You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
En l’escenari bèl·lic i revolucionari iniciat el 1936, la creació de les milícies populars representa un dels episodis més emblemàtics de la Guerra Civil espanyola. Una anàlisi de l’origen i l’organització d’aquestes unitats al País Valencià, l’activitat al front i a la rereguarda, i la seua conflictiva dissolució.
El 19 de març de 1937, en plena Guerra Civil, un reduït grup de voluntaris estrangers van ser enviats a Benissa i Dénia amb la missió d’instal·lar els primers centres de permisos de les Brigades Internacionals en zona republicana. La presència de centenars de combatents estrangers i dels seus hospitals militars va tenir un gran impacte entre la població civil d’aquests municipis valencians. Per les circumstàncies de guerra, un 9 d’abril de 1938, en una tràgica operació secreta, les Brigades Internacionals foren evacuades a Catalunya. Com fou aquell temps que les Brigades Internacionals van passar a Benissa i a Dénia? Qui eren aquelles dones i aquells homes del personal sanitari internacional? Què queda de tot això? Aquest llibre respon a totes aquestes qüestions i a moltes més. Tot plegat, una història colpidora.
Aquest volum recull les intervencions presentades a l'encontre científic, celebrat a Gandia l'any 2006, organitzat pel Departament d'Història Contemporània de la Universitat de València amb el suport de la Càtedra Alfons Cucó de Reflexió Política Europea. Pretenien reunir els historiadors valencians que havien fet recerca sobre la Guerra Civil per a bastir un estat de la qüestió, avaluar allò aconseguit, reflexionar sobre documentació i nous itineraris de recerca o debatre sobre com encarar els estudis locals. El resultat és el llibre que ara es publica, on la contesa bèl·lica al País Valencià s'aborda atenent els processos revolucionaris de la reraguarda i l'impacte en la cultura i la societat, tant des d'una perspectiva general com des dels àmbits locals. Finalment, l'obra es clou amb les reflexions sobre la relació entre la memòria i la Guerra Civil.
1936-1956. Vint anys i milers de víctimes, que amb la seua desaparició van causar dolor en uns familiars que continuaran patint durant anys les conseqüencies de la repressió; una repressió sobre persones que són acusades de pensar diferent de com ho feien els seus botxins, de creure diferent de com ho feien els seus denunciants, de defensar unes idees, una forma de vida, de treball, diferent de la dels seus contraris. El cost humà de la repressió. Les víctimes de la repressió franquista i republicana s' afegeixen a les morts produïdes en els fronts de guerra o pels bombardejos sobre les ciutats de rereguarda d'una incivil guerra civil. No es tracta d'igualar dues repressions, pero...
Un record inherent al franquisme ha estat la fam dels anys de postguerra. La misèria, el mercat negre i l’aprofitament escandalós d’aquesta situació per part d’algunes persones, sempre amb la complicitat quan no amb la participació directa de les autoritats, mentre que a nivell domèstic es perseguia severament l’estraperlo. Aquest llibre intenta donar una resposta als problemes derivats de la política autàrquica i dels seus efectes en el món rural valencià i, alhora, aporta una reflexió sobre el que van significar els canvis econòmics durant l’etapa del franquisme.
Setanta anys després d’haver-se iniciat, la Guerra Civil segueix despertant interès arreu del món. Com s’ha destacat sovint, és el conflicte bèl·lic que, després de la Segona Guerra Mundial, més bibliografia ha generat al llarg de tota la història. I al mateix temps segueix generant controvèrsies polítiques i debats ciutadans més enllà de l’estricta discussió científica i historiogràfica. La raó de tot plegat és molt simple: queden encara moltes llacunes per omplir, moltes incògnites per resoldre d’aquella guerra. La societat, en el seu conjunt, no s’ha enfrontat cara a cara, obertament, amb tots els aspectes conflictius que resten pendents. Hi ha hagut, també, ...
El fracaso de los militares golpistas de la Tercera División Orgánica, cuya cabecera era la ciudad de Valencia, para subvertir la legalidad republicana es uno de los hechos más notables de la Guerra Civil española en nuestro territorio. En esta división, los encargados de la preparación de la trama golpista eran los miembros de la Unión Militar Española (UME), asociación ilegal de militares reaccionarios que, a pesar de su voluntarismo, no habían trazado un plan eficaz para la toma del mando y la declaración del estado de guerra en todas las provincias bajo su autoridad militar. En esta obra se evidencian los factores que provocaron el fracaso absoluto de la intentona golpista después de varias semanas de incertidumbre: el cambio a última hora del general encargado de la toma de la División, la pasividad –y en algunos casos la abierta oposición– de los coroneles en jefe de los regimientos, la nula coordinación de la Junta de la UME con los oficiales de la Guardia Civil, así como la declaración de la huelga general y la creación de las diferentes milicias de partidos y sindicatos.
Este volumen recoge los aspectos más novedosos de la investigación historiográfica, centrados en la Guerra Civil Española, por una cuidad selección de autores de universidades españolas y extranjeras que abarcan el frente y la retaguardia; la dimensión internacional y las historias de vida; la represión y el espionaje, con el estudio de ambas retaguardias; el armamento y la defensa pasiva, los aspectos ideológicos y de género, la revolución y la vida cotidiana, la arqueología, la música. También cuenta con recursos didácticos para implicar al alumnado de Secundaria en el estudio y la comprensión del pasado.
The Spanish Civil War ended in Alicante. After Catalonia fell to the Hitler and Mussolini backed military rebellion of Franco’s Nationalists at the outset of 1939, the legitimate Republican government of Dr Negrín was faced with a choice between apparently futile resistance or unconditional surrender to the triumphant Nationalists. Choosing the path of continued defiance until they could force concessions or at least implement a mass evacuation of those Republicans most at risk in Franco’s new Spain, the government withdrew to Elda in the province of Alicante. However, their plans were thwarted by a new rebellion of Republican officers, led by Colonel Segismundo Casado, who resented Neg...
«Añorantes de un país que no existía» es un verso del poeta Antonio Deltoro dedicado a sus padres. Traza un apunte biográfico de Ana Martínez Iborra (1908-2002) y de Antonio Deltoro Fabuel (1906-1987), dos universitarios valencianos que estudiaron en el tránsito de la Dictadura de Primo de Rivera a la República y que trenzaron sus vidas hacia 1931. Miembros de la FUE y del Partido Comunista, participaron en la escena política y cultural de la Valencia republicana, y Deltoro fue secretario de Josep Renau en la Dirección General de Bellas Artes entre 1936 y 1938. Profesores de enseñanza media de Geografía e Historia y Literatura, el exilio los llevó a Francia, República Dominica...