Welcome to our book review site go-pdf.online!
You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Fumar-se el franquisme
«Caliquenyo: cigar prim i dur de tirar. Cigar humà. Irregular. Rudimentari. Llargarut. Esguerrat. Tort. Humil. Senzill. Intens. Comprimit. Cargolat. Una perfecta imperfecció. És el cigar del poble. La gent vol fumar. El tabac és substitutiu de tot: de la misèria, la gana, les tristeses, els patiments, les angúnies, l’espera, l’amor, la mort... Cada cigar és un intent d’esgarrapar el que no tens. Cada caliquenyo és una capa per volar per sobre del vol gallinaci de la realitat.»Durant la postguerra, els pagesos del ponent català protagonitzen una història d’estraperlo, por i astúcia, en què els límits de la legalitat es traspassen en nom de la supervivència. El caliquen...
Mercè Rodoreda : bibliografia (2012-2018)
Cap al 2005, en un article publicat en la revista L’Avenç i titulat «Mercè Rodoreda, escriptora», Marina Gustà feia patent la necessitat d’un estudi que analitzara la recepció de l’obra de Mercè Rodoreda per tal de fixar, «lluny de generalitzacions […] amb tots els recursos documentals necessaris, i sense partits presos», «les línies de tensió no sempre visibles» i de fer desaparèixer «els automatismes interpretatius». És com a resposta a aquesta necessitat que naix el present estudi, l’objectiu principal del qual és resseguir la manera com s’ha construït, al llarg del temps, la lectura de l’obra literària de l’autora, des de Soc una dona honrada? fins a M...
Catalunya no acaba a la Panadella
Un assaig breu i contundent a favor de la pagesia , de Lleida i sobre el problema de l'aigua a Catalunya El periodista i escriptor lleidatà Francesc Canosa ens exposa, en un assaig contundent, els interrogants del nostre futur (la sequera, l'aigua, els aliments, els pobles, les ciutats, les infraestructures, la terra...), que té en Lleida l'epicentre d'un horitzó per a tot el país, més enllà de Barcelona. Els pagesos tornen a ser l'avantguarda i posen en evidència, més que mai, que Catalunya no acaba a la Panadella. «Els pagesos venen a Barcelona perquè s'estan morint. Escanyats. Ha passat una cosa que no havia passat mai. Bé, no havia passat en cent seixanta-un anys, i esclar, abans era impossible que passés. Per primer cop el canal d'Urgell tanca l'aixeta. No hi haurà aigua».
El periodisme català contemporani : diaris, partits polítics i llengües, 1875-1939
El periodisme català contemporani. Diaris, partits polítics i llengües, 1875-1939 estudia el sorgiment del periodisme industrial a Catalunya des del final del Sexenni Democràtic fins a la Guerra Civil. Malgrat la inestabilitat política espanyola i el recurs permanent a les suspensions de garanties i la censura, la força de la premsa com a fenomen social i econòmic produeix un creixement exponencial de la publicació de periòdics, amb un pluralisme ascendent, l’expansió de l’ús de la llengua catalana i la formació d’una cultura professional. En una seixantena d’anys es produeix un salt molt fort, ja que de quatre diaris a Barcelona i vuit a altres ciutats es passa a dos-cents nou i cent vuitanta-vuit, respectivament, i d’un tiratge conjunt estimat de 70.000 a 872.000 exemplars. El resultat és un sistema periodístic català autosuficient, basat en uns diaris de negoci en castellà que dominen el mercat i un conjunt de diaris polítics d’una gran pluralitat, entre els quals la llengua catalana va guanyant espai amb l’auge del catalanisme polític i dels nous corrents culturals.
El canvi cultural a Catalunya
Passats ja 40 anys en democràcia i autogovern, diversos personatges al voltant de la quarantena reflexionen sobre el moment actual. Gent que ha crescut durant els anys 80 i 90 i que avui crea, dirigeix, gestiona o impulsa projectes destacats en el món de la cultura, de la política, de l'empresa o de la comunicació. Protagonistes de la Catalunya d'avui que fan o reclamen el seu lloc generacional, en plena post-crisi, en plena transició nacional i en plena catarsi global. Idees trencadores per corregir alguns rumbs o bé per a afermar-ne d'altres però, en tot cas, compartint la idea que s'imposa un canvi de cultura. Un canvi de xip.
El teatre en català a TVE (1964-2005)
El 27 d’octubre de 1964 la televisió franquista emetia el primer espai en llengua catalana. Es tractava d’una obra de teatre: La ferida lluminosa de Josep M. de Sagarra. Aquesta aparent contradicció va resultar l’espai pioner d’una llarga trajectòria que arriba als nostres dies. Pel que fa als espais dramàtics en català, durant 41 anys TVE a Catalunya va emetre un miler de títols. I ho va fer en temps de dictadura, de transició i ja de democràcia, gràcies al compromís dels homes i dones que hi treballaven i que van aprofitar les escletxes de llibertat que la situació política permetia per a defensar la llengua, la cultura i el teatre català i en català. Aquells espais ajudaren el teatre català i la seva gent a subsistir en moments molt difícils i a cimentar els èxits, teatrals i televisius, que han vingut posteriorment.
