You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
L’Escola Normal de la Generalitat va ser creada l’any 1931 i exercí una real influència en el comportament humà i professional dels seus alumnes, tant en els qui pogueren fer de mestre, com en els qui, bandejats de la professió o anul·lada la validesa dels seus estudis, van haver de realitzar les activitats més diverses. L’autor en fou alumne i tracta de demostrar la influència de l’Escola a través d’onze casos que, amb la seva tasca, contribuïren a la recuperació de les llibertats perdudes.
Joan Cornudella i Barberà fou secretari general d’Estat Català durant la guerra civil; fundador i ànima del Front Nacional de Catalunya durant el franquisme i la transició, militant del Partit dels Socialistes de Catalunya i membre del Parlament de Catalunya. Aquesta biografia resumeix un bon tros de la història mateixa del nacionalisme radical català: el tram que condueix del vell separatisme de preguerra al moviment independentista contemporani.
L’autor es refereix al període de la seva vida comprès entre la rebel·lió militar del juliol de 1936 i el seu pas de la frontera francesa, el 5 de febrer de 1939, formant part de l’exèrcit republicà derrotat. Els esdeveniments posteriors els ha tractat en els seus dos llibres Tres Nadals empresonats (1939-1943) i Nadal en la presó Model (1944-1945), apareguts anteriorment a la mateixa col·lecció.
Crònica personal de l'autor, estudiant de mestre a l'Escola Normal de la Generalitat republicana i dirigent dels estudiants, que li tocà viure la revolució i la revolució i la guerra civil. La vida al camp de concentració, el treball en la França en guerra, el retorn a Catalunya després de l'ocupació de França pels alemanys, el seu pas per les presons de Figueres i del Poblenou i la seva actuació a la secció militar del Front Nacional de Catalunya.
El 26 de gener de 1939, a Barcelona es van imposar nous hàbits polítics i quotidians. Funcionaris i empleats residents a Catalunya ja abans de la guerra van col·laborar, de grat o per força, amb el nou règim i van mantenir en funcionament la nova estructura de poder creada el 1939. Alguns van fer el possible perquè no es perdés del tot la personalitat de Catalunya, d’altres es van adaptar sense reserves al nou estil de fer les coses. Aquest llibre parla d’aquesta gent, dels que es van quedar i van viure els primers moments de l’ocupació de la ciutat de Barcelona.
La primavera de l’any 1938, després del trencament del front d’Aragó per part de l’exèrcit de Franco, les tropes republicanes van haver de reorganitzar tots els seus serveis militars. Poblacions lleidatanes i del centre de Catalunya, que fins aleshores havien patit tímidament els estralls de la guerra, van començar a patir-ne directament les conseqüències. La petita població bàsicament agrícola de Pujalt, al llindar entre les províncies de Barcelona i Lleida, n’és un cas paradigmàtic. El XVIIIè Cos d’Exèrcit republicà la va escollir com a epicentre pel descans i ensinistrament dels seus soldats. Aquest llibre ens explica, gràcies a la consulta de fonts orals, arxiv...
Evocació, a partir d'apunts del moment i de les cartes conservades per la seva muller, de l'estada de l'autor a la presó Model de Barcelona a partir del novembre de 1943, on fou empresonat juntament amb cinquanta persones, gairebé totes del Front Popular de Catalunya. Records d'uns homes que, enmig de les seves febleses, manifestaven fe, il·lusió i coratge, fins al sacrifici personal, si calia.
La poesia de Lluís Alpera és un exemple de l'evolució de la poesia catalana de la segona meitat del segle XX. Els assaigs d'aquest volum són un resum de les seves preferències, de la seva història personal i un codi estètic. També hi trobareu articles sobre alguns dels escriptors que el van marcar, lectures de la poesia femenina valenciana de la postguerra i aproximacions a autors joves.