You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
This is the untold story of how black saints - and the slaves who venerated them - transformed the early modern church. It speaks to race, the Atlantic slave trade, and global Christianity, and provides new ways of thinking about blackness, holiness, and cultural authority.
In this book Tamar Herzog explores the emergence of a specifically Spanish concept of community in both Spain and Spanish America in the eighteenth century. Challenging the assumption that communities were the natural result of common factors such as language or religion, or that they were artificially imagined, Herzog reexamines early modern categories of belonging. She argues that the distinction between those who were Spaniards and those who were foreigners came about as local communities distinguished between immigrants who were judged to be willing to take on the rights and duties of membership in that community and those who were not.
L’any 2013, el Departament d’Història Moderna i Contemporània va programar l’assignatura Història i Gènere a l’Època Moderna i em va fer l’encàrrec d’impartir-la. Em vaig haver d’acarar amb la meva pròpia ignorància, bastida a còpia de llegir, durant lustres, les vides d’homes cèlebres i llurs gestes immortals. En aquell moment, vaig trobar a faltar un manual, no només per a universitaris, que expliqués l’evolució històrica de les dones estructuralment, però també en conjuntures concretes. Aquesta mena de llibre m’hauria orientat a tall de brúixola sobre allò que pagava la pena d’explicar; però, per més que el vaig buscar, no el vaig poder haver. Per...
None
Crist i la història. Els inicis de la historiografia eclesiàstica catalana en el seu context europeu té diversos objectius: intenta explicar les aportacions de la historiografia eclesiàstica a la historiografia en general; insereix la historiografia eclesiàstica catalana en un corrent historiogràfic comú a l’occident d’Europa i analitza l’evolució de la historiografia eclesiàstica des dels seus inicis fins a l’Època Moderna. Aquest llibre està dividit en set grans apartats temàtics que descriuen, entre d’altres: - L’aportació dels precursors grecs, romans i jueus a la historiografia cristiana, ja quant a gèneres historiogràfics com les cròniques o els miralls, ja ...
Aquest llibre explica l’accés de les dones a l’art de curar des de l’Antiguitat fins a l’Època Contemporània. Amb una perspectiva polièdrica, l’autora analitza des dels coneixements empírics transmesos per via oral dins el si de cada família per part dels seus membres femenins fins a les especialitzacions reglades per l’Estat dins l’àmbit de la medicina. Entre els oficis antics relacionats amb el fet de guarir les persones, es detalla la feina de les remeieres i les sanadores. Entre les professions oficialment remunerades per les instàncies que representen el poder polític, es repassa l’accés de les dones a les carreres mèdiques i d’infermeria, sense oblidar les llevadores, presents a Occident des de temps molt remots.
El llibre analitza la faceta antiquària i col·leccionista de Jaume Pasqual (1736-1804), canonge del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes (Lleida). L’objectiu es posar en relació la col·lecció que Pasqual va aplegar, amb les seves recerques dins els diferents camps de les ciències de l’antiquariat. La col·lecció, avui dispersada, estava integrada per exemplars numismàtics, elements de naturalia, escultures de bronze, làpides epigràfiques i altres materials de tipus arqueològic.
Política i interessos del patriciat mataroní, sobresortint en el camp de l’economia, i amb notable influència sobre el govern de la ciutat. Com a annex, uns quadres dels casals i arbres genealògics de totes aquestes famílies de la burgesia local.
Aquest llibre explora el fenomen de les bruixes des del seu sorgiment fins a l’època actual. Analitza què temien els nostres avantpassats i com van gestionar la seva por. Fa el retrat robot de la bruixa típica i explica com i per què aquesta descripció va anar canviant amb cada època històrica. Detalla els mals que s’atribuïen a les bruixes i com es combatien aquests. Detalla també la cacera de bruixes, amb exemples concrets extrets de tot Europa, de nord a sud i d’est a oest, aturant-se en casos com els dels caçadors catalans professionals de bruixes o la trista execució de l’adolescent de tretze anys i presumpta bruixa Magdalena Duer. Així mateix, explora el reflex literari i artístic de la bruixeria.