Vilafranquesa, visitar el palau dels comtes d’Almenara o endinsar-se en l’espai domèstic dels senyors de Guardamar. Mostra també als comtes del Real litigant per la terra o als regants de Castelló de la Plana elaborant les seues ordenances i es fa ressò de l’ascens social de la nissaga dels Pujalt durant el segle XVI, del marquès de Castellnou en el XVII i dels descendents de Jaume Roig en el XVIII, així c...
Prohoms i cavallers de València
Aquest llibre presenta, amb dades de les actes notarials redactades pels escrivans en els manuals de consells conservats a l’Arxiu Municipal de València, la llista de personatges que exerciren els càrrecs i que ocuparen els escons municipals entre 1306 i 1516, a més d’afegir els titulars de les magistratures i els oficials subordinats. Un nombrós Consell constituït per més d’un centenar i mig de persones que es renovaven tots els anys, elegides tant per cadascuna de les dotze parròquies ciutadanes reconegudes com districtes electorals, com per una quantitat ingent d’oficis corporatius, per tal d’aplicar les mesures i normatives ciutadanes que el mateix òrgan elaborava, bé per iniciativa pròpia o bé en aplicació de les directrius reials. Més de 38.000 referències de persones encarregades de les més diverses funcions i activitats en el Govern de la ciutat, una informació que pot contribuir a refer la trajectòria pública de no pocs personatges i famílies o la seva promoció dins l’escala social, amb una recomposició curricular de funcions i d’estatus que ens permet una prosopografia col·lectiva dels prohoms i cavallers de la ciutat de València.
Guerras plebeyas
La Germanía de Valencia (1519-1522), el conflicto sociopolítico más relevante de la historia valenciana, es analizado desde el campo temático de las revueltas y revoluciones medievales y modernas centrando la mirada en un momento particular de esta: la dramática etapa originada a partir de su radicalización. Este estudio de historia política, que considera la guerra y la violencia como instrumentos de acción política agermanados, recupera la trayectoria de los “capitans dels avalots i de la guerra”, tal como los definió Joan Fuster. Sus acciones fueron denostadas como irracionales y bárbaras por cronistas y vencedores; sin embargo, las distintas luchas que instrumentaron los p...
Más allá de la capital del Reino
Este libro en su conjunto constituye una aproximación actualizada al movimiento reivindicativo inicial, a la revuelta y a la guerra civil de la Germanía (1519-1522), así como a la represión posterior desde una perspectiva comarcal o territorial. Presenta como novedad que su eje no está configurado por el relato de los acontecimientos en la ciudad de Valencia, capital del antiguo reino del mismo nombre, sino por lo acaecido en otras poblaciones y áreas de la geografía valenciana especialmente relevantes.
Jaume I en la València baixmedieval
El record de Jaume I es pot conèixer a través dels testimonis escrits en la baixa edat mitjana –documents del seu regnat, poesies dels trobadors contemporanis, cròniques coetànies o pòstumes...–, però també, i sobretot, dels visuals: les subtils i enlluernadores miniatures dels manuscrits, les corpòries pintures sobre taules o les recreacions de la figura del rei en desfilades festives són algunes de les manifestacions de l’època que ens permeten connectar directament amb la idea que tenia la societat del seu temps del rei En Jaume. Com a vehicles de memòria, agitadores d’emocions i instructores sobre la història, les imatges tenen la capacitat de mostrar les diferents co...
Aproximació històrica a la Ribera del Xúquer
D’ençà de la recuperació de la democràcia han estat nombrosíssims els intents de trobar una identitat de poble, comarca i país a través de l’estudi històric de la vida de les comunitats que configuren la Ribera del Xúquer, a tots els nivells, i tant des de l’àmbit universitari com també des del món dels cronistes, l’erudició local o els joves investigadors, implicats en els nous corrents historiogràfics europeus, amb la microhistòria i la història local com a bandera. Organitzats al voltant d’un bon grapat d’institucions i trobades científiques diverses, nombrosos investigadors s’hi han interessat i han deixat els fruits de la seua recerca en forma de publicacions en articles de revistes, actes de congressos, capítols de llibres i monografies, i fins i tot en una obra monumental de síntesi. Els tretze treballs que s’apleguen en aquest volum, de temàtica diversa i abraçant des de l’edat mitjana fins el segle XX, són una mostra més del vigor amb que continua fent-se història de la comarca valenciana vertebrada entorn del riu Xúquer.
Vil·les, alqueries i cases de camp
Aquest volum reuneix les contribucions presentades a la sessió monogràfica “Vil·les, alqueries i cases de camp. Poblament dispers, noves poblacions i urbanitzacions a la Ribera del Xúquer”, celebrada en el marc de la XVII Assemblea d’Història de la Ribera, que va tenir lloc a la Pobla Llarga els dies 18, 19 i 20 de novembre de 2016, un tema particularment escaient en el cas de la Ribera, on l’assentament humà ha conegut, al costat dels nuclis concentrats, diverses formes de dispersió, des de les vil·les romanes i les alqueries medievals fins als horts i masies d’època moderna o les urbanitzacions i segones residències de les últimes dècades. Efectivament, l’ocupació ...
Dels orígens a l'abolició
La Generalitat, el nom que actualment designa les institucions de l’autogovern valencià, recupera el d’una institució nascuda en la segona meitat del segle XIV i perfilada en la seua naturalesa, composició i funcions el 1418, fa més de 600 anys. Amb motiu de l’efemèride, el 2018 es va celebrar un congrés internacional organitzat per les cinc universitats públiques valencianes i patrocinat per la Generalitat. El present volum recull les comunicacions presentades a la sessió dedicada a la història de la institució. En total, disset textos que examinen, respectivament, les relacions entre la Generalitat i les Corts –no debades la Diputació del General o Generalitat va nàixer...
Imago civitatis
Las instituciones públicas de asistencia han tenido y continúan teniendo, desde la Edad Media, un rol fundamental y activo en la configuración del espacio urbano, social, cultural, económico y político, puesto que son piezas clave para la reproducción de la propia idea de «comunidad» o de «ciudad». Por este motivo, su estudio histórico se ha convertido en un observatorio privilegiado, por la propia naturaleza de estos establecimientos, para capturar realidades imposibles de entrever desde otros escenarios de la ciudad. Este libro nace a partir de la celebración del V Simposio Internacional «Els Abrils de l'Hospital», cuyo leitmotiv fue «Historia y Etnografía Hospitalarias». El encuentro, que tuvo lugar en la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona y en el Institut Pere Mata de Reus en 2016, tuvo por objeto poner en relación a estudiosos e investigadores de diferentes ámbitos y adscripciones para ayudar a visibilizar las potencialidades del estudio histórico de los hospitales haciendo porosos los límites entre la historia, las ciencias sociales y los estudios culturales.
En pro del común. La fiscalización de las cuentas públicas en la Corona de Aragón en la Baja Edad Media
Este libro libro explora la dimensión política de las contabilidades públicas y la fiscalización de las cuentas como parte de los procesos de transformación del Estado a finales de la Edad Media, desde los privilegiados escenarios de los territorios de la Corona de Aragón, sin olvidar las aportaciones del reino de Navarra y la Corona de Castilla. Tanto el complejo diseño de control del patrimonio real que establecieron los oficiales al servicio de los monarcas como la tradicional participación del común en la gestión económica de los recursos propios evolucionaron en contacto con los saberes desplegados en los ambientes mercantiles. Los valores del bien común y las exigencias de transparencia configuraron una cultura de legitimidad de los poderes públicos cuyas metodologías se han mantenido hasta hoy.
