You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Portaceli, degana de les cartoixes hispanes, va viure la seua esplendor al segle XV, quan es va convertir en una de les més influents del regne de València i, fins i tot, de la Corona d’Aragó, la qual cosa va enriquir el seu patrimoni arquitectònic i artístic. Per commemorar el 750 aniversari d’una institució que encara està viva i serveix als mateixos objectius i finalitats pels quals fou fundada –segueix regint-se per les ‘Consuetudines Cartusiae’, les normes establertes al segle XII–, es presenta un recull d’una vintena d’estudis ‘ad hoc’ bastits per investigadors de distinta procedència acadèmica, els quals versen sobre variades temàtiques al voltant de Portaceli, des de l’estudi del seu ric patrimoni i la seua història, fins a formes de posar-la en valor i donar-la a conèixer mitjançant les noves tecnologies. Una contribució excepcional per al seu coneixement que enriqueix les monografies dedicades fins ara a aquesta cartoixa.
None
Un dels pocs còdexs originals que ens han arribat procedents dels monestirs valencians i que encara no havia estat publicat. Molts dels documents que transcriu l’historiador Honorat Navarro han desaparegut, la qual cosa suposa un valor afegit al llibre. L’obra de Navarro fou continuada per posteriors cronistes que van fer arribar el llibre fins al segle XVIII.
A punt de complir-se el 750 aniversari de la cartoixa de Portaceli, la degana de les fundacions valencianes, de l’orde fundada per sant Bru i encara en funcionament des del 1272, amb aquesta transcripció crítica del ‘Catàleg de benefactors’, manuscrit de Joan Antoni Eixarch i altres amanuenses posteriors, podem conèixer els noms dels donants i la seua ascendència social des del segle XIII fins al XVII, així com les quantitats que serviren per a sanejar l’economia del cenobi i enriquir-lo amb noves edificacions i obres artístiques, entre d’altres menesters. L’original de l’obra, una còpia realitzada entre 1780 i 1781 per Josep Pastor, també monjo de Portaceli, es troba en l’arxiu del Reial Convent de Predicadors de València des de data desconeguda.
None
La Universitat de València té la ferma voluntat d'abordar accions institucionals al territori i referides al territori, i per això dedica aquest estudi a tres ambients diferents tan diferents com el litoral (Parc Natural de l'Albufera), el fluvial (Parc Natural del Túria) i el muntanyós (Parc Natural de la Calderona). La publicació recull recerques, anàlisis i reflexions des d'una perspectiva multidisciplinar, sobre la fauna i la flora, la qualitat de les aigües, els usos del sòl, els jaciments arqueològics, les expressions artístiques i arquitectòniques, les rutes, les problemàtiques específiques, els processos de creació de les figures de protecció, els valors mediambientals i les activitats econòmiques predominants. En definitiva, aquest volum representa l'interès de la Universitat per transferir coneixements i aproximar l'acadèmia a la ciutadania.
El llibre, d'elaboració col·lectiva, pretén un acostament al variat i destacat patrimoni artístic valencià, mostra de tradició i modernitat, senyal d'identitat i generador de riquesa sociocultural i econòmica. Aborda el desenvolupament de l'art en el nostre territori des de la prehistòria fins a l'actualitat amb exemples escollits, la peculiaritat i trets essencials de la seua diversitat tipològica, així com l'acció formativa especialitzada, d'estudi, tutela i difusió que s'exerceix des del Departament d'Història de l'Art de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València.
Sota el lema de 'Turisme Cultural, desenvolupament territorial i sostenibilitat' la Universitat de València i els Instituts d'Estudis Comarcals del País Valencià van celebrar el 2013 el seu primer congrés. El turisme és una poderosa eina generadora de riquesa i de cohesió social que possibilita profitosos intercanvis culturals, i estimula l'autoestima i la identitat col·lectiva. Aquest volum recull una cinquantena de comunicacions d'especialistes multidisciplinaris, estructurades en tres blocs: el territori (Arqueologia, arquitectura i paisatge), el patrimoni cultural (Cultura i art), i la gestió local (Administració pública i gestió). L'objectiu del congrés va ser crear un espai de reflexió on intercanviar punts de vista, entendre les diverses lògiques involucrades, i construir empaties per tal d'enfortir la confiança mútua i magnificar els beneficis que ofereix el turisme cultural.