You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
An innovative study of artists balancing tradition with creativity
«Vaig fer la foto de la coberta durant una manifestació a l'avinguda del Paral·lel, que llavors es deia Marqués del Duero. No recordo el motiu, però mirant els negatius del carret he vist que vam començar a la plaça Espanya i que la policia ens va dispersar quan no havíem recorregut gaire de l'avinguda, perquè les altres imatges ja són dels carrers estrets del Poble Sec, que eren uns carrers on m'agradava moure'm. Perquè podies jugar al gat i la rata amb la policia. Perquè podies amagar-te millor. Però el motiu no el recordo, la veritat. De fet, era un continu... Era algo que... En aquell món gris, perquè la ciutat era grisa, perquè la gran majoria de gent tenia que dur una vida grisa, perquè fins i tot els policies eren grisos, si buscaves la llum, si buscaves sentir-te viu, si buscaves la llibertat, tenies que sortir i lluitar contra la massa grisa aquesta. Per trencar-la. Volies vida. Només volies vida.»
Salvador Puig Antich, a Catalan anarchist and member of the anticapitalist group MIL, was executed by garrote vil in 1974, one of the last victims of the Franco regime. Together with his comrades, he dedicated his life to the struggle against the fascist dictatorship and supported the wildcat strike movement that was sweeping Spain at the time. Since then, democrats and nationalists have tried to co-opt his memory, but his struggle was against capitalism and oppression in all its forms. This book tells the story of his life and death, in the words of his sisters, his friends, his comrades, and in his own words, while also relating the story of a movement that brought down the world's longest lasting fascist dictatorship. Compiled on the 45th anniversary of his execution, the book is edited by Ricard de Vargas Golarons, a movement historian, former prisoner, and friend and comrade of Puig Antich.
This edited book contributes to the growing field of self-translation studies by exploring the diversity of roles the practice has in Spanish-speaking contexts of production on both sides of the Atlantic. Part I surveys the presence of self-translation in contemporary Indigenous literatures in Spanish America, with a focus on Mexico and the Mapuche poetry of Chile and Argentina. Part II proposes to incorporate self-translation into the history of Spanish-American literatures- including its relation with colonial multilingual-translation practices, the transfers it allowed between the French and Spanish-American avant-gardes, and the insertion it offered for exiled Republicans in Mexico. Part...
Una col·lecció de contes que recupera els millors relats d'Eduard Márquez. L'autor va debutar a la literatura catalana amb dues col·leccions, ja desaparegudes i ara ha volgut recuperar alguns dels millors relats d'aquests dos llibres, en una antologia de 32 relats. Márquez crea situacions terrorífiques, cruels, incisives: els relats s'endinsen en la transformació personal i de la societat, en els canvis radicals que viuen molts dels mons interiors d'aquests personatges. Uns mons interiors que, amb una similitud kafkiana, s'omplen de temors i angoixa. Una col·lecció que mostra la millor cara de la seva faceta com a autor de narrativa breu. Eduard Márquez (Barcelona, 1960) és un escriptor de poesia, literatura infantil, juvenil i adulta, entre d'altres. Va començar com a escriptor de poesia amb llibres com La travesía innecesaria (1991), però ja a partir de l'any 2000 es va endinsar en la literatura infantil, on és un autor prolífic. Amb més de quinze obres publicades, ha quedat finalista al Premi Llibreter, i ha guanyat el premi de la Crítica de narrativa catalana, el QWERTY i el premi Octavi Pellissa.
Quan l'Eloi i la Maria volen provar d'anar amb un coet en el parc d'atraccions, poc s'imaginen que comencen una aventura en la qual coneixeran un ogre galàctic, hauran de tastar sopa d'ortigues amb gust de maduixes i defensar-se d'uns esquirols d'última generació.
Brandes es un pintor que reflexiona sobre su vida ahora que esta está llegando a su final. Consciente de que todo se acaba, nos muestra sus mejores momentos y los peores, en una existencia marcada por la Segunda Guerra Mundial, la desaparición de su madre y el dolor de perder un hijo. En La decisión de Brandes, Márquez nos habla de sentimientos y vivencias, de colores y de la esencia de las cosas. Escribe sobre los pequeños gestos de resistencia contra la opresión y de lo que significa ser humano. Con la fuerza de los recuerdos vividos y la nostalgia de la vejez, el autor escribe una novela intensa, potente y muy íntima. Eduard Márquez (Barcelona, 1960) es un escritor de poesía, literatura infantil, juvenil y adulta, entre otros. Empezó como escritor de poesía con libros como La travesía innecesaria (1991), pero ya a partir del año 2000, se adentró en la literatura infantil, del cual es un autor prolífico. Con más de quince obras publicadas, ha quedado finalista en el premi Llibreter y ha ganado el premio de la Crítica de narrativa catalana, el QWERTY y el premio Octavi Pellissa.
Creus que totes les granotes i les ovelles són iguals? Doncs t'equivoques! N'hi ha de moltes menes. N'hi ha xais, per exemple, que ajuden a la gent a adormir-se. D'altres, però, no són tan dòcils. La Rita comet l'error de confondre uns amb els altres, i fa servir les ovelles equivocades per anar a dormir. Aviat descobrirà el terrible mal geni que poden arribar a tenir els xais! Eduard Márquez (Barcelona, 1960) és un escriptor de poesia, literatura infantil, juvenil i adulta, entre d'altres. Va començar com a escriptor de poesia amb llibres com La travesía innecesaria (1991), però ja a partir de l'any 2000 es va endinsar en la literatura infantil, on és un autor prolífic. Amb més de quinze obres publicades, ha quedat finalista al Premi Llibreter, i ha guanyat el premi de la Crítica de narrativa catalana, el QWERTY i el premi Octavi Pellissa.
Aquest llibre està organitzat el llibre en tres grans apartats, aparentment dispersos, però que tenen com a línia argumental les diferents expressions culturals de pertinença a una comunitat, articulades en diferents camps: les festes, la vida associativa i la llengua. En el primer apartat, dedicat a les festes, es comença per les tradicionals que segueixen el cicle de l’any, des de Nadal a les Festes Majors, de les celebracions consuetudinàries de pobles, com els aplecs i romiatges a les més recents que, tanmateix, han adquirir el caràcter tradicional tot i ser de nova creació, com, per exemple, la Festa de la Llegenda de Sant Jordi. El segon apartat està dedicat a la vida assoc...
L’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona va acollir estudiants per primera vegada el curs 1872-1873. En fa 150 anys. Al llarg d’aquest temps la Universitat, que ha canviat tant com ho han fet la ciutat i el país, ha emmirallat alguns dels esdeveniments històrics més convulsos. Per les seves aules han passat desenes d’escriptors amb una notable presència cultural i cívica que han recollit moments impactants de les seves vides d’estudiant o que hi han situat les seves obres literàries. A les pàgines d’aquest llibre hi trobareu les impressions que l’edifici ha suscitat fins avui en alumnes com Joan Maragall, Josep Carner, Carmen Laforet, Jaime Gil de Biedma, Montserrat Roig o Maria Barbal, entre molts altres, o bé les vicissituds que hi van viure professors com Ferran Soldevila, José María Valverde o Maria Àngels Anglada. Aquesta recopilació de passatges, variable en gèneres i estils, ens ofereix un ampli mostrari dels mons secrets literaris que s’amaguen en aquest espai, testimoni d’experiències intenses, divertides i commovedores.