You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
None
Includes entries for maps and atlases.
Fifteenth-Century Carthusian Reform argues that monastic theology offers a medieval Catholic paradigm distinct from the scholastic theology that has been the conventional source for medieval-oriented interpretations of Renaissance and Reformation. It is based on thorough study of the manuscript record. Nicholas Kempf (ca. 1415-1497) taught at the University of Vienna before becoming the head of Carthusian monasteries in rural Austria and Slovenia. Faced with calls for reform in church and society, he placed his confidence in the patristic Christian idea of reform: the reform of the image of God in the human person. This contemplative monastic idea of reform depended on authoritative structur...
Portaceli, degana de les cartoixes hispanes, va viure la seua esplendor al segle XV, quan es va convertir en una de les més influents del regne de València i, fins i tot, de la Corona d’Aragó, la qual cosa va enriquir el seu patrimoni arquitectònic i artístic. Per commemorar el 750 aniversari d’una institució que encara està viva i serveix als mateixos objectius i finalitats pels quals fou fundada –segueix regint-se per les ‘Consuetudines Cartusiae’, les normes establertes al segle XII–, es presenta un recull d’una vintena d’estudis ‘ad hoc’ bastits per investigadors de distinta procedència acadèmica, els quals versen sobre variades temàtiques al voltant de Portaceli, des de l’estudi del seu ric patrimoni i la seua història, fins a formes de posar-la en valor i donar-la a conèixer mitjançant les noves tecnologies. Una contribució excepcional per al seu coneixement que enriqueix les monografies dedicades fins ara a aquesta cartoixa.
Relació completa de l’activitat i de la producció intel·lectual d’un historiador, fill de Sant Feliu de Guíxols, que ha fet aportacions de primer ordre a la història monàstica de casa nostra i a la de la Congregació de San Benito de Valladolid.
Introducció al pensament filosòfic personalista tal com el van defensar els cinc autors que s’esmenten, tot i que algun d’ells, com diu Andreu Marquès al pròleg, no acceptava aquesta etiqueta. El títol del llibre és el d’una conferència de Paul Ricoeur a Edimburg l’any 1986 en unes jornades en les quals es va proposar d’aclarir l’estatut fenomenològic i ontològic del subjecte humà, un subjecte que segons ell no ens és accessible per pura reflexió sinó únicament per una llarga mediació hermenèutica.
Estudi original i suggerent sobre les relacions entre la teologia i la música, escrit per un monjo de Montserrat, organista i alhora doctor en teologia. Teologia i música hi són dutes a un diàleg que mostra què poden aportar-se recíprocament, com s’entenen i què aprenen de si mateixes, què és el que les defineix com a llenguatges de percepció, què ens diuen com a llenguatge i com s’interpreta la seva interrelació.