You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Este volumen responde a un título tan amplio y sugerente como 'Historia contemporánea de América' con un análisis exhaustivo de la evolución histórica del continente americano, desde la época de las independencias nacionales hasta finales del siglo XX, en el que se incluyen tanto las características comunes como las específicas de los dos hemisferios continentales. Los autores, por razones metodológicas y con intenciones didácticas, han estructurado el volumen desde una doble perspectiva temática y narrativa, basada en la aproximación de todas aquellas cuestiones, problematizadas, que se han demostrado especialmente relevantes en diversos momentos, áreas y sociedades, superando con ello la opción más habitual y común de convertir la historia contemporánea de América en una colección concatenada de pequeñas historias nacionales de cada uno de los países.
Authorities in postrevolutionary Cuba worked to establish a binary society in which citizens were either patriots or traitors. This all-or-nothing approach reflected in the familiar slogan “patria o muerte” (fatherland or death) has recently been challenged in protests that have adopted the theme song “patria y vida” (fatherland and life), a collaboration by exiles that, predictably, has been banned in Cuba itself. Lillian Guerra excavates the rise of a Soviet-advised Communist culture controlled by state institutions and the creation of a multidimensional system of state security whose functions embedded themselves into daily activities and individual consciousness and reinforced these binaries. But despite public performance of patriotism, the life experience of many Cubans was somewhere in between. Guerra explores these in-between spaces and looks at Cuban citizens’ complicity with authoritarianism, leaders’ exploitation of an earnest anti-imperialist nationalism, and the duality of an existence that contains elements of both support and betrayal of a nation and of an ideology.
Aquell fet històric ple d'esperança que es va inaugurar el primer de gener de 1959, que tant alegria, admiració i expectatives va despertar, si més no s'ha convertit en part d'una articulació mítica, que justifica les relacions i institucions en l'anomenat món revolucionari. A alliberar-nos del mite revolucionari i de la seva funció legitimadora, ens ha ajudat el cinema de Tomás Gutiérrez Alea. La seua obra ens permet acostar-nos a la comprensió de la polièdrica realitat cubana. Amb un bon anàlisi de les pel·lícules realitzades durant les quatre dècades de revolució que va viure el director, podem entendre millor el present, la conjuntura actual del règim cubà. Gràcies a l'enorme agudesa analítica i discursiva de les seves pel'lícules hem pogut mirar de cara a aquest fenomen històric que és la revolució cubana.
A modo de homenaje al profesor Joan Noguera Tur se recogen las veinticinco aportaciones que se publicaron en el número en línea que le dedicó ‘TERRA. Revista de Desarrollo Local’, en el verano de 2021, y que ahora se materializan en una obra en papel con el fin de poder llegar a todos aquellos que, de un modo u otro, han estado siempre cerca de Joan. Estas aportaciones se organizan en cuatro grandes bloques que coinciden con las secciones de la revista. Así, el primero presenta dieciséis artículos científicos firmados por compañeros y compañeras de Joan tanto del ámbito nacional como internacional. El segundo bloque recoge tres aportaciones nacionales en forma de notas y avance...
A história oral tem o grande mérito de permitir que os fenômenos subjetivos se tornem inteligíveis. Quando um entrevistado nos deixa entrever representações de sua geração, formação ou comunidade, elas devem ser tomadas como fatos, e não como "construções" sem relação com a realidade. Mas, para isso, como nos mostra Verena Alberti, antes de tudo é preciso saber 'ouvir contar'
Es una reflexión a partir de la selección de una parte de los fondos de la colección Martínez Guerricabeitia, de obras donde está presente, de manera directa o indirecta, el hecho de la guerra. Esta selección la han realizado 21 profesores y profesoras de la Universitat de València, procedentes de disciplinas diferentes, que aportan perspectivas y puntos de vista amplios y diversos.
Al llarg de les pàgines d'aquest llibre, l'autor demostra efectivament com és possible, mitjançant l'anàlisi i interpretació dels continguts de les obres que escull de la producció cinematogràfica xilena al llarg de prop de mig segle, conèixer alguns dels problemes claus de la història d'aquest país des de la dècada dels seixanta fins als nostres dies, les diferències i antagonismes que l'han travessat i les petjades que els seus conflictes han deixat en la subjectivitat dels xilens i les xilenes. D'aquesta manera, Alcàzar ha donat vida a una esplèndida història de Xile a través de la pantalla cinematogràfica, que serà des d'ara una obra de referència tant per a la història contemporània del país andí del Con Sud com per a la metodologia del treball historiogràfic amb fonts fílmiques?, tal i com assegura en el pròleg Alfredo Riquelme Segòvia, doctor en Història de la Universitat de València i acadèmic de l'Institut d'Història de la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile.