You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Àmplia bibliografia dels estudis sobre llengua i literatura catalanes fets durant aquests darrers anys arreu del món.
Els volums que integren aquesta crònica ens han pervingut malgrat els entrebancs i els dificultats històriques. Dels quatre llibres que conformen l'obra, tan sols n'hi romanen tres, ja que el Libro primero, dedicat suposadament a la ciutat de València, només és conegut a través de les nombroses al·lusions incloses per Viciana als altres llibres cronístics. En canvi, es conserven nombroses còpies manuscrites del Libro segundo dedicat a la noblesa, malgrat ser el llibre més perseguit de la producció vicianesca. Es tracta d'una història dels llinatges aristocràtics valencians que ben aviat va suscitar l'interès d'historiadors i bibliòfils per la raresa dels exemplars, la dificultat de reunir l'obra íntegra i els entrebancs que s'interposaren entre la ferma voluntat de publicació de l'autor i la nosa que produí entre la noblesa del País Valencià.
Al Libro quarto Viciana narra la revolta de les Germanies des d'un punt de vista nobiliari que no li impedeix reconèixer el mèrit dels adversaris. És una crònica del moviment agermanat des de la gènesi fins a la vinguda de la virreina Germana de Foix, amb unes notes breus sobre la repressió antiagermanada. La crònica està escrita amb la ferma voluntat de comprendre tot el moviment de forma global. Viciana explica com s'inicià el moviment agermanat a la ciutat de València i des d'allí s'irradià cap a la resta del País Valencià. Relata la gestació de la Germania a les diverses ciutats valencianes a partir d'una informació de primera mà, que obté des d'arxius particulars i pú...
En el seno del V centenario de las Germanías valencianas (1519-1522), este libro reúne interesantes y actualizadas reflexiones, así como ambiciosos análisis. En primer lugar, se realiza una revisión crítica de la historiografía que ha abordado el tema histórico y se identifican las posibles líneas de investigación susceptibles de ahondar en la repercusión que tuvieron en el terreno artístico. Asimismo, se profundiza en las consecuencias humanas que generaron: el paso de mudéjares a moriscos y el peso que tuvo en esta imposición el recuerdo de san Vicente Ferrer. Finalmente, se abordan las consecuencias materiales: la incidencia que los acontecimientos descritos tuvieron en la transformación de las mezquitas en iglesias, así como en el devenir de los archivos y la documentación. En todas las contribuciones se aporta una revisión historiográfica amplia y fuentes diversas, y además se plantean certezas, pero también numerosos interrogantes que son invitaciones a nuevos estudios.
Durant la primera meitat del segle XVI, dues dones de l’aristocràcia, Hipòlita Roís de Liori i Estefania de Requesens, mare i filla, mantenen una activa correspondència i parlen sovint de la salut, la dels seus i la del seu entorn. Francesc Devesa ha estudiat les cartes i analitza els símptomes i les malalties a què fan referència, l’embaràs i els parts, els remeis i l’alimentació, la violència, l’esclavitud o els rituals religiosos, sense oblidar el personal sanitari de l’època: metges, comares o llevadores, apotecaris i barbers. L’autor ens fa partícips de la intimitat de les protagonistes, pacients i guaridores alhora, dels seus sentiments, de les seues alegries i preocupacions i, en definitiva, de la seua saviesa, de transmissió principalment femenina, on conflueixen el galenisme oficial i la medicina popular en el context social i cultural renaixentista.
Crònica del cavaller de Sant Privat d’En Bas, escrita a les darreries del segle XV, que recull les llegendes més importants que havien anat formant-se en èpoques anteriors sobre l’origen mític del comtat de Barcelona i dels reis de la corona catalano-aragonesa. Llegendes que van ser utilitzades per la noblesa catalana a fi de magnificar les seues nissagues.
El llibre recull una sèrie de materials i documents de tipus historicista sobre els regnes i la dinastia de la Corona d’Aragó des dels temps carolingis fins als temps d’Alfons el Magnànim, en què pren més la forma de dietari sobre la ciutat i regne de València. El manuscrit fou aplegat al segle XV per Martí Viciana el Vell, avi del cronista Martí de Viciana, probablement amb la intenció de reunir informació diversa.