Welcome to our book review site go-pdf.online!
You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Repertori de catalanòfils
Àmplia bibliografia dels estudis sobre llengua i literatura catalanes fets durant aquests darrers anys arreu del món.
Martí de Viciana: Libro segundo de la crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reino
Els volums que integren aquesta crònica ens han pervingut malgrat els entrebancs i els dificultats històriques. Dels quatre llibres que conformen l'obra, tan sols n'hi romanen tres, ja que el Libro primero, dedicat suposadament a la ciutat de València, només és conegut a través de les nombroses al·lusions incloses per Viciana als altres llibres cronístics. En canvi, es conserven nombroses còpies manuscrites del Libro segundo dedicat a la noblesa, malgrat ser el llibre més perseguit de la producció vicianesca. Es tracta d'una història dels llinatges aristocràtics valencians que ben aviat va suscitar l'interès d'historiadors i bibliòfils per la raresa dels exemplars, la dificultat de reunir l'obra íntegra i els entrebancs que s'interposaren entre la ferma voluntat de publicació de l'autor i la nosa que produí entre la noblesa del País Valencià.
Libro quarto de la Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reino
Al Libro quarto Viciana narra la revolta de les Germanies des d'un punt de vista nobiliari que no li impedeix reconèixer el mèrit dels adversaris. És una crònica del moviment agermanat des de la gènesi fins a la vinguda de la virreina Germana de Foix, amb unes notes breus sobre la repressió antiagermanada. La crònica està escrita amb la ferma voluntat de comprendre tot el moviment de forma global. Viciana explica com s'inicià el moviment agermanat a la ciutat de València i des d'allí s'irradià cap a la resta del País Valencià. Relata la gestació de la Germania a les diverses ciutats valencianes a partir d'una informació de primera mà, que obté des d'arxius particulars i pú...
Reflexiones históricas y artísticas entorno a las Germanías de Valencia
En el seno del V centenario de las Germanías valencianas (1519-1522), este libro reúne interesantes y actualizadas reflexiones, así como ambiciosos análisis. En primer lugar, se realiza una revisión crítica de la historiografía que ha abordado el tema histórico y se identifican las posibles líneas de investigación susceptibles de ahondar en la repercusión que tuvieron en el terreno artístico. Asimismo, se profundiza en las consecuencias humanas que generaron: el paso de mudéjares a moriscos y el peso que tuvo en esta imposición el recuerdo de san Vicente Ferrer. Finalmente, se abordan las consecuencias materiales: la incidencia que los acontecimientos descritos tuvieron en la transformación de las mezquitas en iglesias, así como en el devenir de los archivos y la documentación. En todas las contribuciones se aporta una revisión historiográfica amplia y fuentes diversas, y además se plantean certezas, pero también numerosos interrogantes que son invitaciones a nuevos estudios.
El (re)descobriment de l'edat moderna
El (re)descobriment de l’edat moderna ha estat l’eix vertebrador de l’activitat docent i investigadora d’Eulàlia Duran. Amb motiu de la seva jubilació com a catedràtica del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona hem volgut impulsar aquesta miscel lània d’estudis en reconeixement, admiració i homenatge a la persona, a la rellevància de la seva obra científica i a l’amplitud de les activitats acadèmiques que ha dut a terme. Els vint-i-vuit treballs que publiquem, elaborats per col legues, deixebles i col laboradors d’Eulàlia Duran, volen contribuir a aquest (re)descobriment de l’edat moderna en l’àmbit català. Hi apareixen les línies mestres de les seves investigacions: la recerca arxivística, l’epistolografia, la historiografia, la base històrica de les creacions literàries, els models culturals, els gèneres literaris... i també l’exigència, el rigor, la precisió i la claredat dels seus treballs, aportació de nous textos i revisió d’obres ja conegudes. Volen, doncs, explicitar l’assumpció i consolidació d’un itinerari de recerca, amb la lògica renovació temàtica i metodològica.
Cartes i salut al segle XVI
Durant la primera meitat del segle XVI, dues dones de l’aristocràcia, Hipòlita Roís de Liori i Estefania de Requesens, mare i filla, mantenen una activa correspondència i parlen sovint de la salut, la dels seus i la del seu entorn. Francesc Devesa ha estudiat les cartes i analitza els símptomes i les malalties a què fan referència, l’embaràs i els parts, els remeis i l’alimentació, la violència, l’esclavitud o els rituals religiosos, sense oblidar el personal sanitari de l’època: metges, comares o llevadores, apotecaris i barbers. L’autor ens fa partícips de la intimitat de les protagonistes, pacients i guaridores alhora, dels seus sentiments, de les seues alegries i preocupacions i, en definitiva, de la seua saviesa, de transmissió principalment femenina, on conflueixen el galenisme oficial i la medicina popular en el context social i cultural renaixentista.
El rescat de les cent donzelles o de Sant Esteve
Aquest projecte neix quan la Dra. Coral Cuadrada, directora de l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà, retroba el manuscrit Genealogia y Descendència dels de la Casa y Família de Pinós. Dirigida a la Excel·lentíssima Dona Isabel Margarida de Íxar y de Pinós, Duquessa de Íxar y Comtessa de Belxit, escrit per Bernat Galceran de Pinós el 1620, i conservat al mateix Arxiu. El llibre està format per una síntesi i la transcripció del manuscrit i per diversos capítols dedicats a l’estudi de temes relacionats amb el document, com l’arxiu del qual forma part, la genealogia dels Pinós, la Veracreu de Bagà, les il·lustracions que hi apareixen i la llegenda esmentada i la seva divulgació. Ha comptat amb la participació dels investigadors següents: Marta Alari Hidalgo, Coral Cuadrada Majó, Maria Estradé Pujals, Montserrat Garriga Pujals, Alejandro Martínez Giralt, Ramon Setó Vallverdú, Josep Ureña i Llitjós, i Alberto Velasco Gonzàlez.
El retorn de Martin Guèrra
Un pagès imaginatiu, Arnau del Tilh, gairebé havia aconseguit persuadir els jutges del parlament de Tolosa de Llenguadoc que ell era Martin Guèrra. I el que sembla més difícil encara, havia aconseguit enganyar la seua dona i la seua família. En ple procés, però, un home coix es presenta davant la cort i s’identifica com l’autèntic Martin Guèrra. Aquest cas extraordinari capturà la imaginació de mig Europa i la història d’aquell camperol occità de procedència basca es convertí en una llegenda que encara avui és recordada a Occitània, on l’impostor fou executat fa més de quatre-cents anys. Natalie Z. Davis, que va assessorar una pel•lícula sobre aquest fet, ha esc...
