You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Catàleg il·lustrat d'una col·lecció bibliogràfica única a l'entorn de la mitolog ia clàssica, construïda per l'i·lustre bibliòfil Frederic Travé i adquirida per la Biblioteca de Catalunya el 1997. Inclou articles de Marc Mayer, Joana Escobed o i Carlos García Gual sobre mitologia i una descripció catalogràfica de les més de 3.000 obres referenciades.
En una època tan complexa com és la de finals del segle XV i primera meitat del XVI, sobresurt la personalitat polièdrica de Miquel Mai, protagonista de molts dels capítols polítics de transició entre el regnat de Ferran II i l’imperi de Carles V. Encasellat fins ara com un personatge més dins la cort dels Àustries, Mai va ocupar una posició privilegiada en els múltiples escenaris per on va transcórrer la seva vida, especialment en la faceta de col·leccionista d’art i bibliòfil. Fou un dels principals introductors de les modes, els valors i les tradicions provinents d’Itàlia —on va conviure amb els portaveus dels corrents humanístics— i, en el pas del període medieval al renaixentista, creà un ambient cultural exquisit al seu palau, situat al cor de Barcelona.
La història agrària dels Països Catalans comença amb l’inici de l’agricultura i la ramaderia que aquí es va produir en el setè mil·lenni aC. Aquest primer volum dedica la primera part, subdividida en dos capítols, al marc geogràfic sobre el qual s’ha desenvolupat la vida agrària al llarg de la història, i s’endinsa després en els temps prehistòrics i antics, que s’estructuren en quatre grans parts, al seu torn també subdividides en capítols. Una característica comuna, que de fet relliga conceptualment aquestes quatre parts del volum, és el pes considerable que hi té l’arqueologia com a font històrica per aproximar-nos al coneixement del passat més antic. Això...
Fa temps que el segle XVIII reclama l’atenció tant d’historiadors com de filòlegs. El Pensament i l'activitat literària del Setcens català és una antologia anotada de textos ideològics i literaris, que permeten veure les línies bàsiques del pensament i les estètiques literàries existents en el decurs del Segle de les Llums. Aquest primer volum, que recull textos teòrics centrats en l’interès per la història, les plataformes de difusió cultural i la llengua i la literatura catalanes, esdevé una eina bàsica per entendre l’intricat entramat ideològic d’un dels períodes més convulsionats políticament, socialment i culturalment del panorama històric dels Països Catalans.
Crist i la història. Els inicis de la historiografia eclesiàstica catalana en el seu context europeu té diversos objectius: intenta explicar les aportacions de la historiografia eclesiàstica a la historiografia en general; insereix la historiografia eclesiàstica catalana en un corrent historiogràfic comú a l’occident d’Europa i analitza l’evolució de la historiografia eclesiàstica des dels seus inicis fins a l’Època Moderna. Aquest llibre està dividit en set grans apartats temàtics que descriuen, entre d’altres: - L’aportació dels precursors grecs, romans i jueus a la historiografia cristiana, ja quant a gèneres historiogràfics com les cròniques o els miralls, ja ...
El pensament no té gènere, però, així i tot, el cànon filosòfic és presidit per un il·lustre panteó d’homes blancs, i les dones —malgrat les aportacions notables que han fet a la història de les idees— encara no hi tenen entrada. En aquest volum, Núria Sara Miras Boronat contribueix a bastir una tradició alternativa de la filosofia contemporània, més plural i diversa, que doni a conèixer els textos d’algunes de les pensadores més rellevants i que incorpori alhora la seva praxi política i els moviments socials emancipadors que han impulsat. Jane Addams, Charlotte Perkins Gilman, Judith Shklar, Angela Davis, Audre Lorde i Vandana Shiva —les sis autores incloses en aquesta breu genealogia de filòsofes dels segles XX i XXI— són dones valentes, pioneres que han provat de comprendre els canvis ràpids i convulsos de la seva època i han donat resposta a les qüestions més candents del moment amb reflexions i estratègies innovadores. Filòsofes de la contemporaneïtat reivindica la plena actualitat dels seus punts de vista i l’originalitat de les seves obres transgressores, i es proposa de preservar-ne el llegat.
None