Welcome to our book review site go-pdf.online!
You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Mestrescoles i rectors de l 'Estudi General de Lleida (1597-1717)
Aquest llibre ens introdueix a la dinàmica del funcionament administratiu dels òrgans de direcció de l’Estudi General de Lleida. És un relat cronològic dels mestrescoles i rectors; els esdeveniments de cada torn rectoral i especialment els conflictes de jurisdicció entre ells; i les implicacions dels oficials i autoritats eclesiàstiques i seculars locals en els afers universitaris. Aquest treball completa la nòmina de rectors i mestrescoles que havia iniciat en els seus estudis Ramon Gaya.
Art Nexus
None
Senyors, bandolers i vassalls
Els anomenats «successos de Polinyà» foren un dels episodis històrics més desconeguts i tèrbols esdevinguts a la baronia de Corbera: la resistència de les autoritats locals, vassalls del duc de Gandia, a l’oficial enviat pel virrei per capturar uns bandolers condemnats a mort en absència. Protegits pel duc Francesc de Borja, cosa que suposava que aquest membre de la més alta noblesa havia incorregut en el delicte de «fautoria», els fugitius es trobaven a Polinyà quan els oficials reials hi anaren per capturar-los. L’oposició dels oficials municipals i del veïnat a la detenció dels bandolers conduiria a una resposta repressiva per part del virrei, que se saldà amb l’execució de diverses persones vulnerant les garanties processals forals. Aquesta obra recull la documentació produïda per aquests fets i per les posteriors denúncies presentades pels parents de les víctimes.
Mestres de l'Escolania de Montserrat, Volum XI. Narcís Casanoves, I
Nascut a Sabadell, l'any 1747, ingressà a l'Escolania de Montserrat als deu anys d'edat. El seu nom va lligat amb la música i concretament amb l'orgue. En aquest volum, obres vocals.
El (re)descobriment de l'edat moderna
El (re)descobriment de l’edat moderna ha estat l’eix vertebrador de l’activitat docent i investigadora d’Eulàlia Duran. Amb motiu de la seva jubilació com a catedràtica del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona hem volgut impulsar aquesta miscel lània d’estudis en reconeixement, admiració i homenatge a la persona, a la rellevància de la seva obra científica i a l’amplitud de les activitats acadèmiques que ha dut a terme. Els vint-i-vuit treballs que publiquem, elaborats per col legues, deixebles i col laboradors d’Eulàlia Duran, volen contribuir a aquest (re)descobriment de l’edat moderna en l’àmbit català. Hi apareixen les línies mestres de les seves investigacions: la recerca arxivística, l’epistolografia, la historiografia, la base històrica de les creacions literàries, els models culturals, els gèneres literaris... i també l’exigència, el rigor, la precisió i la claredat dels seus treballs, aportació de nous textos i revisió d’obres ja conegudes. Volen, doncs, explicitar l’assumpció i consolidació d’un itinerari de recerca, amb la lògica renovació temàtica i metodològica.
Els orígens de la tradició política liberal catòlica a Catalunya. Mataró, s. XVIII i XIX
Política i interessos del patriciat mataroní, sobresortint en el camp de l’economia, i amb notable influència sobre el govern de la ciutat. Com a annex, uns quadres dels casals i arbres genealògics de totes aquestes famílies de la burgesia local.
Valencia 1940-2014: Construcción y destrucción de la ciudad
Desde 1940, la ciudad de Valencia ha cambiado de forma radical, mucho más que durante todo el siglo XX. Ha aumentado el radio, se ha construido la mayor parte del stock de viviendas existente, la población ha crecido en más de 300.000 personas, el área metropolitana se ha consolidado y ha incorporado nuevos territorios. Las infraestructuras y servicios se han multiplicado. Y todo ello ha sido el resultado de un proceso de construcción- destrucción. Es cierto que la ciudad -todas las ciudades- se construye sobre sus ruinas, pero la ciudad construida no necesariamente tiene que ser motivo de orgullo. Ha habido destrucción, física y de la memoria histórica, no siempre necesaria y justificada, y los nuevos tejidos urbanos y sociales con los que nos toca lidiar no son una bicoca más allá de la propaganda oficial.
Cartes de l’escultor Enric Casanovas, Les.
Amics de joventut, artistes, poetes i crítics d’art són convocats a perfilar, per carta, un entramat de relacions fascinants. La figura central és l’escultor Enric Casanovas (1882-1948) i el punt de sortida, el mític París de començament del segle XX. A través d’aquest enfilall de cartes i postals, assistim tant a descobertes personals (la de Ceret per Manolo Hugué, o la de Gósol per Pablo Picasso) com a passejades per les ciutats prototípicament noucentistes en què Casanovas va rebre encàrrecs públics (Girona, Sitges i Figueres). A través de més de tres-centes cartes, inèdites fins ara, tenim notícia de projectes engrescadors que quedaren estroncats per l’esclat de la guerra civil, i també del dramàtic exili a França, relatat a través de la mirada de Pablo Picasso, Apel·les Fenosa, Josep Pous i Pagès o Ferran Soldevila. A tall de colofó, recuperem unes notes de viatges i un assaig de memòria escrits pel mateix Casanovas, sens dubte un dels principals representants de l’escultura catalana contemporània.
