You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Ciceró va escriure aquest diàleg cap al final de la seva vida, inspirant-se en l’obra homònima de Plató, també publicada a la Bernat Metge. Tot i haver-nos arribat incomplet, amb llacunes i problemes textuals, el text ha despertat cada cop més interès al llarg del segle XX i últimament ha estat objecte de nombrosos estudis. Ciceró, que era un home avesat a l’acció judicial i política, justament en un moment en què l’ordre polític tradicional s’enfonsava, s’eleva en aquest llibre per damunt de les circumstàncies concretes que l’envoltaven i presenta reflexions generals sobre la justícia, la legalitat i l’ordenació jurídica que més convindria a Roma. Com és habitual en ell, ho fa en un estil dotat d’una gran força retòrica, que converteix la lectura de l’obra en un autèntic plaer. El volum conté una introducció, el text llatí amb l’aparat crític, una traducció i notes de Núria Gómez Llauger.
Si fa anys la legislació civil valenciana semblava que es limitaria pràcticament només al desenvolupament de costums vigents en el moment d’entrar en vigor la Constitució, com ara els arrendaments històrics, avui en dia la idea de l’òrgan legislador valencià és anar molt més lluny, recuperant institucions desaparegudes i fins i tot creant-ne de noves, emparant-se en la nova possibilitat que es va establir després de la reforma de l’Estatut. Encara que el tema resulti de dubtosa constitucionalitat, i esperant les sentències del Tribunal Constitucional sobre algunes lleis valencianes, amb competències o sense, la Comunitat Valenciana ja té diverses lleis civils d’importàn...
Els serveis socials han anat adquirint gran transcendència per als ciutadans i també per als professionals que practiquen la intervenció social, ja que constitueixen una de les formes de la intervenció esmentada. Per això, als esmentats professionals els cal un coneixement aprofundit d'aquest sector, des dels diferents punt de vista (tècnic, jurídic, organitzatiu, financer, gestió, etc.) per tal de poder-ne utilitzar adequadament les prestacions i actuacions en la seva pràctica professional. Aquesta obra pretén facilitar als interessats per l'àmbit social els elements que facilitin el coneixement sobre els antecedents, l'evolució i la situació actual dels serveis socials a Espanya i especialment a Catalunya, i també l'adquisició de les competències bàsiques per tal que disposin dels coneixements necessaris per al disseny i l'execució de les intervencions individuals i col·lectives en aquest sistema, i per al desenvolupament d?altres tasques professionals.
None
Wittgenstein, separant-se de la tradició, no va practicar mai una filosofia narrativa, discursiva o argumentativa, sinó que hi emprà el comentari breu, l’observació lacònica, l’exemple o el contraexemple, l’apotegma, l’aforisme... I aquesta manera trencada d’escriure no sols genera el problema de com llegir els seus escrits –una lectura lineal no n’és mai aclaridora–, té també la conseqüència que no es pot presentar la seua filosofia fent servir el seu estil. Si es vol explicar Wittgenstein, és indefugible adoptar un format narratiu, discursiu i, de vegades, argumentatiu, és a dir, cal ser wittgensteinians no a la manera de Wittgenstein.
L’obra incomparable de Pilar Bayer està escrita en les persones,en totes les persones a les quals, en un moment o altre, ens ha fet gaudir del plaer d’escoltar matemàtiques, d’aprendre matemàtiques, de fer matemàtiques. Aquesta obra diversa, eclèctica, rica en mil matisos, roman en el terreny de les experiències personals que fan la nostra vida més interessant, i no la podem plasmar en un volum, ni en dos. És un llegat fantàstic que portem incorporat. Els treballs recopilats en aquests volums en ocasió del setantè aniversari de Pilar Bayer mostren en un format palpable l’amplitud de la seva òptica matemàtica, la profunditat i la bellesa de les seves matemàtiques. No és un recull exhaustiu, sinó una invitació perquè el lector faci un tastet d’allò que li agradi més. Després, ja no podrà parar. La persona i l’obra el captivaran per seguir endavant.